Guia de Filosofia: Descartes, Hobbes i Locke

Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,95 KB

Regles del mètode cartesià

  • La regla de l’evidència: No admetre cap tipus de coneixement que no es presenti a la nostra ment de manera clara i distinta.
  • La regla de l’anàlisi: Dividir un problema en tantes parts com sigui possible.
  • La regla de la síntesi: Tornar a recompondre tot allò que s'ha dividit en l'anàlisi.
  • La regla de la revisió: Tornar a analitzar cadascuna de les fases per les quals hem passat anteriorment per comprovar si no ens hem oblidat o equivocat en algun pas.

Antropologia cartesiana

La distinció entre la substància pensant i l’extensa es basa en l'antropologia de Descartes. Ell era partidari del dualisme: l’ésser humà està format per la unió entre cos i ànima.

  • Cos (substància extensa): Part material formada per matèria.
  • Ànima: Part no material que perdura després de la mort del cos.

Descartes explica la unió d’ànima i cos mitjançant la glàndula pineal.

Parts del dubte metòdic

  1. Coneixement sensorial: No ens podem fiar dels sentits, ja que sovint ens enganyen.
  2. Dubte del món exterior (Distinció vida-somni): Com puc saber que no estic dormint?
  3. Matemàtiques: I si existeix un geni maligne que ens enganya fins i tot en les veritats matemàtiques?
  4. Cogito ergo sum: De l'únic que no puc dubtar és que dubto. Si dubto, penso; si penso, existeixo.

L'error en Descartes

Si apliquem les regles del mètode, no hi ha possibilitat d’error. L'error sorgeix de la precipitació: els éssers humans som racionals, però també tenim voluntat i som éssers passionals.

Tipus d'idees per a Descartes

  • Idees adventícies: Provenen de l'exterior (sentits). Descartes no se'n refia.
  • Idees factícies: Provenen de la imaginació. Descartes no se'n refia.
  • Idees innates: Es troben de forma natural en la raó (ex: A=A). Descartes se'n refia.

L'existència de Déu

  1. Déu és un ésser perfecte i infinit. Com que jo sóc imperfecte, no puc haver creat aquesta idea; per tant, l'ha posat Déu en mi.
  2. Jo no m'he creat a mi mateix (m'hauria fet perfecte). Ens ha creat una entitat superior: Déu.

Metafísica cartesiana

Una substància és allò que existeix per si mateix. Descartes en distingeix tres:

  • Substància infinita: Déu.
  • Substància pensant: L'ànima (l'atribut és el pensament).
  • Substància extensa: La matèria (ocupa un espai; modes: forma i figura).

Teories polítiques: Hobbes vs. Locke

Hobbes

Té una visió pessimista: l'ésser humà és egoista i busca els seus propis interessos. En estat de naturalesa, viuríem en una guerra constant. Per això, defensa un govern absolutista basat en un pacte per a la seguretat.

Locke

Té una visió més optimista. Distingeix dues fases:

  1. Primera fase: L'ésser humà és lliure i té drets naturals (vida, llibertat, propietat).
  2. Segona fase: Proposa un Estat liberal amb divisió de poders (legislatiu, executiu i federatiu) per evitar abusos i garantir els drets.

Comparativa: Plató vs. Descartes

  • Metafísica: Plató divideix la realitat en món sensible i intel·ligible; Descartes en tres substàncies.
  • Coneixement: Plató distingeix entre doxa (sentits) i episteme (raó).
  • Antropologia: Ambdós són dualistes. Plató utilitza el mite del carro alat; Descartes, la glàndula pineal.