Glossari de terminologia cartesiana

Glossari de termes cartesians

• Claredat: que posseeixi presència directa i immediata, nitidesa.
• Distinció: que sigui intuïda per peculiaritat independent, sense barrejar-se amb cap altra de diferent.
• Intuïció: espècie de llum natural que permet que la raó capti immediatament idees simples sense possibilitat de dubte o error.
• Deducció: mode de coneixement per mitjà del qual s’obtenen unes veritats a partir d’unes altres (per exemple, 2+2=4).
• Dubte metòdic: dubtar de tot fins a arribar a una veritat absoluta.
• Substància pensant: adonar-se de la pròpia existència sense necessitat de res més.
• Substància extensa: exterior al pensament; podem dubtar de les dades dels sentits, però no de l’evidència immediata de l’existència d’un món extern al pensament.
• Innat: idees produïdes a la ment, sense ajut de l’experiència. Pertanyen a la naturalesa de la raó i són certes.
• Qualitats primàries: objectives, expressen les qualitats dels objectes, és a dir: volum, superfície, gruix, etc.
• Qualitats secundàries: subjectives, segons la percepció del subjecte. No ens diuen com són les coses, sinó que ens descriuen l’exterior (colors, gustos, etc.).
• Geni maligne: similar al Déu enganyador, utilitza tot el seu poder per tractar d’enganyar. Principalment té relació amb les matemàtiques. És un dels dubtes.
• Imaginació: facultat de pensar en cossos o idees fictícies a partir de les idees innates i adventícies.
• Sentits externs: pertanyen a un dels dubtes de Descartes; segons ell, el que ens informen pot ser fals i, per tant, no proporciona evidència.
• Òrgans dels sentits externs: ens transmeten informació del que ens envolta i són els ulls, la llengua, el nas, l’oïda i la pell.
• Inintel·ligible: no pot ser entès i no és matèria de pur coneixement; hi intervenen els sentits.
• Escepticisme: doctrina filosòfica similar al dubte cartesià; considera que no existeix cap saber, ni es pot trobar una opinió segura.
• Llibertat: Déu és lliure per fer el que sigui. En l’home, la res cogitans és lliure perquè el pensament és lliure. La res extensa no, està subjecta a unes lleis.
• Glàndula pineal/pituïtària: punt d’unió entre la res cogitans i la res extensa per explicar la seva relació en l’home.
• Home màquina: en relació amb els autòmates, el cos de l’home funciona com una màquina que necessita manteniment; és a dir, la res cogitans està formada per màquines.
• Provisionalitat: el dubte cartesià és provisional fins que s’arriba a la veritat.