Art Grec: Història, Estils i Característiques Essencials

Art Grec: Localització i Evolució Artística

Està format per la península de l’Àtica, la península del Peloponès, la costa occidental de l’Àsia Menor i les illes del mar Egeu. A aquesta zona s’hi han d’afegir els territoris mediterranis colonitzats de l’àrea meridional de la península Itàlica i l’illa de Sicília, coneguts amb el nom de Magna Grècia.

Etapes de l'Art Grec

L’art grec es pot dividir en tres etapes:

• Arcaic (s. VII-475 a.C.): Moment en què comencen a fixar-se els estils arquitectònics i s’inicia l’evolució estilística grega.
• Clàssic (475-323 a.C.): Etapa compresa entre la fi de les Guerres Mèdiques i la mort d’Alexandre el Gran. És el moment de màxima esplendor de l’art grec.
• Hel·lenístic (323-31 a.C.): Període en què Grècia exporta el seu refinament cultural als regnes macedonis, fins que és absorbida per Roma.

Art Cretenc o Minoic

El palau és l’edifici principal. Un dels elements arquitectònics més característics d’aquests edificis palatins són les columnes vermelles. A l’interior dels palaus minoics, els murs estaven decorats amb baixos relleus i pintures al fresc. La decoració pictòrica sobre ceràmica evoluciona a partir de l’anomenada ceràmica de Camares, caracteritzada per la decoració de motius geomètrics, fins a una decoració més naturalista de motius bàsicament marins.

Art Micènic

La construcció de grans muralles aixecades amb pedres de dimensions enormes o ciclòpies evidencia el caràcter guerrer del poble micènic. Destaca la ciutat de Micenes, on hi ha la coneguda Porta dels Lleons. A l’interior d’aquesta gran ciutadella defensiva hi destaca el palau, que envolta el mégaron, una estança de planta rectangular tancada (domos), a la qual s’anteposen un pòrtic amb columnes i un vestíbul (prodomos). També van ser importants els thólos, d’origen dels santuaris grecs, que eren espais funeraris on guardaven treballs d’orfebreria excel·lents.

Característiques de l'Art Grec

Conceptes com home, natura, raó, harmonia i bellesa són pilars fonamentals sobre els quals es fonamenta la gènesi creativa de l’art grec. La frase del filòsof grec Protàgores, «l’home és la mesura de totes les coses», sintetitza les característiques de l’art hel·lènic. Sobre la base d’aquest pensament, les manifestacions arquitectòniques i escultòriques van deixar de banda el monumentalisme dels estils orientals precedents i es van orientar cap a una recerca incansable de la bellesa, basant-se en l’harmonia i en la proporcionalitat en relació amb l’ésser humà. En el terreny escultòric, el progrés cap a la bellesa va consistir en la captació naturalista de la figura humana. La pintura mereix un capítol a part, perquè no se’n tenen gaires referències. Només la decoració de figures negres i figures vermelles en amfores i altres vasos de ceràmica ofereix una visió parcial de com es representaven les formes pictòriques gregues.

Urbanisme: La Construcció de la Democràcia

Factors de l'Urbanisme Grec

L’urbanisme de les ciutats gregues va estar condicionat per tres factors:

• El caràcter independent de les polis.
• La topografia muntanyosa del terreny.
• La introducció de la democràcia a Atenes.

Les polis hel·lèniques es van organitzar a l’interior d’un recinte emmurallat, preparat per fer front als habituals conflictes bèl·lics que es van anar succeint. Al seu interior, hi destaca la zona més alta fortificada, l’acròpoli, un recinte en el qual es construïen tots els edificis de caràcter sagrat. Aquests elements urbanístics es van organitzar al voltant de l’àgora o plaça pública. El disseny de la ciutat presenta un traçat ortogonal.

Arquitectura: L'Ordre i la Raó

L’arquitectura grega va modificar les tècniques constructives anteriors. Utilitza un sistema constructiu arquitravat, amb predomini de línies horitzontals i verticals, i que s’estructura per la superposició de quatre elements:

• La plataforma
• La columna
• L’entaulament
• La coberta

Estils Arquitectònics

• Dòric (a partir del segle VII a.C.)
• Jònic (a partir del segle VI a.C.)
• Corinti (a partir del segle IV a.C.)

Arquitectura Religiosa

El temple és la construcció religiosa més destacada. A l’interior del temple s’hi guardava la imatge divina. En un principi es van construir de fusta, però al segle VII a.C., es va començar a construir-los amb pedra. La forma més comuna del temple grec era la planta rectangular dividida en tres espais:

• Pronaos: Una entrada que dona accés al lloc sagrat del temple.
• Naos o Cel·la: Espai sagrat a l’interior del qual hi havia la imatge escultòrica de la divinitat.