Revolució Francesa: causes i fases (1789–1815)

Revolució Francesa: causes i desenvolupament

Revolució francesa. Causa estructural: encara que l'economia i certs sectors prosperen, hi ha contradiccions perquè la burgesia s'enriqueix però topa amb els límits de poder de la societat estamental i vol rebel·lar-se amb els ideals de la Il·lustració (comerç, llibertat, sobirania nacional...).

Causes immediates

• Crisi de subsistència: males collites, impostos elevats sobre els pagesos, fam a les ciutats, pujada de preus, atur, arribada de productes anglesos i salaris baixos.
• Crisi fiscal del regne: l'estat està endeutat per l'ajut a la independència nord-americana i pels costos de les guerres.
• Corruptela i mal govern: corrupció al govern i a l'administració.
• Revolta nobiliària i resistència a pagaments: Calonne i altres ministres alerten sobre la necessitat d'ingressos; Necker també apunta dificultats. Hi ha tensions des de 1789 entre la noblesa i la necessitat de pagar impostos.

L'inici de la revolució (1789)

Es convoquen els Estats Generals i hi ha sessions molt tenses que s'acaben anul·lant parcialment. Al juliol, el Tercer Estat es reuneix a la plaça del Jeu de Paume i no es mou fins que no es constitueixi una Assemblea Constituent. El 14 de juliol de 1789 es produeix la presa de la Bastilla. Es convoca l'Assemblea Constituent, però la revolució ja ha començat a propagar-se pel país.

Assemblea Constituent (1789–1791)

Assemblea Constituent (1789–1791): redacta la Constitució de 1791. Entre les mesures aprovades hi ha:

• Abolició de l'antic règim feudal.
• Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà.
• Reorganització del clergat: l'Església es reforma i hi ha el problema del jurament al Nou Ordre.
• Abolició de gremis i regulacions corporatives.
• Reformes en educació (tendència a l'educació més laica i obligatòria) i al servei militar (lleves).
• Reforma administrativa: oposicions per a l'accés a càrrecs i nova divisió provincial.

Assemblea Nacional Legislativa (1791–1792)

Assemblea Nacional Legislativa (1791–1792): comença el període electiu però amb problemes constants: oposició de la noblesa i del clergat, violència social, crisi econòmica i l'oposició dels regnes europeus. Els revolucionaris afronten intents d'intervenció estrangera (Prússia i Àustria) i la situació interior empitjora amb la misèria. S'intenta la fugida del rei i la seva família, atrapats a Varennes (Lluís XVI). Hi ha incidents com l'assalt a les Tulleries per aconseguir aliment.

Convenció Nacional (1792–1794)

Convenció Nacional (1792–1794): victòria política dels republicans; apareixen dues grans corrents:

• Girondins: govern burgès, centre-dreta moderat; els sans-culottes exigeixen moltes reformes socials.
• Jacobins: corrent més exaltada i centralitzada; pujada dels radicals per evitar el fracàs revolucionari. Periodo molt violent amb figures com Robespierre, que defensa un govern fort i mesures repressives per a la preservació de la revolució.

En aquesta fase hi ha execucions massives, tribunals d'ordre públic per a la repressió, mobilització militar i intervenció en salaris i preus. Quan el govern jacobí s'allunya dels seus objectius originals, els revolucionaris moderats acaben enderrocant i executant Robespierre.

Directori (1795–1799)

Directori (1795–1799): govern executiu format per cinc directius, amb un parlament dividit (els Ancians i els Cinc-cents) i sufragi censatari. La Constitució de 1795 és més moderada. Problemes principals:

• Repressió dels sectors populars.
• Crisi econòmica i política continuada.
• Cop d'estat i arribada al poder d'un líder militar: Napoleó Bonaparte.

Napoleó Bonaparte

Napoleó: cop d'estat de Brumari (1799), establint un Consolat amb tres cònsols; el 1802 es declara cònsol vitalici i concentra el poder. Govern conservador que manté certs principis de la revolució burgesa de 1791 però amb caràcter autoritari. Repressió dels jacobins i estabilització política.

• Promulgació de codis: tres grans codis (civil, penal i comercial).
• Reformes en ensenyament (mentalitat centralitzadora i pública), abolició formal del feudalisme i intents d'unificació de la llengua i de l'administració.
• 1804: es proclama emperador i crea un gran imperi europeu amb conquestes però també amb saquejos i conflictes constants.

Entre 1812 i 1815 la fortuna militar de Napoleó gira: fracàs a la campanya de Rússia i problemes a la Península Ibèrica; les grans potències europees (Prússia, Rússia, Àustria i el Regne Unit) s'uneixen i el derroquen. Napoleó és exiliat a l'illa d'Elba; hi ha un rebuig vers la restauració absolutista, Napoleó s'escapa, torna en el període dels Cent Dies i és finalment derrotat a Waterloo el 1815. Posteriorment és confinat a Sant Helena, on mor el 1821; la hipòtesi d'enverinament s'ha debatut entre els historiadors.

Nota: aquest resum recull les fases i els fets principals de la Revolució Francesa i la posterior consolidació i caiguda de Napoleó, amb esment de causes estructurals i immediates, fases polítiques i mesures socials i administratives rellevants.