Història de la dictadura franquista: de la postguerra a l'obertura

El naixement de la dictadura franquista (1939-1959)

La victòria del general Franco a la Guerra Civil va donar pas a la creació d'un règim dictatorial i a una llarga postguerra (1939-1959). La dictadura es va poder perllongar tant de temps gràcies a la repressió constant que van patir els opositors, al suport de les classes dirigents i a la complicitat de les potències del món occidental.

Franco, l'any 1939, pretenia construir un nou ordre polític “regenerador d’Espanya” que desterrés tota idea de democràcia liberal, amb les característiques següents: règim totalitari, concentració de poders, concepció unitària i centralista de l’Estat, repressió i control dels mitjans de comunicació.

Els pilars del règim

Els pilars del règim eren:

• L'exèrcit: el suport més destacat.
• L'Església: Estat confessional catòlic.
• FET y de las JONS: el partit únic que donava ideologia al règim, s'encarregava de propagar-la i de controlar-la.

Es van crear quatre organitzacions de masses per al control social:

• Frente de Juventudes: dedicat a l'adoctrinament de la joventut.
• Sección Femenina: amb l'objectiu d'adoctrinar i formar les noies.
• SEU: pretenia controlar les universitats.
• CNS: integrava patrons i treballadors en una mateixa organització.

Estructura social i repressió

El règim estava dividit en actituds socials:

• Adictos: fidels al règim, classes altes que recuperen el poder.
• Desafectos: rebutjaven el règim i rebien repressió.
• Indiferents: classes mitjanes atemorides.

Dins del franquisme sempre hi van coexistir "famílies", com la Falange i l'Associació Catòlica Propagandista. Es va promoure la divisió entre vençuts i vencedors mitjançant lleis com la Ley de Responsabilidades Políticas (1939) i la Ley de Represión del Comunismo y la Masonería (1940).

Etapes de la consolidació del franquisme

1. Segona Guerra Mundial (1939-1945)

Malgrat declarar la neutralitat, Franco va mostrar simpatia envers les potències de l'Eix. Després de la victòria alemanya sobre França, Espanya es va declarar no bel·ligerant. Franco es va mostrar partidari d'entrar a la guerra si Hitler li donava Gibraltar i territoris africans, però no va ser acceptat. El 1945, amb la derrota d'Alemanya, Espanya es va declarar Estat catòlic, conservador i anticomunista.

2. Aïllament internacional (1945-1951)

Es van viure els anys del boicot internacional. L'ONU va condemnar Espanya per ser un règim feixista, va recomanar la retirada d'ambaixadors a Madrid i Espanya va ser exclosa de l'OTAN.

3. Reconeixement internacional (1951-1959)

L'Estat estava a punt de fer fallida i es va recomanar a Franco una liberalització de l'economia. En el context de la Guerra Freda entre l'URSS i els EUA, el règim va començar a ser acceptat, tot i que les condemnes verbals es van mantenir.

L'economia autàrquica

Es va crear l'autarquia, un sistema d'autosuficiència econòmica, reglamentació del comerç exterior i foment de la indústria. Aquest model va portar a l'estancament econòmic i al mercat negre, on els pagesos amagaven la producció per vendre-la a preus superiors.

L'exili i l'oposició al franquisme

Moltes persones van marxar a l'exili (França, Nord d'Àfrica, Hispanoamèrica). Tot i les promeses de Franco, molts van patir represàlies. Es va executar el president Companys i, el 1954, el nou president fou Josep Tarradellas.

L'oposició es va reconstruir en la clandestinitat (CNT, PSUC, PCE) en tres etapes:

• 1939-1944: Resistència limitada i actuació dels maquis en zones rurals.
• 1944-1947: Creació de nous partits a Catalunya i l'Alianza Nacional de Fuerzas Democráticas.
• 1947-1951: Desmoralització de l'oposició per la consolidació de la dictadura.

A partir de 1946 van sorgir moviments de protesta per la precarietat laboral. En la societat, es va imposar un sistema de valors masclistes on la dona va perdre tots els seus drets.