Guia Fonamental de Filosofia: Ètica, Metafísica i Acció

1r Trimestre: Unitat 1: Aproximació a la filosofia

Què és la filosofia?

La filosofia és una manera de reflexionar: Què és la realitat? Què podem conèixer? Què és l’ésser humà? Quina és la millor forma de vida? És un conjunt d’idees amb les quals es vol donar una resposta raonada a les preguntes fonamentals que es plantegen els humans. Es caracteritza pels elements següents:

• Enfocament reflexiu i crític: Els filòsofs no accepten qualsevol resposta sense analitzar-la prèviament, els sentits i les raons en què es fonamenta. Plantejaments clars i respostes ben raonades.
• Mètode:
  • L'argumentació: Fa servir raons per justificar el que pensa, diu o discuteix.
  • Anàlisi i aclariment de conceptes: La filosofia té una tasca terapèutica: aclarir malentesos i imprecisions del llenguatge, que són l’origen de molts problemes filosòfics (Wittgenstein, s. XX).
  • Diàleg i discussió: La veritable filosofia només es pot practicar per mitjà de la discussió verbal (Plató, s. V-IV a. C.).

La filosofia i altres modalitats de coneixement

Filosofia i coneixement ordinari

1. Construït a partir dels sentits i opinions comuns d’una societat.
2. Les coses són tal com les veiem i com opina la majoria de la gent.
3. Es transmet per tradició sense qüestionar ni contrastar.
4. Sovint es basa en prejudicis, tòpics i apreciacions subjectives.
5. Arriba a ser dogmàtic i s’imposa com a veritat només pel costum.

Exemple: El sol surt per l’est. Cel rogent, pluja o vent. Respecte del coneixement ordinari, la filosofia ofereix un pensament racional, reflexiu i crític.

Filosofia i coneixement científic

1. El coneixement científic pot ser provat o verificat. Estableix lleis universals.
2. Tracta de qüestions concretes sobre les quals es pot arribar a un consens.
3. Formula lleis per tal de fer prediccions.

Exemple: Quina és l’estructura d’una cèl·lula? Com funciona el cervell humà? La filosofia no està en condicions de provar o verificar els seus resultats. El coneixement filosòfic és abstracte i general. Les seves preguntes ho qüestionen tot.

Filosofia i coneixement religiós

1. Està basat en creences acceptades per la fe sense discussió.
2. Es relaciona l’ésser humà i la natura amb un ésser superior i creador (tot i que hi ha religions com el budisme que no tenen déus).
3. Els seus principis i normes estan escrits i són inamovibles.

Exemple: Hi ha vida després de la mort. La resurrecció. La filosofia tracta de trobar una resposta al misteri per mitjà del raonament i la discussió.

Unitat 2: Les preguntes fonamentals de la filosofia

Què és el que existeix?

• Metafísica monista: L’existència d’un sol tipus de realitat (Descartes, Plató).
• Metafísica pluralista: L’existència de més d’un tipus de realitat (George Berkeley, Baruch Spinoza).
• Agnosticisme: No tenim cap prova racional o demostració que permeti decantar-nos a favor de l’existència de Déu.
• Fideisme: Sosté que els arguments racionals són impossibles o innecessaris en un tema que es basa en l’experiència religiosa.

Realitat material: Tot el que existeix té les propietats de la matèria (Metafísica materialista).
Realitat ideal/espiritual: Té les propietats de realitats espirituals (Metafísica idealista o espiritualista).

Per què existeix alguna cosa en comptes de res?

La idea que tot el que existeix i tot el que succeeix ha de tenir una raó de ser que ho expliqui (principi de raó suficient). La metafísica es remunta fins al fonament últim de les coses per cercar l’origen i la causa primera de tot.

Existeix Déu?

La idea de Déu pot ser pensada i no conté cap contradicció interna. Tal com apunta Immanuel Kant, és una idea que resulta de l’ús de la raó, però no es pot confondre «pensar» amb «conèixer».

De què estem parlant quan parlem de Déu?

1. Panteisme: S’identifica Déu amb l’Univers. Tot és Déu.
2. Teisme: Defensa l’existència d’una substància sobrenatural de caràcter espiritual que va crear el món.
3. Deisme: No neguen l’existència d’un creador, però es manifesten contra les intervencions divines explicades a la Bíblia.
4. Ateisme: Sosté que no hi ha Déu en absolut.
5. Escepticisme: La ment humana no és capaç de justificar afirmacions sobre Déu.

Què és la veritat?

El grec utilitza el terme aletheia (descoberta/desvelament), el llatí veritas (exactitud i rigor) i l'hebreu emuná (confiança/estabilitat).

Teories de la veritat

• Escepticisme: L’home és incapaç de conèixer la veritat.
• Subjectivisme i relativisme: La veritat depèn de la persona o de la cultura.
• Perspectivisme: La veritat existeix, però la captem des d’un punt de vista parcial.
• Criticisme: El coneixement ha de ser revisat i criticat contínuament.
• Pragmatisme: El criteri de veritat és la utilitat.
• Dogmatisme: És possible obtenir coneixements totalment vertaders i definitius.

2n Trimestre: Unitat 6: El debat filosòfic sobre l’ésser humà

Ésser humà i persona

La naturalesa humana és un concepte biològic (genoma humà). La persona humana és un concepte cultural: es neix humà i s’arriba a ser persona mitjançant l’autoconsciència, la racionalitat i la moralitat. La persona és un producte social.

• Persones que no són humanes: Individus racionals i morals d'altres espècies (déus, extraterrestres).
• Humans que no són persones: Fetus, nadons, persones en coma o amb malalties mentals greus.
• Quasi persones: Individus humans que podran exercir com a persones en el futur o que tenen potencialitats.

Unitat 7: L’acció

Una acció és la intervenció intencionada d’un ésser humà en el curs dels esdeveniments. Un agent és qui realitza aquesta acció.

Requisits de les accions

• Objectius: Esdeveniment, conducta observable i causalitat.
• Subjectius: Creença, desig (finalitat) i decisió (deliberació).

Components socials de les accions

• Influència social: L'entorn configura les nostres creences i motius.
• Impacte social: Som agents i pacients; les nostres accions afecten els altres.
• Normes: Costums (informals) i lleis (formals).
• Acció cooperativa: Compartir una finalitat i la creença que s'assolirà conjuntament.

3r Trimestre: Unitat 8: La llibertat i els ideals de vida

L’ideal socràtic

Sòcrates va ser l'iniciador de l'ètica. El seu intel·lectualisme moral identifica el bé amb el coneixement i el mal amb la ignorància. El seu mètode, la dialèctica, es basa en la ironia i el diàleg per arribar a la veritat.

L’ideal aristotèlic

La felicitat és el fi últim. S'assoleix mitjançant l'activitat racional i la virtut, entesa com un punt mitjà entre dos extrems viciosos.

L’ideal epicuri

El plaer és l'únic bé, però s'ha de buscar la calma espiritual (ataràxia) evitant el dolor i utilitzant la prudència per escollir els desitjos naturals i necessaris.

L’ideal estoic

La virtut consisteix a viure d'acord amb la naturalesa i el destí. El savi estoic és un ciutadà del món (cosmopolitisme) que busca l'autodomini i la pau interior.

Unitat 9: La llibertat i teories ètiques

Llibertat externa vs. interna

La llibertat externa és l'absència de traves (llibertat política). La llibertat interna és la capacitat de decidir sense estar determinat.

Teories ètiques

• Teories del deure (Kant): Donen importància a regles i principis, independentment de les conseqüències.
• Teories conseqüencialistes: La correcció moral depèn dels resultats.
  • Egoisme ètic (Hobbes): L'acció és bona si beneficia l'agent.
  • Utilitarisme (Bentham, Mill): L'acció és bona si produeix el màxim bé per al nombre més gran de persones.
• Teories de la virtut: Es centren en el caràcter de la persona (Anscombe, Alasdair).