Història, cultura i política de la Segona República

Conflictivitat laboral a la Segona República

És una font gràfica de caire politicosocial que tracta el tema de la conflictivitat laboral durant la Segona República. El context històric se situa entre els anys 1931 i 1936.

Anàlisi de la conflictivitat

L'anàlisi mostra la conflictivitat obrera, sindical i laboral expressada en vagues al llarg del període. L'any amb més vagues va ser el 1933 i, en contrast, el que en va tenir menys va ser el 1935. El nombre de vagues augmenta durant els períodes de govern d'esquerres i decreix en el període de dretes. Això es deu al fet que els governs d'esquerres són més permissius; a més, les protestes reflecteixen la desesperació de la població pel retard en l'aplicació de les mesures reformistes i la repressió del govern del 1934.

Com a conclusió, trobem que durant la Segona República hi va haver un total de 4.205 vagues, fet que ens permet definir aquest període com una etapa altament conflictiva.

Cultura i educació: El teatre de La Barraca

Font: Iconogràfica de caire cultural i social; es tracta d'una fotografia del grup de teatre La Barraca.

Tema: Iniciativa de Federico García Lorca que formava part de les Missions Pedagògiques. El logotip té una roda que fa referència a un grup de teatre ambulant, mentre que la màscara simbolitza el teatre, amb les dues cares que representen el drama i la comèdia. En la imatge del grup de teatre universitari, el segon per la dreta és el poeta i dramaturg Federico García Lorca.

Context: Malgrat que La Barraca és un grup que es va iniciar amb el Govern Provisional, aquesta font s'ha d'emmarcar en el Primer Bienni Reformista (1931-1933) de la Segona República.

Anàlisi pedagògica

El grup de teatre forma part de les iniciatives i visions pedagògiques que comencen amb els decrets del ministre del Govern Provisional, Marcelino Domingo. És una iniciativa que busca estendre la cultura a les zones més apartades de l'àmbit espanyol. Aquestes missions estan protagonitzades per estudiants universitaris convençuts de la importància de portar la cultura a diversos sectors socials, suportant les incomoditats que això comporta. Per als integrants de les missions, la cultura no és patrimoni de les elits, sinó de la nació i de tota la ciutadania.

Resistència camperola: La sega per assalt

Font: Iconogràfica de caire social amb rerefons polític.
Tema: La sega per assalt durant el període 1931-1936.

Anàlisi de la situació rural

En la imatge apareix un grup de persones aixecant les falçs; són treballadors rurals dedicats als cereals. La sega per assalt era realitzada per jornalers sense terra, coneguts com a junteros. Es tracta d'una acció de resistència camperola que consisteix a ocupar per la força una propietat rústica per realitzar les tasques agrícoles i obligar a cobrar el salari fixat pel govern.

En aquest context, es donen moltes formes de resistència davant la inconformitat dels propietaris rurals amb les mesures del govern d'esquerres. Durant el primer bienni, el jornal dels treballadors de la terra va augmentar un 7%, però partint d'una base molt baixa que seguia sent de misèria.

La Revolució d'Astúries de 1934

Font: Iconogràfica de caire militar i polític que mostra la marxa triomfal de les tropes del govern al final de la Revolució del 34 a Astúries (que va durar 8 dies).
Contextualització: Bienni Negre (1933-1935).

Anàlisi de la repressió militar

Veiem una marxa de militars africans (regulars) i tropes mercenàries marroquines que van ser cridades pel govern per sufocar la revolta sota el comandament del general de brigada Francisco Franco. L'escena se situa en un carrer cèntric de Gijón, identificable per les vies del tramvia. L'exèrcit va convertir Astúries en un territori en guerra i, en acabar la revolució, va començar l'onada de repressió més ferotge de l'Espanya d'inicis del segle XX. Els resultats van ser d'entre 1.300 i 1.500 morts, 3.000 ferits i 30.000 detinguts. Es pot considerar un assaig d'allò que succeiria després durant la Guerra Civil.

Protestes i campanya proamnistia

Font: Iconogràfica de caràcter polític. És una fotografia d'una manifestació contra la repressió exercida pel govern de dretes arran de la Revolució d'Octubre del 34.
Context: Bienni Negre (1933-1935).

Anàlisi del moviment social

Veiem un gran nombre de nens que saluden aixecant el puny (salutació republicana) protestant en un passeig urbà, probablement d'Oviedo. Aquesta manifestació s'ha d'entendre en el context de la campanya proamnistia pels presos polítics de la Revolució del 34. L'objectiu d'alliberar els presos va ser el nucli de la formació del Front Popular.

Els fets de Casas Viejas

Font: Iconogràfica de caire polític.
Context: Final del Bienni Reformista.

Anàlisi de la tragèdia

La fotografia es va prendre a Casas Viejas (Cadis), poble que es va aixecar contra el govern. S'hi observen tres grups: en primer pla, els camperols anarquistes morts; representants del govern i forenses amb bates blanques; i membres de la Guàrdia Civil i la Guàrdia d'Assalt. Aquests últims eren la policia de la Segona República. Es va culpar Manuel Azaña d'aquesta massacre, fet que va provocar l'enfonsament del govern d'esquerres.

L'escàndol de l'estraperlo

Font: Iconogràfica d'una ruleta d'estraperlo. De caire social, tot i que la premsa li va donar un significat polític com a símbol de la corrupció del govern de Lerroux.
Context: Bienni Negre (1933-1935).

Anàlisi del cas de corrupció

Va ser una idea d'uns empresaris holandesos per instal·lar ruletes en casinos, començant per Sant Sebastià. Per aconseguir el vistiplau, van subornar personatges importants del partit de Lerroux. El descobriment de l'escàndol va motivar la destitució de Lerroux i la caiguda del govern de dretes.

Evolució electoral a la Segona República

Font: Gràfica de caire polític.
Tema: Formació de les Corts al llarg de la Segona República.
Context: Període 1931-1936. Aquests gràfics representen els resultats de les eleccions generals.

Anàlisi dels resultats electorals

En el primer gràfic (1931), el PSOE apareix com a força majoritària, seguit pel partit de Lerroux i altres forces socialistes i republicanes. La dreta es troba fragmentada i és minoritària. Els gràfics mostren l'arc parlamentari des de l'extrema esquerra fins a l'extrema dreta.

En contrast, el 1933 es veu un creixement important dels partits de dreta, especialment la coalició de la CEDA (Confederació Espanyola de Dretes Autònomes), mentre que el PSOE perd gairebé la meitat dels vots. Apareixen nous partits com el PCE i Falange Española (FE). El canvi en l'orientació del vot, amb unes dretes unides, va afavorir un govern de caràcter repressiu.

Finalment, el 1936, el Front Popular guanya les eleccions. Tot i que la CEDA resisteix, la coalició d'esquerres supera la dreta, en part a causa de l'escàndol de l'estraperlo.

Com a conclusió general, s'observen grans variacions en l'orientació del vot, que oscil·la entre esquerres i dretes, i destaca la formació de grans blocs parlamentaris com la CEDA o el Front Popular.