Kant i l'Utilitarisme: Guia de Filosofia

Kant: La Il·lustració i el coneixement

Kant concep una societat incapacitada per a actuar i decidir per ella mateixa. Defensa la Il·lustració, un moviment intel·lectual que lluita per la independència del poble a nivell mental.

La Il·lustració

La Il·lustració és el procés que ens porta a pensar per nosaltres mateixos sense la guia dels altres. Quina seria l'eina que ens caldria? Per a aquesta Il·lustració només cal llibertat, la menys perjudicial de les llibertats: aquí la Il·lustració suposa la llibertat en l'ús públic de la raó.

• Època il·lustrada: Època en què tots els homes siguin individus lliures majors d'edat; encara no ha arribat aquest moment, som als inicis.
• Època d'il·lustració: Època en què tendeixen a desaparèixer els obstacles que impedeixen aquests processos.

Diferenciem entre l'ús públic de la raó (no pot ser limitat) i l'ús privat de la raó (pot ser limitat).

Condicions del coneixement

• Condicions empíriques (a posteriori): Dades que parteixen de l'experiència i serveixen com a material cognitiu.
• Condicions transcendentals (a priori): Condicions universals i necessàries, innates en la ment humana i inalterables.

Les condicions transcendentals són necessàries sense les quals no seria possible el coneixement. Són formes generals de la intuïció sensible (temps i espai) i les categories (unitat, pluralitat, totalitat, realitat, negació, limitació, substància, accidents, causalitat, acció, passió, possibilitat, existència i necessitat).

Fenomen i Noümen

• Fenomen: És l'objecte de l'experiència sota el prisma de la nostra percepció.
• Noümen: És l'objecte més enllà de les nostres possibilitats cognoscibles.

Classificació dels judicis

• Analítics: El predicat està contingut en el subjecte de forma implícita. Són universals, necessaris i no extensius.
• Sintètics: No estan compresos en el subjecte. No són universals ni necessaris, però sí extensius (transmeten coneixement).

Kant destaca els judicis sintètics a priori en les matemàtiques i la física, separant-se així de Hume.

Crítica a la raó pràctica

En aquesta obra, Kant respon a la pregunta: Què puc fer?

• Raó teòrica: S'ocupa de conèixer la natura.
• Raó pràctica: S'ocupa de com hauria de ser la naturalesa i com orientar el comportament humà.

Kant crea la primera ètica formal, que es pot mesurar de manera universal i delimitar comportaments bons o dolents objectivament.

L'utilitarisme de Bentham i Mill

L'utilitarisme busca la màxima felicitat per al màxim nombre de persones.

Ètica utilitarista de J.S. Mill

Mill amplia la filosofia de Bentham. L'ésser humà busca la felicitat com un desig inherent. Tot acte humà està mogut per la recerca de la felicitat.

• Utilitarisme dels actes (Bentham): La felicitat total és la suma dels actes de plaer particulars.
• Utilitarisme de la regla (Mill): La felicitat es mesura segons la qualitat dels actes de plaer.

Classificació dels plaers

• Corporals: Relacionats amb els estímuls del cos i les necessitats fonamentals.
• Intel·lectuals: Relacionats amb el món mental i el creixement personal.

Per a Mill, la felicitat és indissociable de la dignitat humana. La satisfacció té a veure amb plaers corporals, mentre que la felicitat implica autorealització personal i llibertat.

La llibertat

En la seva obra On Liberty, defensa que no pot existir felicitat en una societat que no sigui lliure:

• Llibertat negativa: Llibertat de no estar sotmès a ningú (free from).
• Llibertat positiva: Llibertat d'actuar conforme als propis principis (free of).