Guerra de Successió Espanyola i el Segle XVIII: Causes i Conseqüències

La Guerra de Successió Espanyola i els bàndols en conflicte

25.- Exlica les conseqüències de la guerra de Successió Espanyola i la composició dels bando en conflicte: En 1700, el últim monarca de la casa d'Àustria, Carles II, va morir sense descendència. Els candidats a ocupar el tron, segons els seus vínculs familiars, eren Felip d'Anjou, nét de Lluís XIV de França i de la princesa Maria Teresa d'Àustria, i l'arxiduc Carles d'Habsburg. El testament de Carles II va designar com a successor al candidat borbó, que va ser proclamat rei sota el títol de Felip V.

El nomenament va provocar un conflicte per a l'equilibri entre les diferents potències europeues. El seu accés al tron espanyol va fortalèixer el poder dels Borbons a Europa i, Gran Bretanya, Holanda i Portugal van declarar el seu suport al candidat austríac i van entrar en guerra contra França i Espanya.

En l'interior d'Espanya, la qüestió successòria també va dividir als territoris peninsulars. Castella es va mostrar fidel a Felip V. En canvi, en la Corona d'Aragó, el respald al candidat austriac va ser majoritari per diversos motius que conduirien a una guerra civil:

• Mal record deixat per les tropes franceses a Catalunya durant l'aixecament.
• El temor de les institucions a perdre el seu poder.

La Guerra de Successió

En 1701 es va signar el Tractat de la Haia, que va donar naixement a la Gran Aliança per a fer front a Lluís XIV de França i a Felip V d'Espanya. Els primers enfrontaments es van produir en els territoris austríacs. Els dos contendents estaven bastant equilibrats.

A Espanya, els exèrcits de Felip V controlaven la major part del territori, sense embuts, en 1705, a Catalunya, els sectors del candidat austríac van signar el Pacte de Gènova donant suport a la causa austríaca. La rebel·lió es va estendre, i a l'agost una gran flota comandada per Carles d'Àustria va desembarcar a Barcelona. Després de sitiar i bombardejar la ciutat, les autoritats borbòniques es van rendir i l'arxiduc va entrar a la ciutat. Això va fer que la causa austríaca s'imposés.

Les tropes austríacas van arribar a aconseguir Madrid i Carles es va proclamar rei, encara que la noblesa i el poble no el van donar suport i per ell va abandonar la capital. En 1707 un exèrcit anglo-luso-holandès es va enfrontar a les tropes de Felip V en la batalla d'Almansa. La victòria borbònica va ser incontestable, els austríacs es van retirar i Felip V va avançar i va recuperar Aragó, València i part de Barcelona, encara que els enfrontaments es van estendre fins a 1710.

La Pau d'Utrecht

En 1711 mor l'emperador d'Àustria i ocupa el tron l'arxiduc Carles. El perill per a l'equilibri europeu el constituïa un Habsburg en el tron de ambos regnes. Els anglesos van propiciar negociacions i van manifestar el seu interès a reconèixer a Felip V com a rei d'Espanya. La pau entre els contendents es va signar en els tractats d'Utrecht (1713) i Rastatt (1714), però a canvi d'importants concessions a Àustria (Flandes, Milanesat, Nàpols, Sardenya) i Gran Bretanya (Gibraltar i Menorca).

En 1713, amb el tractat d'Utrecht, sols resistien a Barcelona i algunes ciutats de Catalunya i les Balears. Abandonats per l'arxiduc Carles, les Corts Catalanes van decidir lluitar contra els exèrcits borbònics. En 1714, les tropes de Felip V van prendre Barcelona i en 1715 les Balears.

Línia del temps (1700-1788) dels Borbons

26.- Representa una línia del temps des de 1700 fins a 1788, situant en ella els principals esdeveniments històrics:

Felip V

• 1700: Inici de la monarquia dels Borbons amb Felip V rei.
• 1701: Tractat de la Haia.
• 1701-1714: Guerra de successió espanyola.
• 1705: Pacte de Gènova.
• 1713-1714: Tractats d'Utrecht i Rastatt.
• 1707-1716: Decrets de Nova Planta.
• 1714: Ocupació de Barcelona.
• 1733: Primer Pacte de Família.
• 1743: Segon Pacte de Família.

Ferran VI

• 1746: Ferran VI, rei.
• 1749: Cadastre d'Ensenada.

Carles III

• 1759: Carles III, rei.
• 1761: Tercer Pacte de Família.
• 1765: Primera Societat Econòmica d'Amics del País. Llei de Lliure Circulació de Grans.
• 1766: Motí d'Esquilache.
• 1767: Expulsió dels jesuïtes.
• 1778: Llibertat de comerç.
• 1783: Es declaren honestes totes les professions.