Vangarda galega: Cunqueiro i Manuel Antonio

Vangarda plena

Ruptura gairebé total amb l'obra dels autors del segle XIX. Destaquen el cubisme i el surrealisme de Cunqueiro i el creacionisme de Manuel Antonio.

→ Álvaro Cunqueiro (1911-1981). Destacà com a narrador, dramaturg i periodista. Conreà diverses de les tendències vanguardistes en les seves obres:

Cubisme

→ Mar ao norde (1932): poemes breus agrupats en 4 epígrafs: “Porto”, “Mar outra”, “Illa” i “Terra adentro”. El mar és el motiu central de l'obra, hermètica i abstracta, que ens recorda Manuel Antonio.

Surrealisme

→ Poemas do si e do non (1933): organitzats en 8 apartats simètricament, conformant una mena de cal·ligrama. Narra una història d'amor i erotisme amb una perspectiva de gran abstracció. Predomina el vers lliure molt llarg, es trenca l'ordre sintàctic i són freqüents les imatges irracionals.

Manuel Antonio (1900-1930)

→ Figura més innovadora i avançada de les vangardes, poeta iconoplasta. Representa el nacionalisme gallec més radical de la seva època, defensa el monolingüisme en gallec i simbolitza la modernització de la literatura.

És un creador rebel, radical i individualista. El seu inconformisme el porta a entregar-se a la tasca de les Irmandades da Fala, però més tard manifesta el seu descontentament en jutjar una manca d'acció dels membres d'aquestes.

El manifest “¡Máis alá!” (1922)

Breu fullet de 8 pàgines dividit en 4 parts:

• Les 2 primeres dedicades al passat i present de la literatura gallega. Critica els contemporanis que reprodueixen els models decimonònics i també els precursors: Rosalía, Curros i Pondal.
• En la segona part arremet contra els “pollitos bien”, contra Valle-Inclán i els seus imitadors que, sent gallecs, usen el castellà.
• En el tercer apartat exposa la individualitat de Manuel Antonio, sense veure la necessitat d'adscriure's a cap moviment.
• En l'últim fa una crida a la joventut.

A més, es conserven documents que aporten informació sobre la seva poesia i que marquen el rupturisme i la iconoplasticitat de l'autor: “Un poeta da nosa terra”, “Fatiguémonos” i “Prólogo dun libro de poemas que ninguén escribiu” (→ crítica a la “Santa” (Rosalía), el “Bardo” (Pondal), el “Rebelde” (Curros), declarant-se vanguardista i destacant el futurisme, el creacionisme i el dadaisme, sense renunciar a un individualisme).

Obra poètica

Evolució de postures experimentals, amb un cànon rupturista i innovador a De catro a catro.