Digestió i Absorció: Estómac, Intestí Prim i Gros

Digestió a l'Estómac

Durant la deglució, es tanca la comunicació entre la faringe i la cavitat nasal, i l'epiglotis impedeix el pas de l'aliment a les vies respiratòries. Finalment, els aliments passen a l'esòfag perquè es produeix la relaxació de l'esfínter esofàgic. De l'esòfag, l'aliment és conduït fins a l'estómac, gràcies a la relaxació del càrdies. Allà, l'aliment experimentarà dos tipus de processos:

• Mecànics: Gràcies a dos tipus de moviments: uns circulars, que ajuden a barrejar l'aliment amb el suc gàstric, i els moviments peristàltics, que desplacen el contingut de l'estómac cap al pílor.
• Químics: Gràcies al suc gàstric, segregat per les glàndules de la paret de l'estómac. La papilla final s'anomena quim.

Els components principals dels sucs gàstrics són:

• Àcid clorhídric: Destrueix una gran part dels microorganismes que porta l'aliment i activa el pepsinogen, que es converteix en pepsina.
• Pepsina: Enzim hidrolític que trenca les proteïnes en pèptids. L'enzim inactiu, o pepsinogen, és sintetitzat per la mucosa de l'estómac.
• Factor intrínsec: És una glucoproteïna secretada per les glàndules productores de l'àcid clorhídric i és necessària per absorbir la vitamina B12 a l'intestí prim.
• Secreció mucosa: Recobreix les parets de l'estómac i contribueix a protegir-les de l'acció del suc gàstric.

Digestió a l'Intestí Prim

El quim va passant de l'estómac a l'intestí prim a mesura que es relaxa el pílor. Igual que a l'estómac, es produeixen dos processos:

• Mecànics: De dos tipus: moviments de segmentació, que faciliten el procés d'absorció, i moviments peristàltics, que transporten el contingut de l'intestí prim cap a l'esfínter ileocecal, que permet el pas a l'intestí gros.
• Químics: Gràcies als enzims del suc pancreàtic, a la bilis (que s'aboca al duodè) i als enzims que formen part de la membrana de les microvellositats dels enteròcits.

El suc pancreàtic conté bicarbonat, que neutralitza l'acidesa de l'estómac i crea un medi alcalí favorable per als enzims que produeix, i que són:

• Amilasa pancreàtica: Transforma els glúcids, llevat de la cel·lulosa, en disacàrids.
• Lipasa pancreàtica: Desdobla els greixos en àcids grassos i glicerina.
• Tripsina i quimiotripsina: Continuen la degradació de les proteïnes i originen pèptids petits.
• Nucleases pancreàtiques: Converteixen els àcids nucleics en nucleòtids.

El fetge produeix una secreció anomenada bilis, que s'emmagatzema a la vesícula biliar. Està formada per aigua, ions, sals biliars i pigments biliars.

Els enzims assentats a les microvellositats dels enteròcits són:

• Disacaridases: Que transformen els disacàrids en monosacàrids.
• Peptidases: Que transformen els pèptids en aminoàcids.
• Nucleases intestinals: Que degraden els nucleòtids a pentoses, bases nitrogenades i àcid fosfòric.

Absorció a l'Intestí

L'absorció es pot fer per transport passiu, actiu o per endocitosi (només durant les quatre setmanes posteriors al naixement):

• Absorció dels glúcids: Els monosacàrids s'absorbeixen per transport actiu, mentre que la fructosa ho fa per difusió facilitada.
• Absorció dels greixos: Els lípids formen gotetes de greix al duodè. Les sals biliars emulsionen les gotes i les dispersen en gotetes estables anomenades micel·les. Les micel·les faciliten l'acció de les lipases pancreàtiques i transporten els àcids grassos i la glicerina fins als enteròcits, on són absorbits i d'aquí a un vas quilífer. Les sals biliars són reabsorbides a l'intestí prim.
• Absorció dels aminoàcids: Es fa per transport actiu. Les cadenes curtes de pèptids es trenquen dintre dels enteròcits.
• Absorció d'altres nutrients: L'intestí gros té uns 2 metres de longitud i a l'interior s'hi absorbeix aigua i sals. Conté una flora bacteriana important que produeix fermentacions i sintetitza certes substàncies d'interès, com la vitamina K.

L'Egestió

Les restes no digerides, transformades ja en matèries fecals, són expulsades en un procés involuntari que comença quan es relaxa l'esfínter anal intern, en arribar-li les matèries fecals, i acaba en un procés voluntari quan l'esfínter anal extern reté temporalment les matèries fecals.