No emprenyeu el Comissari de Ferran Torrent: anàlisi crítica de la novel·la

Anàlisi Crítica de "No emprenyeu el Comissari"

Mitjançant aquest escrit crític i valoratiu del llibre "No emprenyeu el Comissari", realitzarem un comentari exhaustiu de l'obra.

Fitxa Tècnica de l'Obra

Es tracta d'una novel·la escrita per Ferran Torrent, publicada l'any 1984 per l'editorial 3 i 4. Compta amb 215 pàgines i fins a sis edicions, sent la primera d'abril de 1984. El preu del llibre és de 10,50€.

És la primera novel·la que publica en solitari després d'haver signat conjuntament amb Josep Lluís Seguí en 1983. Aquesta edició és l'original; és a dir, no és cap adaptació ni traducció, ja que està escrita en valencià, que és l'idioma original del llibre.

L'Autor: Ferran Torrent

Ferran Torrent i Lorca és un escriptor i periodista de la ciutat de València, nascut el 31 de maig de 1951. S'ha dedicat principalment a la novel·la, i el gènere que més ha treballat és el de la novel·la negra. La seva primera novel·la en solitari fou precisament "No emprenyeu el Comissari", publicada quan tenia 33 anys.

Argument i Desenvolupament de la Trama

Sinopsi General

La història gira entorn del robatori d'uns objectes valuosos i amb un gran valor sentimental, que es produeixen a la casa del comissari general de València. El lladre és un novell sense excessiva experiència. A més, l'obra descriu amb detall el paisatge urbà valencià.

Estructura Narrativa

La novel·la està escrita en 20 capítols i presenta una estructura clàssica amb principi, nus i desenllaç. Al principi, es presenten els personatges i les circumstàncies del robatori. L'acció principal, el robatori, apareix per primera vegada al capítol 3.

Hi ha dues accions secundàries destacades:

• El segrest: capítols 8 i 19.
• L'escamot: capítols 10, 15, 17 i 18.

Tots els altres capítols també tracten l'acció del robatori.

Temes Principals

La trama argumental comença quan el comissari de la ciutat de València pateix un robatori. Fede és qui li roba, amb la intenció de comprar una televisió a color per al seu germà, que pateix d'esquizofrènia. Aquí sorgeix el problema principal.

Per a resoldre el cas, el comissari compta amb l'ajuda de Butxana, un detectiu atípic que no creu en la llei. Amb l'assistència de Colometa i Penjoll, no sols localitzen els objectes robats, sinó que també descobreixen una trama de segrest que implica terroristes exaltats, empresaris ombrívols i altres criminals.

Finalment, es recuperen els objectes robats i el detectiu els lliura a Garcia. Amb els diners obtinguts pel treball, Butxana aconsegueix viure uns quants mesos i, a més, salva Fede de caure definitivament en el món de la delinqüència.

Els temes principals que apareixen en l'obra són:

• La criminalitat
• La justícia
• La confiança
• La investigació policial
• Els diners

L'obra també explica amb detalls la ciutat de València i ens fa reflexionar sobre allò que els humans som capaços de fer per aconseguir allò que volem.

Estil i Llenguatge

El lèxic emprat quan hi ha diàleg entre els personatges és vulgar, i utilitza expressions com "Collons no sigues mamó!". En canvi, quan hi ha narració, es produeix un registre estàndard. Aquest és el llenguatge propi de l'autor. La finalitat del text és fer reflexionar i entretenir al lector.

Opinió Personal

Ferran Torrent intenta crear una novel·la amena, divertida i graciosa, amb personatges ben definits, i mantenir el lector amb intriga i interès fins al final. Per aconseguir-ho, utilitza expressions col·loquials i populars que fan que el llenguatge sigui molt viu i cridaner.

Recomanaria la novel·la a aquelles persones a qui els agradi llegir obres amb tot detall explicat, com ho és aquesta, tant en la descripció dels personatges com dels llocs. Estan dotats de gran realisme. No obstant això, per la mateixa raó, se m'ha fet una mica llarga, encara que no avorrida.

El Significat del Títol

El títol escollit, "No emprenyeu el Comissari", es deu a la trama de l'obra. Al principi, sembla un simple robatori que es duu a terme per aconseguir el televisor que Fede volia. Però a partir d'aquesta acció, ocorren moltes més coses que no solen ser les usuals en un robatori. D'aquí el títol: un robatori tant particular.