Guia d'Anatomia Vegetal: Arrels, Tiges, Fulles i Teixits

L'Arrel: Ancoratge i Absorció

L'arrel té com a funcions principals l'ancoratge i la fixació de la planta al substrat, així com l'absorció de l'aigua i els nutrients que s'hi troben dissolts. El període de plàntula comprèn des que surt la radícula de la llavor fins que l'organisme esdevé autòtrof mitjançant la fotosíntesi i és capaç de ser autònom.

Teixits de l'Arrel

Teixit Epidèrmic i Pèls Radiculars

El creixement de les arrels es produeix gràcies al meristem apical radicular, que està protegit per una estructura anomenada caliptra. Una de les funcions clau de les cèl·lules epidèrmiques diferenciades, els pèls radiculars, és absorbir aigua i nutrients. Cada pèl és una evaginació d'una cèl·lula epidèrmica. En madurar, es forma una paret secundària amb suberina i lignina, i la cèl·lula mor, passant a tenir funcions de suport i protecció. La formació d'arrels laterals és possible gràcies a la presència de teixit meristemàtic residual que pot créixer per originar-les.

Endoderma i Banda de Caspary

L'endoderma regula el pas de substàncies cap a l'interior de l'arrel a través de dues vies: la via apoplàstica (entre cèl·lules, a través de l'epidermis i el còrtex) i la via simplàstica (a través de l'interior de les cèl·lules). La Banda de Caspary, una estructura impermeable de suberina, força el pas de l'aigua i els soluts a través de la via simplàstica, actuant com una criba selectiva.

Pericicle

El pericicle és un meristem residual que permet el creixement en gruix de l'arrel i l'origen de les arrels laterals.

La Tija: Suport i Conducció

La tija s'encarrega de la conducció d'aigua i nutrients per tota la planta i proporciona suport estructural als òrgans aeris, com les fulles i les flors. El seu creixement es basa en mòduls bàsics.

Les Fulles: Fotosíntesi i Intercanvi de Gasos

Les funcions principals de les fulles són la fotosíntesi i l'intercanvi de gasos amb l'atmosfera (CO₂, H₂O, O₂).

Estomes

Els estomes són orificis, generalment al revers de les fulles, a través dels quals la planta realitza l'intercanvi de gasos. Estan formats per dues cèl·lules oclusives que, en inflar-se de manera desigual, obren o tanquen un porus central anomenat ostíol.

Teixits Vegetals Fonamentals

Teixit Meristemàtic

Els teixits meristemàtics són els responsables del creixement. A partir d'ells es diferencien els altres teixits:

• Protoderma: origina l'epidermis.
• Procàmbium: origina els teixits conductors (xilema i floema).
• Meristem fonamental: origina el teixit fonamental.

Teixits Conductors: Xilema i Floema

Les cèl·lules del xilema, com les tràquees, són cèl·lules mortes a la maduresa que transporten aigua i sals minerals. El floema està format per elements dels tubs cribrosos i cèl·lules acompanyants, que transporten la saba elaborada.

Teixit Fonamental

Inclou diversos tipus cel·lulars amb funcions de suport, emmagatzematge o fotosíntesi: esclerènquima (fibres i esclereides), col·lènquima i parènquima (que es pot diferenciar en altres tipus cel·lulars).

Teixits de Creixement Secundari

El procàmbium, al cap d'un any, es converteix en càmbium vascular, responsable del creixement en gruix. El xilema vell forma la fusta del tronc. El súber (suro) es forma a partir de l'última capa de parènquima cortical.

Òrgans Vegetatius Modificats: Adaptacions a l'Entorn

Les plantes modifiquen els seus òrgans vegetatius (arrels, tiges, fulles) com a resposta a les condicions ambientals:

• En substrats mòbils: Desenvolupen arrels fúlcrees per subjectar millor la planta.
• En ambients poc il·luminats: Formen circells caulinars i foliars (tiges i fulles modificades), arrels adventícies o, en el cas de les plantes epífites, arrels fotosintètiques.
• Per la pressió d'herbivorisme: Desenvolupen espines (d'origen caulinar o foliar) i agullons (estructures que només depenen de l'epidermis). El cladodi és una tija fotosintètica que assumeix la funció de les fulles, mentre que el fil·locladi, a més, en té la forma.
• En ambients eixuts: Presenten tiges i fulles suculentes amb parènquimes especialitzats a emmagatzemar aigua.
• Per requeriments nutritius: Algunes plantes són paràsites (hemiparàsites si parasiten el xilema, i holoparàsites si ho parasiten tot).
• Plantes carnívores: Tenen teixits modificats per capturar preses i obtenir nutrients.
• Micorrizes: Estableixen una interacció mutualista entre fongs i arrels vegetals (ectomicorrizes i endomicorrizes).

Reproducció i Supervivència

Multiplicació Vegetativa i Reserves

Per a la multiplicació vegetativa o per sobreviure a estacions desfavorables, les plantes utilitzen estructures com:

• Estolons: tiges que arrelen en tocar el terra.
• Rizomes: tiges subterrànies de creixement horitzontal.
• Tubercles: tiges subterrànies engruixides amb substàncies de reserva.
• Bulbs: tiges subterrànies protegides per fulles carnoses amb substàncies de reserva.

Les arrels també poden acumular reserves, donant lloc a arrels napiformes (en sistemes axonomorfs) o tuberoses (en sistemes fasciculats).

Evolució Floral i Pol·linització

Tendències Evolutives de les Flors

L'evolució de les flors ha seguit diverses tendències:

• De flors acícliques a flors cícliques.
• De moltes peces florals lliures a poques peces i soldades.
• De corol·la actinomorfa (simetria radial) a zigomorfa (simetria bilateral).
• D'ovari súper a ovari ínfer.
• De flors hermafrodites a flors unisexuals.
• De periant present a periant reduït o absent.

Inflorescències

Una inflorescència és un conjunt de flors agrupades ordenadament sense fulles entre elles. N'hi ha de diversos tipus:

• Racemoses: les flors creixen de baix a dalt (ex: el raïm).
• Umbel·la: diverses flors surten d'un mateix punt al final del peduncle (ex: les apiàcies).

Pol·linització per Lepidòpters

Els lepidòpters (papallones) adults són agents pol·linitzadors. Són nectarífers i utilitzen la seva espiritrompa per aspirar el nèctar de les flors.