Glossari Essencial d'Arquitectura i Art de l'Antiga Grècia

Frontó

Acabament triangular o de perfil corbat d’una façana, un pòrtic, una porta o una finestra.

Fust

Part d’una columna entre la base o l’estilobat i el capitell.

Graderia

Sèrie de grades escalonades.

Gota

Element decoratiu de forma troncocònica que, en nombre de sis, apareix situat sota la règula que corona els tríglifs.

Hexàstil

Edifici amb façana de sis columnes.

Jònic

Ordre arquitectònic originat en el període arcaic, el capitell del qual sol presentar com a decoració volutes.

Korai (Koré)

Representacions escultòriques de figures femenines, vestides, amb els peus junts o un d’avançat, de grans dimensions. Presenten una actitud oferent, amb el braç aixecat. Eren polícromes i tenien funció votiva.

Kuroi (Kouros)

Representacions escultòriques masculines, realitzades en pedra o marbre, dretes, nues, que són arquetips del cos humà. Adopten una posició hieràtica, amb els braços aferrats al cos i rígids. Pròpies del període arcaic.

Mètopa

Espai entre dos tríglifs d’un fris dòric, que pot ser decorat amb relleus.

Miró

Bronzista que en el Discòbol va representar el moviment del cos en un instant fugaç. És del període clàssic.

Mosaic

Decoració de parets i sòls feta per la incrustació, en un fons de morter, de tessel·les de diferent naturalesa i color, formant composicions figuratives o geomètriques.

Naos

Cambra principal d’un temple grec, situada entre el pronaos i l’opistòdom, on hi havia l’estàtua de culte.

Octàstil

Edifici amb façana de vuit columnes.

Odèon

Petit edifici, a l’antiga Grècia, destinat a les audicions musicals, generalment de planta quadrangular, amb columnes i cobert.

Opistòdom o Adyton

Sala in antis situada a la part posterior d’un temple grec, oberta a l’exterior i sense comunicació amb la naos.

Ordre Arquitectònic

Manera de resoldre el problema de sostenir un entaulament sobre columnes.

Orquestra

Espai circular en un teatre grec situat davant el prosceni i destinat al cor. En un teatre romà és l’espai semicircular destinat a les autoritats.

Palestra

Edifici per acollir competicions esportives, són rectangulars, amb grades laterals de poca altura.

Plint

Pedra quadrada o rectangular que forma la part inferior de la base d’una columna.

Policlet

Escultor, teòric de l’anatomia humana. Va crear cànons per reflectir la figura humana perfecta i els va recollir en textos literaris. El Dorífor recull el seu cànon. És del període clàssic.

Polis

A la Grècia clàssica, nom que designa la ciutat-estat.

Praxíteles

Escultor del període clàssic que va crear una postura original a les seves figures, la corba praxiteliana. Les figures corben el maluc i es recolzen en un braç.

Pronaos

Pòrtic situat a l’entrada d’un temple grec o romà.

Proporció

Relació d’una part amb el tot o d’una cosa amb una altra.

Prosceni

Espai situat entre l’escena i l’orquestra, en els teatres grecs i romans.

Relleu Narratiu

Relleu amb figures que narren un esdeveniment important.

Stoa

Construcció porticada grega rectangular amb el sostre sostingut per columnes. Especialment fa de porxo d’una àgora.

Tambor

Cada una de les peces del fust d’una columna quan no és monolítica.

Tipus de Temples Grecs

• Temple in antis

  Temple amb dues columnes al frontispici.

• Temple Pròstil

  Temple amb més de dues columnes al frontispici.

• Temple Anfipròstil

  Temple amb columnes als dos costats menors.

• Temple Perípter

  Temple amb una columnata que l’envolta per tots els costats.

• Temple Dípter

  Temple amb doble columnata que l’envolta.

• Temple Monòpter (Tholos)

  Temple circular, amb columnes.

• Temple Àpter

  Temple sense columnes.

• Temple Pseudoperípter

  Temple amb les columnes adossades als laterals del temple.

Terracota

Estàtua feta amb argila, especialment la d’època protohistòrica i antiga.

Tessel·la

Qualsevol de les peces de marbre, ceràmica, vidre, etc., que componen un mosaic.

Timpà

Espai comprès entre la llinda i les arquivoltes d’una portalada que sol anar decorat amb relleus.

Toro (Bossell)

Motlura convexa i llisa de secció semicircular que forma part de la base d’una columna.

Tors

Representació del tronc d’un cos humà sense cap ni extremitats.

Traçat Hipodàmic o Ortogonal

Consisteix en l’aplicació d’un traçat ortogonal al plànol d’una ciutat. Dissenyat per Hipodam de Milet en el s. V a.C.

Xòanon

Estàtua de fusta en forma de columneta o de biga que només té treballats el cap i els braços, pròpia de la Grècia arcaica.