Guia Completa de la Modalització: 9 Marques i Exemples

La Modalització: Marques i Recursos Expressius

Marques de Modalització en la Llengua

1. Fenòmens d'èmfasi tonal o recursos prosòdics

   Propis de la llengua oral, es poden reflectir a l’escrit mitjançant recursos tipogràfics i signes de puntuació. Es pot focalitzar, manifestar valoracions positives o negatives, incredulitat, ironia, sorpresa, etc. Típic de la llengua oral. Exemples: Ah! És ben interessant allò que expliques! La teva O-BLI-GA-CI-Ó és compartir amb mi les feines de casa. (Això, fins que jo no ho expliqui, no ho tinguis en compte)

2. Modalitats oracionals no assertives

   Inclouen la interrogativa, l'exhortativa, l'exclamativa, la dubitativa i la desiderativa. Exemples: Què vols? / Vine cap a casa! Cal que vinguis. Has de venir. / És magnífic! / Deu ser difícil d'aprovar. / Desitjo que ho facis bé.

3. Afixos, prefixos i sufixos valoratius

   Expressen un judici subjectiu de grandesa o petitesa, afecte, menyspreu, etc. Solen ser els augmentatius, diminutius, pejoratius i superlatius. Exemples: homenet, ventijol, pardaliu, poetastre, veuarra, senzillíssim, redolent, superfàcil, arxisabut.

4. Elements lèxics valoratius

   • Verbs performatius (només si estan conjugats en 1a persona): felicitar, lamentar, opinar, criticar, etc.
   • Verbs valoratius: responsabilitzar, solidaritzar, enganyar, merèixer, pretendre.
   • Substantius valoratius: llàstima, admiració, lleialtat, noblesa, esperança, dolor.
   • Adjectius valoratius: magnífic, sincer, perfecte, trist, rialler.
   • Adverbis i sintagmes preposicionals valoratius: desesperadament, amb eficàcia...
   • Alguns quantificadors: molt, poc, massa, gens, força, prou, bastant...
   • Adverbis i locucions que assenyalen posicionament de l’emissor: indubtablement, efectivament, sens dubte...

5. Les interjeccions, invocacions i crides

   Inclouen: ah!, oh!, uf!, hurra!, ca!, carall!, òndia!, diantre!, llàstima!...; les invocacions i renecs: Oh, verge gloriosa!; les crides al receptor: ei!, compte!, alerta!

6. Unitats fraseològiques: locucions, fórmules i proverbis

   Impliquen una baixada de registre. Exemples: vaques flaques (escassesa), clar i net (transparent), sa i estalvi (il·lès); per molts anys, i vostè que ho vegi, aquí pau i allà glòria, ja ho crec, clar que sí, ni de bon tros, paraula d'honor; el ruc callat, per savi és reputat; més val vestir sants que despullar borratxos (tots aquests elements impliquen també una baixada de registre, ja que manifesten un grau baix de formalitat i, per tant, són propis del registre col·loquial). Podria donar-se també el cas que una pujada de registre inadequada al to del text tingués un efecte modalitzador. Ex: I ara diu el seu progenitor que no la deixa venir a ma casa...

7. Algunes figures retòriques

   No només s'usen en literatura sinó també en la llengua oral, com ara la interrogació retòrica, la metàfora, la hipèrbole, la comparació, la paradoxa o la ironia. Exemples: Per què la vida és tan ingrata? Què he fet jo per a ser tan infeliç? (interrogació retòrica) / Aquest xic és un ase, o, només li falta la cua per a ser un ase. Li surt foc pels ulls i serps per la boca, cada vegada que es posa així (metàfores), tremolo com una fulla (comparació). Forma part de la bona educació saber quan s’ha de ser maleducat (paradoxa).

8. L'alternança de llengua, varietat o registre

   També pot manifestar en certs contextos una valoració del que es diu. Exemple: El molt imbècil em va dir: "Pues no sé de qué se queja". Em respon sempre: "Ego sum qui sum" i m'aguanto.

9. Signes de puntuació amb funció modalitzadora

   Cal prestar atenció a les cometes, per si marquen el mot en un sentit especial i diferent del que té habitualment, per si assenyalen un mot col·loquial o per si marquen un ús irònic de la paraula. El mateix passa amb els parèntesis i guionets, quan delimiten un pensament irònic o valoratiu en relació a allò que s’està dient.