Guia Completa d'Ortografia Catalana: Apòstrof, Accentuació i Diacrítics

Guia Essencial de l'Apòstrof en Català

L'article masculí o femení (el i la) singular s'apostrofa davant de paraules començades per vocal o hac (h aspirada o muda): l'església, l'amic, l'arbre.

Excepcions a la Regla de l'Apòstrof

• Els mots femenins començats per i, u, hi, hu àtones: la universitat, la Irene, la història, la imatge.
• Paraules que comencen amb una i consonàntica: el iogurt, la iaia.
• El nom de les lletres: la essa, la ela.
• Els mots que comencen amb el prefix -a i tenen un valor negatiu: la asimetria.
• La una quan es refereix a l'hora: la una del migdia.
• Mots que es presten a confusió: la ira (estat d'indignació), perquè, en cas que l'apostroféssim, costaria saber de què parlem i es confondria amb la moneda ira.

Regles d'Accent Obert i Tancat de la Vocal E

A continuació, un resum de les regles d'accentuació per a la vocal e, segons la posició de la síl·laba tònica:

Paraules Agudes amb Vocal E

• La majoria de paraules agudes acabades en -e, -es, -en porten l'accent obert (en alguns casos al català occidental és tancat), exceptuant:
  • Els verbs en futur: pensaré.
  • Els gal·licismes (paraules que provenen del francès).
  • Els compostos de bé (malbé), de té (conté), de ve (convé).
  • Mots com només i després.
  • Paraules com accés o congrés (fan plural en -essos).

Paraules Planes amb Vocal E

• La majoria de paraules planes amb accent gràfic a la vocal e porten l'accent obert, exceptuant sobretot els infinitius créixer, néixer, ésser o mots com préstec, cérvol i préssec.

Paraules Esdrúixoles amb Vocal E

• Els mots esdrúixols són els més fàcils de recordar, ja que tots porten accent obert, excepte una paraula: església.

Paraules Homògrafes amb Accent Diacrític

Llista de paraules que s'escriuen igual però tenen significats diferents, distingides per l'accent diacrític:

• bé, béns (riquesa; adverbi); be, bens (xai; nom de lletra)
• déu (divinitat), adéu, semidéu; deu, deus (número; font; verb deure)
• dóna, dónes (del verb donar); dona, dones (persona del sexe femení)
• és (verb ésser o ser); es (pronom)
• fóra (del verb ésser); fora (adverbi de lloc)
• mà (part del cos); ma (possessiu)
• més (quantitatiu); mes (període de l'any, conjunció, possessiu)
• món (univers), rodamón; mon (possessiu)
• nét, renét, besnét... (parentiu); net, renet... (adjectiu)
• ós, óssos (animal); os, ossos (de l'esquelet)
• óssa (animal); ossa (ossada)
• pèl, pèls (vellositat); repèl, contrapèl...; pel, pels (contracció)
• què (interrogatiu i relatiu precedit de preposició); que (relatiu àton; conjunció)
• sé (verb saber); se (pronom reflexiu)
• sí (afirmació); si (conjunció)
• sóc (del verb ésser); soc (soca; esclop...)
• són (verb ésser); son (el fet o les ganes de dormir; possessiu)
• té (verb tenir); te (infusió; nom de la t; pronom feble)
• ús (acció d'usar); us (pronom feble)
• véns, vénen (verb venir); vens, venen (verb vendre)
• vós (tractament); -vos (pronom feble)