Guia de formació de paraules: lexema, morfema i derivació

El lexema i els morfemes

Cada grup de paraules d'una mateixa família conté una part que es repeteix. Aquesta part és el lexema o arrel i constitueix la marca de família, ja que apareix en totes les paraules que en formen part.

Al lexema s'hi afegeixen altres parts, anomenades morfemes, que permeten formar paraules noves a partir d'una única arrel.

De morfemes n'hi ha de dos tipus:

• Morfemes flexius
• Morfemes derivatius (o afixos)

Normalment, els morfemes flexius s'estudien en l'apartat de morfologia, mentre que els derivatius pertanyen al camp del lèxic i la semàntica.

El morfema flexiu

La flexió no dona lloc a paraules noves, sinó a formes diferents d'una mateixa paraula. Els morfemes flexius s'afegeixen sempre al final de l'arrel.

Generalment, n'hi ha quatre tipus diferents:

• Morfemes de gènere: indiquen si la paraula és masculina o femenina.
• Morfemes de nombre: indiquen si la paraula és singular o plural.
• Morfemes de persona: permeten relacionar el verb amb la persona que fa l'acció.
• Morfemes de temps: indiquen en quin moment es produeix l'acció del verb (present, passat o futur).

La derivació: morfemes derivatius o afixos

La derivació consisteix a formar paraules noves afegint uns elements (morfemes derivatius o afixos) a un lexema. La paraula primitiva és aquella a partir de la qual es formen els nous mots. La paraula derivada és el resultat d'aquest procés. Aquests morfemes no poden aparèixer sols; sempre s'associen a una arrel.

Prefixos

Es col·loquen davant del lexema.

Sufixos

Es col·loquen darrere del lexema. Tenen diferents usos:

• Augmentatius: indiquen grandària.
• Diminutius: indiquen petitesa.
• Despectius: indiquen menyspreu.
• Superlatius: indiquen que la qualitat o el defecte de l'adjectiu es dona en el grau més alt.
• Gentilicis: designen el lloc de procedència.
• Col·lectius: indiquen un conjunt o grup.

Infixos

Són morfemes que se situen entre el lexema i el sufix. No tots els infixos tenen un significat clar. De vegades, permeten formar paraules diferents, com per exemple: ferrer (ferr-er) i ferreter (ferr-et-er).

Com separar lexemes i morfemes

1. Identificar el lexema comparant la paraula amb altres de la mateixa família (la part que es repeteix).
2. Separar els morfemes flexius (gènere, nombre, etc.) que es troben al final de la paraula.
3. La part restant serà el morfema derivatiu (prefix, sufix o infix), que aporta un nou significat.

La composició de paraules

És un procés que consisteix a formar paraules noves a partir de la combinació de mots ja existents. El resultat és un mot compost. Es poden combinar paraules de diferents categories gramaticals:

• VERB + SUBSTANTIU: penja-robes, para-sol
• ADJECTIU + SUBSTANTIU: altaveu, filferro
• ADJECTIU + ADJECTIU: blaugrana, agredolç
• SUBSTANTIU + SUBSTANTIU: allioli, capgròs

Generalment, els mots s'uneixen directament, tot i que de vegades s'hi afegeix una vocal de lligam o un guionet per facilitar-ne la lectura.

Normativa de l'ús del guionet

• Quan el primer mot acaba en vocal i el segon comença en s, r o x.
• En els numerals compostos.
• En compostos que, si no estiguessin separats, serien difícils de llegir.
• En mots compostos en què el primer element és el nom d'un punt cardinal.
• En els mots compostos repetitius.
• En algunes expressions com adéu-siau o abans-d'ahir.

Els gentilicis

Els gentilicis designen l'origen geogràfic d'una persona i es formen amb sufixos específics. Aquí en teniu alguns exemples:

• -í / -ina: tarragoní – tarragonina
• -enc / -enca: terrassenc – terrassenca
• -ès / -esa: finlandès – finlandesa
• -à / -ana: africà – africana
• -í / -ina: argentí – argentina
• -ià / -iana: bolivià – boliviana
• -er / -era: brasiler – brasilera
• -ci / -cia: egipci – egípcia
• -ol / -ola: espanyol – espanyola
• -í / -ina: filipí – filipina
• -ec / -ega: grec – grega
• -eny / -enya: madrileny – madrilenya
• -asc / -asca: monegasc – monegasca
• -uà / -uana: peruà – peruana
• -ús / -ussa: rus – russa
• -ís / -issa: suís – suïssa
• -è / -ena: xilè – xilena

L'acrònim i la sigla

Els acrònims són mots formats a partir de les inicials o de les síl·labes inicials d'altres paraules. Quan es llegeix lletra per lletra, s'anomena sigla, com ara CD (de l'anglès Compact Disc). Quan es llegeix com una paraula, és un acrònim pròpiament dit, com ara Sida (Síndrome d'Immunodeficiència Adquirida).

La parasíntesi

La parasíntesi és un mecanisme de formació de paraules que consisteix a aplicar simultàniament la prefixació i la sufixació a un lexema. Per exemple:

Prefix + Lexema + Sufix → Paraula parasintètica
des- + full + -ar → desfullar