Guia d'obertura, tancament i sons de les vocals e i o en català

Obertura i Tancament de les Vocals E i O

Obertura/Tancament e i o:

• AGUTS-E oberta quan: acaba en -en, -eig, -em, -ern, -ert.
• E tancada quan: acaba en -eix, -bell (excepte: aquell, cabell, consell, parell, vermell), -ent (gerundis: havent, podent, volent), -er (saber i voler), -est, diftong -eu.
• O oberta quan: són monosíl·labs: bo, jo, tro, do (no), acaba en -oc, -ol, -ola, -ost, -ot, -ota (nebot, rot, tot, mot), -ou (verb sou, pou, tou), oig-oja, davant r.
• O tancada quan: acaba en -oll, -om, -or.
• PLANS-E oberta quan: a la síl·laba següent hi ha i/u, va seguida de l/l·l/r/rr (herba, serp, terme), acabat en -endre/a.
• E tancada quan: acaba en -ebra/e, -ella (abella, orella, paella, cella), -enda, -era, -esta.
• O oberta quan: acaba en -oca, -ola, -osta, ota (gota, sota), davant de r vibrant (acabats -orn).
• O tancada quan: acaba en -olla, -oma, -ora.
• Esdrúixols: e sempre oberta (església) i o (fórmula, pólvora).

Ús de la Dièresi

Dièresi: güe, qüe, güi, qüi, trenca diftong, produeix un hiat (no es pot accentuar), perquè soni la u després de la g, q.

Estalvi de Grafies

Estalvi: prefix acabat en vocal + lexema començat per vocal, verbs acabats en vocal + -ir, mots acabats en -isme, -ista. Cultismes acabats en -us, -um.

Ús de la 'd' Final

S’escriu amb d i no t perquè és un substantiu femení derivat d’un adjectiu.

Sons Consonàntics

Sons consonàntics: es classifiquen en tres trets:

1. Sonoritat: (sords: les cordes no vibren - petaca feixista / sonors).
2. Punt d’articulació: lloc on es produeix la interrupció de l’aire / 6:
   • Bilabials (llavis s’uneixen)
   • Labiodentals (llavi inferior + dents superiors)
   • Dentals (punta llengua aproxima dents)
   • Alveolars (punta llengua toca alvèols dentals)
   • Palatals (dors llengua toca paladar dur)
   • Velars (part posterior llengua toca vel del paladar)
3. Mode d’articulació: indica la posició que adopten els òrgans de fonació en la producció del so / 5:
   • Oclusiu: interrupció d’aire seguida d’una expulsió.
   • Fricatiu: s’estreny el pas de l’aire que passa fregant.
   • Africat: 2 fases: 1 s’obtura totalment la sortida de l’aire i 2 l’aire surt fregant.
   • Vibrants: es produeix vibració entre la punta de la llengua i els alvèols superiors.
   • Lateral: la llengua barra el pas de l’aire pel centre del canal bucal i l’aire surt pels costats.
   • Nasal: l’aire surt a l’exterior pel nas mentre la boca produeix oclusió.

Canvis Vocàlics i Consonàntics

Canvis vocàlics:

• Elisió: es produeix quan una vocal neutra situada al final o principi de paraula entra en contacte amb una de forta.
• Sinalefa: quan es genera un context vocàlic que correspondria a un diftong: dona i nens.

Canvis consonàntics:

• Ensordiment: quan una consonant sonora s’ensordeix en un context determinat: actitud (t), mag (k).
• Sonorització: quan una consonant sorda esdevé sonora a causa dels sons que la segueixen.
• Assimilació del punt d’articulació: afecta als fonemes l, m, n quan entren en contacte amb sons labials, palatals o velars.
  1. Labilització: quan el fonema n va seguit d’un so bilabial o labiodental.
  2. Palatització: quan els fonemes n i l precedeixen un so palatal.
  3. Velarització: quan els fonemes l i n entren en contacte amb un so velar.
• Assimilació del fonema s a les vibrants / palatals.
• Dentalització: quan el fonema l, n entra en contacte amb un so dental situat posteriorment.
• Emmudiment: hi ha grafies que no sonen: arbre, amb...
• Sensibilització: recuperació d’un so emmudit t/r/p/b/s (preposicions, demostratius, inf*ger+pronom feble, topònims/santoral: sant Antoni).
• Geminació: duplicació d’un so dd, bb/kkl, ggl, bbl/ futbol (bb).

Sinònims

Sinònims: desfogar/esbrebar, prematura/precoç, aclaparar/afeixugar, enllestir/acabar, embolcall/emboltori, assolir/aconseguir.