L'Empirisme i les Teories Polítiques del Segle XVII i XVIII

1. Característiques de l’empirisme

• És un moviment propi de les illes britàniques que té la seva esplendor en el segle XVIII.
• L'experiència sensible o dels sentits és l'única font del coneixement.
• L'objecte principal del coneixement són les idees.
• Les idees innates no existeixen.
• La física és el model de ciència i Isaac Newton el model científic.
• Comparteix els ideals ètics i polítics de la Il·lustració, moviment que defensa la raó deslligada de les creences religioses.
• Són partidaris de dos mètodes: el deductiu (propi de la lògica i les matemàtiques) i l'inductiu (per a la resta de coneixements).

Empirisme prové d'empíria o empeireia, que significa "experiència".

2. La ciència de la naturalesa humana: impressions i idees

Hume és el pensador que porta l’empirisme a les seves darreres conseqüències. Es va proposar aplicar a la naturalesa humana el mateix mètode que Newton va utilitzar en la física. Per a Hume, el coneixement humà comença per la naturalesa humana, evitant hipòtesis que no provinguin de l'experiència.

Hi ha dos tipus de percepcions:

• Impressions: Són els pensaments més simples produïts per la sensació i la reflexió.
• Idees: Són còpies o reflexos de les impressions. Les impressions són anteriors a les idees.

3. Percepcions simples i complexes

Les percepcions simples no admeten distinció ni separació, mentre que les complexes són el resultat de l’acció de la ment en unir diverses percepcions simples (ex: la percepció d'una poma).

La ment associa idees a través de tres principis:

1. Semblança: Una fotografia recorda la imatge original.
2. Contigüitat en el temps i l'espai: Parlar d'una aula recorda la resta de l'edifici.
3. Causa i efecte: Una ferida recorda el seu origen.

4. Relacions d’idees i qüestions de fet

• Relacions d’idees: No depenen de l'experiència (ex: matemàtiques).
• Qüestions de fet: La seva veritat depèn de l'experiència (ex: ciències naturals).

5. Crítica de la idea de causalitat

Hume argumenta que la causalitat no és una connexió necessària, sinó un producte de l'hàbit basat en la contigüitat, la prioritat temporal i la conjunció constant.

6. Crítica de la substància, el jo i Déu

• Substància material: No és demostrable racionalment.
• El jo: És una creació de la ment basada en la memòria.
• Déu: No prové de cap impressió; és una qüestió de fe.

7. Emotivisme moral

La moral de Hume es basa en el sentiment i no en la raó. El bé i el mal depenen de la naturalesa humana i els nostres sentiments.

8. Teories polítiques: Hobbes, Locke i Rousseau

8.1 Thomas Hobbes

Defensa que l'ésser humà és egoista per naturalesa ("l’home és un llop per l’home"). Al seu llibre Leviatan (1651), proposa un contracte social on els individus cedeixen tot el poder a un sobirà per garantir la pau.

8.2 John Locke

Considera la ment com un full en blanc. El coneixement s'origina en l'experiència (intuïtiu, demostratiu i sensible). En política, defensa un contracte social reversible: si el governant no compleix, el poble té dret a la rebel·lió. Proposa la divisió de poders i la tolerància religiosa.

8.3 Jean-Jacques Rousseau

Al seu llibre El contracte social (1762), descriu l'home en estat natural com un "bon salvatge". Proposa un contracte on la societat permeti desplegar les facultats humanes sota la guia d'un conseller polític que respecti la llibertat de consciència.