Estatut de Núria i Estatut de 1932: història i diferències

Resumen

El document compara el projecte d'Estatut de Núria (1931) amb l'Estatut aprovat a les Corts el 1932. Explica les competències i el finançament previstos, el debat parlamentari i els canvis introduïts en el text definitiu, que va fer de Catalunya una regió autònoma dins l'Estat espanyol.

Puntos clave

L'Estatut de Núria va ser lliurat a la Generalitat el 20 de juny del 1931 i definia Catalunya com un "Estat autònom dins de la República espanyola".
La Generalitat tenia competències exclusives en ensenyament i cultura, policia i ordre públic, sanitat i obres públiques, agricultura i dret civil, i ordenació territorial, règim municipal i tribunals de justícia.
Al projecte de Núria, la Generalitat gestionava els impostos directes i l'Administració central els indirectes.
L'Estatut de 1932 va ser aprovat a les Corts el 9 de setembre del 1932 i establia Catalunya com a regió autònoma amb sobirania limitada.
A l'Estatut de 1932 el català i el castellà eren llengües oficials, i moltes competències eren compartides amb l'Estat.

Ponte a prueba

L'Estatut de Núria (1931)

El govern català va convocar una comissió d'experts per tal d'elaborar un projecte d'estatut que definís el marc institucional de Catalunya i les competències que havia d'assumir. Va ser lliurat al govern de la Generalitat el 20 de juny del 1931.

El text definia Catalunya com un "Estat autònom dins de la República espanyola", declarava el català com a llengua oficial juntament amb el castellà i preveia la possibilitat de federar-se amb els països de parla catalana.

Competències i finançament

La Generalitat assumia competències exclusives en:

Ensenyament i cultura
Policia i ordre públic
Sanitat i obres públiques
Agricultura i dret civil
Ordenació territorial, règim municipal i tribunals de justícia

Per al finançament autonòmic, disposava de la gestió dels impostos directes, mentre que els indirectes eren gestionats per l'Administració central.

El debat parlamentari

En la manifestació parlamentària s'hi van manifestar tres posicions:

La del govern central, partidari de concedir a Catalunya una autonomia moderada.
La de l'oposició de dretes, que considerava que l'Estatut posava en perill la unitat d'Espanya i la seva llengua, i situava Catalunya en posició de privilegi.
La posició de Manuel Azaña, a favor de l'autonomia, davant el fort rebuig dels republicans que van intentar donar un cop d'Estat militar.

L'agost del 1932 va ser decisiu per a l'aprovació a les Corts de l'Estatut el 9 de setembre.

L'Estatut de 1932

L'Estatut aprovat per les Corts era força diferent del de Núria. Segons el text aprovat:

Catalunya es constituïa en regió autònoma dins l'Estat espanyol, amb una sobirania limitada.
El català i el castellà eren declarats llengües oficials.
Les competències de la Generalitat eren plenes en dret civil propi i règim administratiu intern.
Eren molt àmplies en ordre públic i justícia (nomenament de jutges, magistrats i funcionaris i creació del Tribunal de Cassació de Catalunya).

Una majoria de competències eren compartides amb l'Estat (educació, obres públiques, sanitat...) i el sistema de finançament resultava insuficient. L'Estatut fou molt celebrat a Catalunya perquè significà el primer sistema autonòmic contemporani.

Preguntas frecuentes

Quina era la principal diferència entre l'Estatut de Núria i l'Estatut de 1932?

L'Estatut de Núria definia Catalunya com a "Estat autònom" i preveia la possibilitat de federar-se amb països de parla catalana. L'Estatut de 1932 la constituïa com a regió autònoma dins l'Estat espanyol, amb sobirania limitada.

Quan es va aprovar l'Estatut de 1932 a les Corts?

L'Estatut va ser aprovat a les Corts el 9 de setembre del 1932, després de la decisió de l'agost d'aquell any.

Quines competències tenia la Generalitat segons l'Estatut de 1932?

Tenia competències plenes en dret civil propi i règim administratiu intern, i àmplies en ordre públic i justícia, com el nomenament de jutges i la creació del Tribunal de Cassació de Catalunya.