Filosofia Moderna: Hume, Hobbes, Locke i Kant
Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,39 KB
David Hume: Ètica i Emotivisme
David Hume creia que l'ètica no està basada en la raó perquè cap descripció sobre com són les coses no ens pot portar a les normes que ens diuen com haurien de ser. Segons l'emotivisme moral, les accions que considerem bones ens provoquen un sentiment d'aprovació i les dolentes, rebuig. Aquesta teoria afirma que l'ètica no es basa en la raó, sinó en els sentiments. Hume pensava que tots els éssers humans participem d'una mateixa naturalesa, la qual cosa permet fonamentar normes ètiques de caràcter universal. Anomena simpatia a l'empatia i la considera una emoció bàsica com la benevolència.
Teoria Política de Hume
Una forma de govern és legítima si contribueix a la utilitat de la societat i millora les condicions de vida de les persones.
Thomas Hobbes i el Leviatan
L'obra Leviatan afirma que la societat és el resultat d'un contracte social que ens va permetre sortir de l'estat de natura. Hobbes creia que l'estat de natura està caracteritzat per l'egoisme individual i per la guerra de tots contra tots. L'ésser humà en estat de natura està dominat per l'egoisme i viu en un estat continu de por.
L'Absolutisme Polític
L'absolutisme defensa que el pacte social és un acord per mitjà del qual tots els individus cedeixen la seva força al sobirà, que ha d'utilitzar aquest poder absolut per imposar la llei i assegurar la pau.
John Locke i el Liberalisme
Locke defensa els drets naturals: el dret a la vida, el dret a la llibertat i el dret a la propietat. El model polític que proposa és un sistema liberal en el qual el govern representa la lliure voluntat dels individus i on la llei respecta els drets naturals de les persones. Va proposar establir la divisió de poders, separant el poder executiu del legislatiu. Pel que fa a la tolerància, la defensa sempre que les creences individuals no siguin un perill per a l'ordre de la societat.
Immanuel Kant i la Il·lustració
Kant és el representant més destacat de la Il·lustració a Alemanya i un dels filòsofs més influents per l'estudi que va fer sobre la racionalitat humana. Va distingir dues vessants diferents de la racionalitat humana: l'ús teòric de la raó (com emprem la racionalitat per conèixer) i l'ús pràctic de la raó (l'ús de la racionalitat per decidir com actuar).
L'Examen Crític de la Raó
La seva filosofia proposa elaborar un examen crític sobre les possibilitats i els límits de la raó, dins del marc del pensament il·lustrat. Es planteja tres preguntes fonamentals: Què puc conèixer?, Què he de fer? i Què puc esperar? Totes elles es poden resumir en una qüestió única: Què és l'home?
Teoria dels Judicis
| Tipus de judicis | A priori (independents de l'experiència) | A posteriori (depenen de l'experiència) |
|---|---|---|
| Analítics | Necessaris i universals, però no amplien el nostre coneixement del món. | No n'hi ha. |
| Sintètics | Necessaris i universals; amplien el nostre coneixement sobre el món i proporcionen el fonament de les ciències. | Contingents i empírics; amplien el nostre coneixement del món per l'experiència. |
El Gir Copernicà de Kant
Així com Copèrnic va canviar la perspectiva situant el Sol al centre, Kant realitza un canvi similar: el subjecte és part activa del coneixement. El coneixement té dos aspectes: contingut (aportat per l'experiència) i forma (donada pel subjecte). El coneixement comença amb l'experiència, però no tot prové d'ella.
Facultats del Coneixement
- Sensibilitat (Estètica transcendental): Rep les intuïcions. Poden ser empíriques (donades per l'experiència) o pures (espai i temps, aportades pel subjecte). Això permet les matemàtiques com a ciència.
- Enteniment (Analítica transcendental): Interpreta les dades sensibles i les organitza en conceptes. Existeixen conceptes empírics i categories (conceptes a priori com substància o causa). Les categories permeten fonamentar la física com a ciència.
- Raó pura (Dialèctica transcendental): Elabora generalitzacions globals. L'ésser humà tendeix a tres idees reguladores: Món (fenòmens físics), Ànima (fenòmens psíquics) i Déu (tota la realitat). Com que no tenen contingut empíric, la metafísica no és possible com a ciència.
Fenomen i Noümen
El fenomen és la cosa tal com se'ns mostra, mentre que el noümen és la cosa en si. El coneixement humà només arriba al fenomen; el noümen és inaccessible. Com a fenòmens, estem subjectes al determinisme natural, però com a noümens, les persones tenim llibertat autèntica.