La filosofia de Kant: Judicis, experiència i ètica

Matemàtiques i judicis sintètics a priori

Per a Kant, les matemàtiques són judicis sintètics a priori. Es podria pensar, d'entrada, que 7+5 = 12 és una simple proposició analítica que se segueix del concepte de suma de set i cinc. Però el concepte de dotze no està encara pensat de cap manera en pensar jo simplement aquesta unió de set i cinc. Per trobar el concepte de 12, caldria anar més enllà d'aquests conceptes i acudir a la intuïció corresponent a un dels dos (els dits de la nostra mà). Que 5 havia de ser afegit a 7 ho he pensat certament en el concepte de suma = 7+5, però no que tal suma fos igual a 12.

La possibilitat dels judicis sintètics

Kant es pregunta: «Com són possibles els judicis sintètics a priori?». Són possibles perquè es basen en la forma de l'experiència. Cal distingir entre la forma i el contingut de l'experiència:

• Forma: Allò invariable i estable, l'estructura que és sempre la mateixa.
• Contingut: Allò variable i canviant, la matèria de l'experiència.

Per exemple, en una ampolla: el contingut és variable (aigua, suc, sorra...), però la forma de l'ampolla és sempre la mateixa i el contingut s'adapta a ella.

La multiplicitat espai-temporal

En parlar d'una infinita multiplicitat espai-temporal, Kant ens vol dir que:

• Des del punt de vista temporal: Podem dividir l'experiència en infinites parts; la nostra percepció no té salts.
• Des del punt de vista espacial: Puc analitzar cadascuna de les parts d'un lloc i fixar-me en les diferents parts que el constitueixen fins a l'infinit.

Conclusió: L'espai i el temps són infinitament divisibles i la nostra experiència és una multiplicitat infinitament divisible.

La síntesi mitjançant conceptes

Els conceptes són els que unifiquen i sintetitzen la multiplicitat espai-temporal:

• Concepte: Regla de construcció de la unitat de l'objecte a partir de la multiplicitat donada.
• Tipus de conceptes:
  • Conceptes empírics: Fan referència als continguts variables de l'experiència.
  • Categories: Conceptes universals que s'apliquen a tot objecte (ex: substància, causa/efecte).

La Crítica de la Raó Pura

L'experiència té una forma (invariable) i un contingut (canviant). El subjecte imposa al contingut la seva estructura; per tant, l'experiència no és només passivitat, sinó que hi ha una part activa del subjecte que converteix els continguts en experiència.

Crítica de la Raó Pràctica

En el llibre Antropologia, Kant planteja: què puc conèixer?, quina és la meva obligació (deure)?, com puc ser feliç?

Ètiques heterònomes vs. ètica autònoma

Les ètiques heterònomes (eudaumòniques) busquen la felicitat mitjançant imperatius hipotètics (ordres condicionals: «si vols X, fes Y»). Kant rebutja aquestes ètiques perquè es basen en passions o autoritats externes.

L'ètica kantiana és una ètica autònoma: l'individu es dona a si mateix la seva pròpia norma mitjançant la raó. Qui actua segons els seus desitjos és esclau; la llibertat consisteix a actuar segons el deure.

L'imperatiu categòric

A diferència de l'hipotètic, l'imperatiu categòric ens diu: «Has de fer això», sense condicions. Finalment, Kant creu que és una injustícia que no hi hagi relació entre felicitat i autonomia, fet que ens porta a creure en el karma.