Vasos llenyosos

Enviado por Chuletator online y clasificado en Biología

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,7 KB

Capficades: Una capficada consisteix en la formació d’arrels adventícies a una tija que Encara esta adherida a la planta mare. Totes les plantes que Poden ser multiplicades per esqueix, admeten la propagació per capficada Excepte algunes crasses o cactàcies epífites. Algunes plantes sarmentoses, Trepadores i arbustives de port rastre tenen tendència natural a regenerar-se Tot formant arrels adventícies quan les seves tiges toquen al terra. La Capficada s’aprofita del procés natural en el qual algunes tiges amb teixits Ferits formen arrels en el call de la cicatrització amb el sòl. Bases fisiològiques (nutrició): La tija es nodreix d’aigua i minerals a través del propi xilema de La planta mare, ja que forma part de la mateixa durant el seu procés D’arrelament.


Característiques: -Assegura una transmissió Fidel dels caràcters de la planta mare.

-S’arrelen tiges sense Separar-les prèviament de la planta mare.

-La taxa de Multiplicació és molt baixa comparada amb la tècnica d’esqueixos.

-El % d’arrelament és Major que amb esqueixos llenyosos. -Útil en espècies que No arrelen amb facilitat. -S’obtenen plantes de Major desenvolupament en menor temps que per altres mètodes. -No requereix Condicions especial d’ambient. Ex: hivernacles amb control climàtic constant i Actiu.

Tractaments a la tija: 1.Bloqueig del floema. :  Interrupció de la Translocació cap avall d’auxines, carbohidrats, materials orgànics i altres Factors de creixement des de les fulles i les gemmes de les branques. Aquests materials Orgànics s’acumulen a prop del punt de tractament provocant l’arrelament. Es fa Fent-li una ferida per sota el nus per bloquejar, interrompent i obstruint els Vasos descendents de la saba elaborada i no deixar pas al floema.  2. Exclusió de la llum (Etiolació): Manca de llum a la zona de la branca capficada per produir una Reducció de l’activitat fotosintètica i afavorir l’estimulació de la formació D’arrels en aquesta area.

Condicions per a L’arrelament: -Cronologia de Teixits: preferència per les branques joves en front a les mes velles. Preferència dels Teixits poc lignificats vers als molt lignificats. -Contacta amb el Substrat: Cal un bon contacte entre la porcíó de planta a capficar i el Substrat d’arrelament. El substrat ha de Tenir una textura solta i tova per afavorir l’arrelament. -Ambient de cultiu: Humitat constant i ben repartida, bon aireig i temperatura moderada del cultiu. -Substancies Hormonals: +àcid indolacétic (AIA, auxines), +àcid indolbutíric (AIB), +àcid Naftalenacétic (ANA)


L’empelt implica la Uníó física de dues plantes diferents compatibles en una sola que conté les Millors característiques de les dues. Les identitats genètiques estan separades I no hi ha intercanvi de teixit cel·lular entre les parts empeltades. S’aplica A herbàcies i llenyoses. La seva finalitat és A) obtenir plantes amb resistència a condicions edàfiques, climàtiques i sanitàries Adverses. b) acceleració del Cicle: estat juvenil mes curt i productes comercialitzables en menys temps c) actualització de cultius establerts: rejoveniment I canvis varietals d)Modificació del Creixement: port, mida i característiques de flors i fruitse) Obtenció d’herbàcies i llenyoses de Difícil propagació per altres mètodes vegetatius o sexuals. L’empelt és utilitzat En tots els camps professionals: ornamentals, floricultura, forestals, Fructicultura, horticultura.

Parts de l’empelt.   Patró i empelt han de ser del mateix diàmetre.

A) Empelt: Porcíó Superior de l’empelt. Pot fer-se amb porcíó de tija amb diverses gemmes o d’una Sola gemma. B) Patró-Portaempelts: Porcíó inferior de l’empelt. Aporta el sistema radicular de l’espècie o Varietat empeltada.

És el responsable de La nutrició mineral i hidratació de l’empelt.

Pot procedir de: +Propagació sexual (llavor/patrons francs)

Avantatge: lliures de Malalties víriques // Desavantatge: menys variació genètica.

+Propagació asexual (esqueix, capficada, invitro/ patrons clons).

Avantatge: genèticament Iguals desavantatge: poden portar malalties (excepte in vitro)

Característiques fisiològiques:  Les cèl·lules dels dos Càmbiums i els feixos vasculars s’entrecreuen i donen lloc a un nou càmbium que Origina els nous vasos liberians (floema) i llenyosos (xilema). La uníó entre L’empelt i el patró es produeix progressivament si el contacte entre els Càmbiums és correcte. (el màxim possible).

Material:      3. Material de segellat: màstic D’empeltar i parafina.

Nomes usar-lo per als Empelts no herbacis. La pasta segelladora ha de tenir bona adherència, Impermeable i conservar-se estable amb la finalitat de segellar la uníó per Evitar l’entrada de microorganismes i la deshidratació dels teixits.

1. Material de tall: Tisores de poda/serres, navalles d’empeltar, bisturí/fulles d’afaitar, Empeltadora manual   2. Material de lligat: Ràfia, cinta adhesiva, tires de goma amples, cinta làtex, pinces/grapes. Serveixen per mantenir Ben units empelt i patró fins que es soldin. Evitar la pèrdua d’humit dels Teixits al fer una pressió física entre les dues parts.

Compatibilitat/afinitat: Botàniques: proximitat Genètica (família, gènere, espècie i varietat) L’afinitat en ordre Decreixent és:-
Plantes del mateix gènere I de la mateixa espècie. Ex: Cupressus Sempervirens “Stricta” sobre Cupressussempervirens.

-Plantes del mateix gènere I de diferent espècie: Ex: Cupressus Sempervirens “Stricta” sobre Cupressus Arizonica -Plantes de diferent gènere Però de la mateixa família. Ex: Cupressus Sempervirens “Stricta” sobre Thuja Orientalis.

Punts clau a tenir en Compte:

-El patró i la pua han De ser compatibles entre sí (afinitat)     -L’empeltat ha de fer-se en una època en que, tant el patró com L’empelt, es trobin en l’estat fisiològic adequat (patró lleugerament mes Avançat que l’empelt)-La regió cambial de L’empelt s’ha de col·locar en contacte íntim amb la regió cambial del patró (talls nets i lligams adequats).-El temps des que es talla la pua fins que s’empelta ha de ser el mínim possible Per evitar la dessecació i infecció per patògens dels teixits (lligams i Segellat adequat).     -Després D’empeltar, s’han de donar a l’empelt cures apropiades. (control de lligams i Pasta segelladora/poda de rebrots i ‘tocons’ del portaempelts).

Tipus d’empelts:

-De gemma:    -D’agulla o pua: +Fenedura:

+Corona: S’insereixen Les pues pel costat bisellat entre l’escorça i la fust del patró.

Serveix per a Qualsevol arbre o arbust de fulla perenne o caduca. El patró pot tenir de 3 a 30 cm de diàmetre o fins i tot més. Es fa la primavera, amb moviment de saba Per separats l’escorça del patró.     +Lateral: Es realitza Practicant una fenedura lateral al patró, pel que no s’ha d’escapçar. Pot Afectar a la fusta o sols a l’escorça. 2 tipus: lateral de cunya (en coníferes I a l’hivern) i lateral subcortical+Anglès: El patró i la Pua han de tindre el mateix diàmetre. Es fa en tiges fines, de 2 cm de diàmetre. Es fa a finals d’hivern o tardor sempre i quan la pua estigui en repòs. 2 Tipus: angles de llengüeta i angles simple.     -D’aproximació: L’empelt es separa de la planta mare després d’haver-se produït la uníó.     Pot fer-se durant tot L’any, però la uníó es mes ràpida en períodes de creixement actiu.

Entradas relacionadas: