Aparell Reproductor Masculí i Femení: Funcions i Malalties

L'Aparell Reproductor Masculí

Funció

La reproducció sexual implica la unió de gàmetes, un de la mare i l'altre del pare. Aquesta unió de diferents materials genètics crea individus diferents. Els gàmetes es formen mitjançant un tipus de divisió cel·lular especial anomenada meiosi. Els gàmetes tenen la meitat de la informació genètica.

Estructura

L'aparell reproductor masculí s'encarrega de produir els gàmetes masculins (espermatozoides), hormones sexuals i semen, i participa en el procés de fecundació.

• Testicles: Glàndules que fabriquen espermatozoides i testosterona. Es troben en una bossa anomenada escrot.
• Vies genitals: Epidídim i conductes deferents. Recullen i transporten els espermatozoides dels testicles a l'exterior per mitjà de la uretra.
• Glàndules annexes: Pròstata i vesícules seminals. Elaboren secrecions que permeten la maduració dels espermatozoides i els serveixen de vehicle. El conjunt d'espermatozoides i secrecions s'anomena semen.
• Penis: Òrgan extern que permet dipositar els espermatozoides a la vagina femenina. Un teixit erèctil s'hi dilata durant l'excitació per la gran afluència de sang. La part externa o gland del penis està protegida per un replec de pell, el prepuci.

Producció d'Espermatozoides

Té lloc als tubs seminífers.

Com són els espermatozoides?

Són els gàmetes masculins i aportaran els gens del pare al futur embrió.

• Cap: Nucli amb cromosomes i acrosoma amb enzims per penetrar l'òvul.
• Peça intermèdia: Cilindre que conté mitocondris, que aporten energia.
• Cua: Flagel que permet el desplaçament.

L'Aparell Reproductor Femení

Estructura

S'encarrega de produir els gàmetes femenins (òvuls) i hormones sexuals femenines. Està situat darrere l'abdomen i a l'interior de la cavitat pelviana, i és independent de l'aparell urinari.

• Ovaris: Dues glàndules situades a cada costat de l'úter. Produeixen òvuls i hormones sexuals femenines (estrògens i progesterona).
• Vies genitals: Trompes de Fal·lopi, úter i vagina. Les trompes són conductes que transporten els òvuls des dels ovaris fins a l'úter.
• Òrgans genitals externs o vulva: Llavis majors i menors, que protegeixen l'orifici vaginal, i el clítoris, un òrgan erèctil amb terminacions nervioses sensitives.

Els Òvuls

Són cèl·lules grosses. El nucli conté cromosomes i el citoplasma, substàncies nutritives per a l'embrió. Són immòbils i es desplacen gràcies a les trompes.

Producció d'Òvuls

Els òvuls es produeixen als ovaris, en els fol·licles. L'ovulació és el procés en què el fol·licle dins l'ovari es trenca i allibera l'òvul, que va fins a l'úter.

Cicle Sexual Femení

Els òvuls s'alliberen de manera regular cada 28 dies, des de la pubertat fins a la menopausa, i originen un cicle sexual.

• Fase preovulatòria: Primers 14 dies. Madura el fol·licle i té lloc l'ovulació i l'expulsió de l'òvul cap a l'úter.
• Fase postovulatòria: Dia 15 al 28. La capa interna de l'úter, l'endometri, s'engruixeix i obté un aspecte esponjós amb nombroses glàndules i vasos sanguinis. Si no hi ha fecundació, al dia 28 l'endometri es destrueix i s'expulsa amb les restes de l'òvul, fet que produeix una hemorràgia (menstruació, regla o període).

Si l'òvul ha estat fecundat, la capa interna de l'úter es manté gruixuda durant l'embaràs, i el cos luti es manté a l'ovari per segregar hormones per a l'embrió.

La Fecundació

És la unió d'un òvul i un espermatozoide. La fusió dels dos nuclis dóna lloc al zigot, la primera cèl·lula de l'embrió. Quan un espermatozoide entra dins d'un òvul, s'impedeix l'entrada a altres espermatozoides.

Implantació de l'Embrió a l'Úter

El zigot comença a dividir-se per mitosi, duplicant-se successivament. La implantació de l'embrió a la paret de l'úter té lloc aproximadament al cap d'una setmana. Al tercer mes, l'embrió passa a anomenar-se fetus. L'embaràs es diagnostica per la presència d'hormones a l'orina de la dona.

Intercanvi entre la Mare i el Fetus

• Amni: Membrana que forma la cavitat amniòtica, en la qual està l'embrió. Conté líquid amniòtic que banya i protegeix el fetus de cops, vibracions i canvis de temperatura.
• Placenta: Connecta l'embrió a la mare per mitjà del cordó umbilical. Per la placenta arriba oxigen i nutrients al fetus, i surt diòxid de carboni i urea. Actua de barrera defensiva, evitant el pas de cèl·lules i substàncies perjudicials. També produeix hormones essencials per a la gestació i el desenvolupament de les glàndules mamàries.

Part

És el procés de sortida del fetus a l'exterior després de 40 setmanes de gestació.

Malalties de Transmissió Sexual (MTS)

Les MTS són malalties infeccioses greus en què el contagi es produeix durant les relacions sexuals. Un exemple és la sida.

Reproducció Assistida

Es produeix per mitjà de la utilització de procediments mèdics que fan possible la fecundació quan no es produeix per mitjans naturals.

Salut

És l'absència de malaltia i el benestar físic, mental i social.

Les Malalties Infeccioses

Són produïdes per microorganismes i es transmeten d'uns individus a altres (bacteris, virus o paràsits).

• Bacteris: La majoria són inofensius per a l'ésser humà, i fins i tot beneficiosos. Alguns, però, poden causar malalties com la tuberculosi i produir toxines.
• Fongs: N'hi ha de beneficiosos, com els que intervenen en la fermentació alcohòlica. D'altres poden causar malalties a les mucoses i la pell.
• Virus: Partícules sense estructura cel·lular que viuen dins de la cèl·lula que infecten (grip, varicel·la).
• Paràsits: Protozous (originen la malària), nematodes, platihelmints, polls.

Antibiòtics: Medicaments que destrueixen els bacteris causants de les infeccions sense danyar les cèl·lules del propi organisme.

Les Malalties No Infeccioses

Són degudes a l'alteració d'alguns dels teixits i dels òrgans del cos.

Malalties Més Freqüents

• Càncer: Afecta òrgans molt diversos i persones de totes les edats.
• Malalties cardiovasculars: Arteriosclerosi, infart de miocardi, apoplexia i hipertensió arterial.

El Càncer

És la proliferació anormal de cèl·lules que originen un tumor o neoplàsia, una massa de cèl·lules.

Si el tumor està controlat en un teixit concret i no arriba als vasos sanguinis, és benigne. Si, per contra, es converteix en un tumor maligne, pot envair altres òrgans.

Sistema Limfàtic

Està format per òrgans, vasos i ganglis limfàtics, i per diversos tipus de glòbuls blancs, com els limfòcits i els macròfags.

Funcions

• Recollir el líquid intersticial i abocar-lo a la sang.
• Transportar els greixos i les vitamines liposolubles des de les vellositats intestinals fins al sistema circulatori.
• Contribuir a la defensa de l'organisme contra les malalties.

Els Òrgans Limfàtics

Medul·la òssia vermella, tim i melsa.

La medul·la òssia vermella conté cèl·lules capaces de dividir-se (cèl·lules mare) i de diferenciar-se per generar diversos tipus de cèl·lules sanguínies, com els limfòcits i els macròfags.

• Limfòcits T: Actuen contra cèl·lules infectades per virus i cèl·lules canceroses.
• Limfòcits B: Produeixen anticossos.
• Macròfags: Cèl·lules fagocitàries capaces d'empassar-se gèrmens patògens i grans molècules.

Ganglis limfàtics: Es localitzen al llarg dels vasos limfàtics. A l'interior s'hi filtra la limfa i s'hi eliminen els organismes patògens i els antígens. Contenen gran quantitat de limfòcits.

Sistema Immunitari

És el responsable que el nostre cos es defensi davant la invasió de gèrmens, òrgans, cèl·lules i molècules estranys. Els antígens són proteïnes localitzades a la cara externa de la membrana plasmàtica.

Immunitat: Capacitat de defensar-se davant substàncies estranyes, organismes patògens i cèl·lules canceroses.

Immunitat Inespecífica

Rebuig no selectiu.

• Barres d'entrada: Pell i mucoses.
• Inflamació o resposta inflamatòria.
• Proteïnes del sistema del complement, que destrueixen els bacteris.
• Cèl·lules assassines naturals (NK), que destrueixen cèl·lules canceroses.

Immunitat Específica

Actua de manera específica enfront de cada substància o agent patogen.

Els antígens són les substàncies estranyes. Els anticossos són proteïnes produïdes per contrarestar un antigen específic.

Els responsables de la immunitat específica són els limfòcits B i els limfòcits T.

Vacunes: Consisteixen a introduir en un organisme virus morts o inactivats per generar immunitat.