Liberalisme, revolucions i Romanticisme: conceptes clau

Característiques del Liberalisme

Quines són les característiques més importants del liberalisme?

Les característiques principals del liberalisme inclouen:

• La llibertat dels individus.
• La supremacia de la llei.
• El reconeixement del principi de la sobirania nacional.
• La necessitat d’una constitució.
• La separació de poders.
• Un sistema parlamentari.
• Eleccions dels representants polítics.

Què és la Constitució?

La Constitució és la llei fonamental que reconeix els drets dels ciutadans i organitza els poders de l'estat.

Com són escollits els representants en un estat liberal?

Els ciutadans escollien qui els representava a l'estat, sovint mitjançant sistemes de sufragi (inicialment censatari).

Tipus de processos originats pel nacionalisme

Els defensors dels estats nacionals van reivindicar que les fronteres dels estats coincidissin amb les de les comunitats nacionals, donant lloc a processos d'unificació (com Itàlia o Alemanya) i de disgregació d'imperis.

Independència dels Estats Units

Bases ideològiques de la independència dels EUA

Les bases ideològiques es fonamentaven en la Il·lustració, destacant la igualtat de tots els homes i la universalitat dels drets a la vida, la llibertat i la recerca de la felicitat.

Espurna de l'enfrontament colons vs britànics

Els colons britànics se sentien súbdits maltractats per la Corona, ja que no volien pagar impostos (com la Llei del Timbre) sense tenir representació al Parlament de Londres ("No taxation without representation").

Per què Espanya i França van donar suport a les colònies?

Perquè volien debilitar la Gran Bretanya, el seu principal rival geopolític.

Model polític de les colònies independents

Van adoptar una república federal, establerta per la Constitució de 1787, amb separació de poders.

Revolució Francesa

Per què es va revoltar el Tercer Estat?

Perquè els membres del Tercer Estat (la majoria de la població no privilegiada) volien més representació política i van decidir constituir-se en Assemblea Nacional per representar veritablement la nació i abolir els privilegis de l'Antic Règim.

Ambient polític de l'època (Revolució Francesa)

Era un ambient de gran agitació social, crisi econòmica i profunda insatisfacció política contra l'absolutisme i els privilegis estamentals; era conflictiu i molt tens.

Per què l'assalt a la Bastilla és simbòlic?

Perquè els ciutadans parisencs, revoltats per la destitució del ministre Necker i l'augment del preu del pa, van assaltar la Bastilla (14 de juliol de 1789), una antiga presó política i símbol del poder absolutista reial. Va representar la irrupció del poble en la revolució.

Paper de l'Assemblea Constituent i la Legislativa

L'Assemblea Nacional Constituent (1789-1791) va abolir els drets feudals, va aprovar la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà i va elaborar la Constitució de 1791. L'Assemblea Legislativa (1791-1792), amb predomini dels moderats (girondins), va enfrontar-se a la guerra contra Àustria i Prússia i va proclamar decrets contra els béns dels emigrats i el clergat refractari.

Actitud del monarca (Lluís XVI)

El monarca (Lluís XVI) va mantenir una actitud ambigua, acceptant inicialment algunes reformes però conspirant en secret. Va intentar fugir de França (Fuga de Varennes, 1791). Un cop capturat, la seva posició es va debilitar enormement, sent finalment suspès, empresonat i executat.

Diferències entre girondins i montagnards

Els girondins eren republicans moderats, representants de la burgesia provincial, partidaris d'una revolució dins la llei. Els montagnards (o jacobins), liderats per figures com Robespierre, eren republicans més radicals, representants de les classes populars parisenques (sans-culottes), disposats a mesures excepcionals per salvar la Revolució.

En què va consistir el Terror?

El Terror (1793-1794), liderat pels montagnards i el Comitè de Salvació Pública, va consistir a suspendre les garanties constitucionals i aprovar lleis excepcionals (com la Llei de Sospitosos) per perseguir i executar els considerats enemics de la Revolució (reialistes, girondins, contrarevolucionaris).

Característiques de la Constitució de l'any III (1795)

La Constitució de l'any III, que va instaurar el Directori, es caracteritzava per:

• Restabliment de la sobirania nacional.
• Estricta separació de poders.
• Sistema de sufragi censatari (més restringit que el de 1791).
• Poder legislatiu dividit en dues cambres (Consell dels Cinc-cents i Consell dels Ancians).
• Poder executiu en mans d'un Directori de cinc membres.

Paper de Napoleó durant la Revolució Francesa

El paper inicial de Napoleó Bonaparte durant la Revolució Francesa va ser destacar com a jove i brillant general de l'exèrcit revolucionari, aconseguint victòries militars importants (Itàlia, Egipte) i reprimint insurreccions internes, com la revolta reialista de Vendemiari (1795) a París.

Què va passar el 18 de Brumari?

El 18 de Brumari de l'any VIII (9 de novembre de 1799), Napoleó Bonaparte va dur a terme un cop d'estat que va enderrocar el Directori. Es va proclamar Primer Cònsol, iniciant el període del Consolat i posant fi, en la pràctica, a la fase revolucionària.

Derrota definitiva de Napoleó

La batalla de Waterloo (18 de juny de 1815) va representar la derrota militar definitiva de Napoleó. Tot i que la desastrosa invasió de Rússia (1812) va ser un punt d'inflexió crucial que va debilitar enormement el seu Gran Exèrcit.

Revolucions Liberals del Segle XIX

Països afectats per l'onada revolucionària de 1820

L'onada revolucionària de 1820 va afectar principalment països del sud d'Europa: Espanya (Trienni Liberal), Portugal, diversos estats italians (Nàpols, Piemont) i Grècia (que va iniciar la seva guerra d'independència). També hi va haver un intent fallit a Rússia (revolta decabrista).

Causa i inici de la revolució de 1830

La revolució de 1830 va començar a França. La causa principal va ser l'intent del rei Carles X de Borbó de restaurar l'absolutisme mitjançant les "Ordenances de Juliol", que suspenien la llibertat de premsa i modificaven el sistema electoral, derogant en la pràctica la Carta Atorgada de 1814.

Característiques de la revolució de 1848

La revolució de 1848, coneguda com la "Primavera dels Pobles", va tenir un caràcter més democràtic (reivindicant el sufragi universal masculí) i social (amb demandes de millores per als treballadors). Es va estendre ràpidament per gran part d'Europa (França, Àustria, Prússia, estats italians i alemanys). A França, va provocar la caiguda de la monarquia de Lluís Felip d'Orleans, la proclamació de la Segona República i, posteriorment, l'ascens de Lluís Napoleó Bonaparte (Napoleó III) i el Segon Imperi.

Guerra de Secessió dels Estats Units

Causes i conseqüències de la Guerra de Secessió (EUA)

Causes: La causa fonamental va ser el conflicte irresoluble sobre l'esclavitud, amb un Nord industrialitzat i majoritàriament abolicionista i un Sud agrari dependent de la mà d'obra esclava. També hi havia tensions sobre els drets dels estats enfront del poder federal i diferències econòmiques (proteccionisme vs. lliurecanvisme).

Conseqüències: La secessió d'onze estats del Sud que van formar els Estats Confederats d'Amèrica, la devastadora Guerra Civil (1861-1865) amb la victòria de la Unió (Nord), l'abolició de l'esclavitud (Tretzena Esmena) i la preservació de la unitat nacional, tot i que amb profundes cicatrius socials i econòmiques.

El Romanticisme

Característiques principals del Romanticisme

El Romanticisme va ser un moviment cultural, intel·lectual i artístic que va dominar Europa durant la primera meitat del segle XIX. Les seves característiques més importants són:

• Exaltació dels sentiments, la imaginació i la passió per sobre de la raó il·lustrada.
• Fort individualisme i expressió del "jo".
• Identificació amb la lluita per la llibertat individual i col·lectiva (dels pobles).
• Interès per l'Edat Mitjana, la història nacional, les tradicions populars i el folklore.
• Valoració de la natura en el seu estat salvatge i sublim.
• Va abastar un ampli espectre ideològic, des d'un romanticisme liberal i progressista fins a un de conservador i tradicionalista.

Tres pintors romàntics

Alguns pintors romàntics destacats són:

• Eugène Delacroix (França)
• Théodore Géricault (França)
• Joseph Mallord William Turner (Regne Unit)