Història Antiga: Imperis i Crisi al Pròxim Orient (1380-XII aC)

Aquest període es caracteritza per un sistema de concessions que va esdevenir hereditari i acaparava el govern provincial.

L'Imperi Neo-hitita (1380-1200 aC)

Sota el regnat de Shuppiluliuma (1380-1346 aC), l'Imperi Hitita va recuperar el seu domini sobre tota Anatòlia. Va obtenir victòries significatives contra Mitanni i es va expandir cap a Síria, arribant fins a les fronteres egípcies del riu Orontes. Shuppiluliuma va aconseguir la subordinació d'alguns principats clau com Ugarit o Karkemish, mitjançant pactes de fidelitat amb els principats perifèrics.

La capital administrativa de l'imperi era Hattussa.

Economia Neo-hitita

Pel que fa a l'economia, es caracteritzava per:

• Extensions agrícoles limitades.
• Una notable importància de la mineria.
• Propietat privada modesta.
• Una noblesa amb terres i camperols servils.

Estats d'Amurru i Canaan (XV-XIII aC)

Les ciutats d'aquesta regió no tenien iniciativa política expansionista i estaven subordinades als grans imperis de l'època (assiri, hitita, mitanni). No obstant això, van protagonitzar revoltes contra les potències dominants i disputes entre elles, en funció dels interessos dels grups dominants.

Les principals ciutats eren: Biblos, Ugarit, Karkemish i Qadesh.

Economia d'Amurru i Canaan

L'economia es basava en:

• Agricultura i ramaderia intensiva.
• Explotació forestal (especialment els cedres del Líban).
• Comerç de matèries primeres (fusta, coure, llana) i manufactures (teles, objectes metàl·lics, talla d'ivori).

Aquestes regions comptaven amb ports ben comunicats i artesans especialitzats, facilitant el comerç.

Crisi de Finals del Segle XIII aC

Aquesta etapa es va caracteritzar inicialment per un període de pau i equilibri de forces entre les potències dominants. No obstant això, a finals del segle XIII i principis del XII aC, la pau es va ensorrar. Els pobles petits van aprofitar el malestar general i la manca de poder hegemònic per aconseguir sobirania política i desenvolupament propi.

Causes de la Crisi

Diversos factors van contribuir a aquesta crisi:

• L'arribada dels Pobles del Mar (grups indoeuropeus).
• Al voltant del 1200 aC, es va constatar una important crisi demogràfica.
• A Transjordània i l'Alta Mesopotàmia, es va retornar al nomadisme.
• A Anatòlia i Síria, grans ciutats van ser abandonades.
• El pagament de forts tributs a les monarquies va generar un gran malestar en la societat empobrida.
• Llargues i continuades campanyes militars.
• Retorn a la vida seminòmada a Mesopotàmia (Alta i Baixa) a causa dels forts canvis climàtics.
• Descens demogràfic i esclavitud creixent a causa de deutes i impostos no pagats a l'aristocràcia.

L'arribada dels Pobles del Mar va provocar un canvi radical en la tecnologia, la ideologia i la societat del Pròxim Orient, donant lloc a noves realitats econòmiques i polítiques.

Canvis Tecnològics

Amb la desaparició dels palaus després de la forta crisi, les innovacions tecnològiques van augmentar, modernitzant molts aspectes d'etapes passades del Pròxim Orient. Les innovacions més importants van ser:

• La metal·lúrgia del ferro (més fàcil elaboració en comparació amb el bronze).
• El conreu arbustiu en zones que fins aleshores havien estat marginals.
• L'ús a gran escala del camell i el dromedari domesticats.

Conseqüències Polítiques

Les destruccions causades pels Pobles del Mar no van anar seguides de reconstruccions, la qual cosa va provocar un buit de poder i la desaparició del sistema de relacions internacionals entre els grans imperis. Es va interrompre la comercialització capitanejada pels palaus.

La desaparició més important va ser la de l'Imperi Hitita, la causa principal de la qual va ser la destrucció de la seva capital, Hattussa, per part dels frigis.

A Anatòlia, l'administració va esdevenir inexistent (amb la desaparició de l'escriptura cuneïforme). En canvi, a Fenícia, les ciutats es van recuperar i van iniciar una forta comercialització internacional.