Fets d'Octubre de 1934 a Catalunya: crisi política, rabassaires i revolta

Context Polític i Fets d'Octubre de 1934

Els Fets d'Octubre de 1934 van causar una paràlisi de la Generalitat de Catalunya i l'empresonament dels seus principals components.

La Conjuntura Política (1933-1934)

L'any 1933 hi va haver eleccions generals amb la victòria del Partit Republicà Radical (PRR), liderat per Lerroux, i amb el suport d'alguns components de la CEDA (partit d'orientació catòlica). Per tant, ens trobem en una conjuntura amb fortes disputes ideològiques, ja que el govern central era de centredreta mentre que la Generalitat era d'esquerres, amb Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) al capdavant.

L'Enfrontament: La Qüestió dels Rabassaires

L'enfrontament es va produir arran de la qüestió dels rabassaires. L'abril del 1934, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei de Contractes de Conreu, atès que els pagesos rabassaires no podien pagar les ¾ parts al terratinent.

Detalls de la Llei de Contractes de Conreu

Aquesta llei permetia:

• La durada dels contractes fins a 6 anys des del moment que el terratinent volia expulsar el pagès.
• Un dret d'adquisició de la terra per un preu fixat per la Generalitat al cap de 18 anys de treball.

Normalment, aquesta terra era de mala qualitat; per tant, els preus fixats eren molt baixos.

Anul·lació i Desafiament de la Generalitat

Els propietaris, que comptaven amb el suport de la Lliga Regionalista, es van mostrar contraris al contingut de la llei i, per tal d'anul·lar-la, van recórrer a les Corts Centrals i al Tribunal de Garanties Constitucionals, que la va anul·lar. El govern de la Generalitat no va acceptar l'anul·lació i va tornar a aprovar-la, fet que va provocar un creixement de la tensió, ja que el govern de Lluís Companys havia desafiat públicament el govern central. A més a més, també va créixer la conflictivitat al camp.

Escalada de Tensions i Entrada de la CEDA al Govern

Davant aquestes tensions, la CEDA va reclamar una acció més contundent i va exigir participar directament en el govern amb l'amenaça de retirar el suport parlamentari. Lerroux va accedir per poder mantenir-se al poder i va atorgar 3 ministeris a la CEDA. Davant això, l'esquerra va interpretar un perill per a les competències autonòmiques, ja que el govern derivava cap al feixisme.

Les Revoltes d'Octubre de 1934

La Revolució Social a Astúries

A Astúries, els miners van protagonitzar una revolució social fruit d'un acord previ amb els comunistes, socialistes i anarquistes contra el govern. Van assaltar casernes de la Guàrdia Civil i s'hi van atrinxerar. Per tal de reprimir la revolta, el govern va enviar-hi la Legió, comandada per Francisco Franco i Goded, que va bombardejar tota Astúries. Hi va haver una forta repressió amb molts empresonaments.

La Proclamació de la República Catalana

A Catalunya, la revolta va comptar amb el suport del president de la Generalitat, Lluís Companys, que volia evitar l'entrada de la CEDA al govern. El 6 d'octubre va proclamar la República Catalana dins d'una República federal i, alhora, una aliança entre partits i sindicats d'esquerres (PSOE, UGT...) per fer una vaga general. Aquesta proclamació era una proposta d'aliança amb les esquerres de la resta d'Espanya, ja que, si no s'acceptava, hi havia una amenaça d'independitzar-se.

Fracàs de la Vaga i Repressió

Això no obstant, aquesta vaga va ser un fracàs perquè la CNT, sindicat anarquista amb molta influència, no va participar en la vaga, ja que no creien en la política. El govern va declarar l'estat de guerra amb la repressió encapçalada per Domènec Batet, aleshores capità general de Barcelona. Hi va haver més de 3.500 detinguts, entre ells Lluís Companys i tots els seus companys de partit, així com Manuel Azaña, opositor del govern central, perquè denunciava l'actuació del govern central a Catalunya i Astúries.

Les Eleccions de Febrer de 1936 i el Front Popular

Finalment, el febrer del 1936 es van convocar eleccions on es van configurar dos grans grups, ja que es decidia la tendència d'Espanya: feixista o socialista.

Candidatures i Programes

La primera gran candidatura fou el Front Popular, i a Catalunya el Front d'Esquerres (format per PSOE, comunistes i reformistes). Aquestes coalicions garantien:

1. L'amnistia política dels Fets d'Octubre de 1934 i l'alliberament dels empresonats.
2. El restabliment de l'Estatut, de la Generalitat i de la Llei de Contractes de Conreu.
3. El retorn a les reformes del bienni d'Azaña.

A més a més, la CNT no es va mostrar en contra d'aquest partit tot i ser anarquista.

D'altra banda, hi havia el Front Nacional Contrarevolucionari, que era la coalició de dretes. A Catalunya s'anomenava Front Català d'Ordre, encapçalat per la Lliga Catalana.

Resultats a Catalunya

Tot i que a Espanya hi havia una divisió de vots (que posteriorment seria la causa de la Guerra Civil), a Catalunya hi va haver una victòria clara del Front d'Esquerres amb 32 diputats:

• 23 d'ERC
• 5 d'Acció Catalana (A. Catalana)
• 4 d'Unió Socialista (U. Socialista)

Mentrestant, el Front Català d'Ordre només n'aconseguia 13.