Guia Completa de Fal·làcies i Tipus d'Arguments Lògics

Fal·làcies Lògiques: Errors Comuns en l'Argumentació

Les fal·làcies són raonaments que semblen vàlids, però que en realitat no ho són. Són errors en l'argumentació que poden ser utilitzats intencionadament per persuadir o manipular, o bé cometre's per descuit. A continuació, es detallen algunes de les fal·làcies més comunes:

Fal·làcia Ad Baculum (Apel·lació a la Força)

Aquesta fal·làcia es produeix quan la força persuasiva de l'argumentació resideix únicament en la força que posseeix qui proposa l'argument, o en la força de tipus extern que s'anomena o personifica en l'argument.

Fal·làcia Ad Hominem (Argument Dirigit Contra la Persona)

Consisteix a no preocupar-se per la veritat dels arguments, les raons o les tesis de l'adversari, sinó a posar en dubte o criticar la persona que els proposa.

Fal·làcia Ad Verecundiam (Falsa Apel·lació a l'Autoritat)

El raonament fal·laç es recolza no en raons, sinó únicament en alguna autoritat externa a l'argument. Convida a no seguir el propi criteri i a fiar-se només del que té autoritat.

Fal·làcia Ad Ignorantiam (Apel·lació a la Ignorància)

Aquesta fal·làcia consisteix a creure que quelcom està demostrat precisament perquè no hi ha arguments en contra.

Fal·làcia Ad Populum (Apel·lació als Sentiments de la Massa)

Es produeix quan es recorre a una terminologia emotiva per provocar els sentiments de la gent.

Fal·làcia Tu Quoque (Tu També, o Mira Qui Parla)

Aquesta fal·làcia s'utilitza quan s'acusa l'oponent que la seva conducta no està d'acord amb els punts de vista que defensa.

Tipus d'Arguments: Estratègies per a la Persuasió

Més enllà de les fal·làcies, existeixen diversos tipus d'arguments que s'utilitzen de manera legítima per construir un discurs persuasiu i sòlid. A continuació, es presenten alguns dels més rellevants:

Argument d'Autoritat

Consisteix a utilitzar l'opinió d'una persona important, de prestigi reconegut o digna de ser escoltada.

Argument del Model

Es presenta una persona o comportament com a model que cal imitar. Exemple: "Hauries de fer com la teva germana."

Argument del Benefici

S'al·lega els beneficis que es derivaran d'una actuació determinada. Exemple: "Dóna sang. Salvaràs vides."

Argument del Malbaratament o Balafiament

Es defensa una actuació determinada per no malbaratar els recursos o els esforços que ja s'hi han esmerçat. Exemple: "No abandonis el curs ara! Tens les dues primeres avaluacions aprovades i només queda un mes de curs."

Arguments de Causa i Conseqüència

Són els que es basen en una relació de causalitat; s'hi presenten les causes d'un fet o l'efecte que provoca. Exemple: "No condueixis si has begut alcohol. Pots matar-te tu o matar algú."

Argument per Comparació

La comparació enfronta dos objectes o més per avaluar-los entre si. Exemple: "Val més aquesta edició del Llibre de les bèsties de Ramon Llull, perquè és una versió que utilitza un llenguatge més adaptat als vostres coneixements que altres."

Argument de Justícia

Consisteix a identificar la situació objecte de l'argumentació amb altres situacions similars. Es pretén que allò que s'accepta sense problemes en una situació determinada, sigui també acceptat sense reticències en una altra de semblant. Exemple: "El meu suspens de Matemàtiques és una injustícia. He tret un 4 en l'examen final; la mateixa nota que ha tret Júlia, i a ella sí que l'han aprovada."

Apel·lació a la Quantitat

És un recurs argumentatiu que consisteix a fer referència al gran nombre de persones que donen suport a la idea, o al gran nombre de vegades que un fet s'esdevé. Exemple: "Assegurances X. La majoria de les llars espanyoles ens han confiat la seva protecció."

Apel·lació a la Qualitat

Es destaca el caràcter únic i irrepetible d'un fet. La publicitat utilitza aquest recurs quan destaca una característica única en el producte publicitat (eslògans del tipus 'sigues diferent', 'original'...). És el mateix recurs que es fa servir quan s'individualitzen i es concreten les situacions, per a fer-les més reals i que ens arribin més. Per exemple, per a denunciar les conseqüències d'un bombardeig, colpirà més la història concreta d'una de les víctimes, que no la quantitat impersonal de morts i ferits. El fet concret apel·la als sentiments; les quantitats objectives apel·len a la raó.

Ús de Dades, Xifres i Estadístiques

Les opinions són sempre discutibles, però els fets es consideren inqüestionables. Per això, un recurs eficaç per a convèncer és presentar com a fets inqüestionables determinades informacions. L'ús de xifres o dades estadístiques augmenten l'efecte de realitat i objectivitat, i el receptor oblida que les xifres i les estadístiques es poden manipular fàcilment. Comparem, per exemple, la valoració subjacent d'un titular de notícia de la Gaceta Universitaria amb el títol d'una carta al director posterior que hi discrepava: "El 75% de los alumnos quieren recibir las clases en castellano" (titular notícia); "El 25% dels alumnes demana les classes en valencià" (titular de la carta).

El Dilema

Apareix quan s'ha de triar entre dues opcions p o q; p ens mena a un resultat r, q ens mena a un resultat s; per tant, caldrà triar entre r o s. El dilema esdevé irresoluble quan qualsevol de les eleccions és inacceptable. Exemple: "La visió androcèntrica del món rebaixa la imatge de les dones: si són decidides i defensen amb fermesa les seves posicions, són considerades agressives i poc femenines; però si utilitzen la cortesia lingüística i modalitzen les seves afirmacions i peticions, són acusades de no tenir les idees clares."