La Rússia Tsarista i la Revolució Soviètica: Història i Causes

Introducció: La Rússia Tsarista

L'Imperi Rus era un territori immens de 21.800.000 km², amb una població extensa i diverses nacionalitats. La seva capital era Sant Petersburg.

Durant el segle XIX, Rússia es caracteritzava per ser un Antic Règim en tots els sentits:

• Economia: Endarrerida i exclusivament agrària, dominada per privilegiats (grans propietaris de terres) i una pagesia que treballava la terra, amb una industrialització incipient.
• Política: Règim autocràtic i absolutista controlat per la dinastia Romanov (des del segle XVII fins al XX), amb el suport de la burocràcia, l'exèrcit i l'Església.

Després del desastre militar en la Guerra de Crimea, es van impulsar reformes com l'abolició de la servitud per modernitzar el país. Això va permetre l'inici de la industrialització:

• Desenvolupament (1870-1914): Impuls de la modernització d'infraestructures i inversions estrangeres. Els canvis van generar una societat desigual: augment de la població urbana, jornades laborals d'11 hores, salaris baixos i l'aparició de la classe mitjana.
• Reacció política: Els tsars Alexandre III i Nicolau II es van negar a acceptar canvis polítics, intentant uniformitzar un imperi divers.
• Oposició política:
  1. Liberals: Burgesia i professionals que volien un estat liberal-democràtic (Partit Constitucional Democràtic o kadets).
  2. Populistes: Revolucionaris com el Partit Socialrevolucionari (esserites), que buscaven un estat socialitzat de base agrària, i anarquistes camperols.
  3. Socialistes marxistes: Partit Obrer Socialdemòcrata Rus, dividit en:
     • Menxevics (minoria): Afavorien la revolució burgesa i el capitalisme.
     • Bolxevics (majoria, liderats per Lenin): Volien impulsar la revolució socialista.

La Revolució de 1905

La crisi econòmica provocada per la guerra russo-japonesa (1904-1905) va generar un gran descontentament. El gener de 1905, una manifestació pacífica a Sant Petersburg va ser reprimida violentament pels cosacs (Diumenge Sagnant).

• Conseqüències: Es van convocar vagues i es van crear els Soviets (consells obrers i camperols).
• Reformes: Nicolau II va acceptar la creació de la Duma (parlament) i una constitució autoritària.

Tot i la industrialització, les condicions de vida no van millorar. L'esclat de la Primera Guerra Mundial el 1914 va provocar derrotes i morts, afavorint les revolucions de 1917.

La Revolució Soviètica

Produïda per la incapacitat del tsar per solucionar els problemes socials i econòmics derivats de la guerra i la pobresa.

1. Revolució de febrer de 1917

La Primera Guerra Mundial va provocar una crisi de producció agrícola i malestar social. Una vaga general a Sant Petersburg, amb el suport de l'exèrcit, va portar a la creació del primer Soviet. El govern provisional, presidit per Kerenski, va obligar el tsar a abdicar, convertint Rússia en una república, tot i que existia una duplicitat de poder amb els soviets.

2. Revolució d'octubre de 1917

El 24 d'octubre de 1917, els bolxevics, liderats per Lenin i Trotski, van assaltar el Palau d'Hivern. Lenin va ser proclamat president i va aplicar mesures revolucionàries:

1. Decret de pau: Tractat de Brest-Litovsk (1918).
2. Poder dels soviets: Substitució de la Duma.
3. Decret de la terra: Confiscació i repartiment entre camperols.
4. Decret sobre les empreses: Control obrer i nacionalització de la banca.
5. Decret sobre les nacionalitats: Dret a l'autodeterminació.
6. Creació de la Txeca: Policia política per eliminar l'oposició.
7. Camps de concentració: Per al treball forçat.
8. Partit Comunista: Prohibició d'altres bàndols.

3. Exportació de la revolució

La revolució va dividir el moviment obrer europeu entre socialistes i comunistes. Lenin va impulsar la Tercera Internacional (1919), caracteritzada per una forta centralització i disciplina, criticant la Segona Internacional per la seva via electoralista.