Grans Obres Arquitectòniques de l'Antiga Grècia

Grans Obres de l'Arquitectura Grega Antiga

El Partenó: Temple Dòric de l'Acròpoli

El Partenó és un temple dòric, caracteritzat per:

• Mur de marbre en sec.
• Columna formada per fust i el capitell (format per equí i per l'àbac).
• L'arquitectura grega és arquitravada (sense l'ús de l'arc ni la volta).
• Sobre els capitells es disposa l'entaulament, format per l'arquitrau llis, el fris i la cornisa.

Parts del Partenó:

• Pronaos: Pòrtic d'accés.
• Naos: Santuari.
• Opistòdom: Sala on es custodiava el tresor del temple.

Aquestes sales estaven envoltades per un passadís amb columnes (8 d'ample i 17 de llarg).

L'Erectèon: Temple Jònic de l'Acròpoli

L'Erectèon és el més grandiós temple jònic grec fet a l'Acròpoli d'Atenes. Substitueix el temple destruït pels perses els anys 480 i 479 a.C. Estava dedicat a Posidó i Atena. El seu nom està relacionat amb Erecteu, un dels primers reis d'Atenes. Està situat a l'extrem nord de l'Acròpoli.

La primera fase de la seva construcció es va iniciar l'any 421 a.C., gràcies a la Pau de Nícies fins al 414 a.C. Es va interrompre la seva construcció per la represa de les Guerres del Peloponès i no es reprendrien fins al 409 a.C. El temple va ser finalitzat el 406 a.C.

És un temple jònic, amb les següents característiques:

• Mur realitzat amb marbre en sec.
• La columna formada per la basa, fust (format per peces circulars anomenades tambors) i el capitell amb volutes.

Un suport molt característic en aquest temple són les cariàtides (columnes amb figura femenina: vesteixen amb peplos i cinturó, llargues cabelleres amb trenes).

Planta: L'Erectèon presenta una planta irregular a causa de les anomalies en la seva disposició, necessàries per superar el desnivell del terreny.

Funció dels Temples Grecs

Els temples grecs eren de petites dimensions, ja que eren per guardar la imatge de la divinitat, no per reunir la comunitat.

Teatre d'Epidaure: Arquitectura i Funció

El Teatre d'Epidaure va ser construït per Policlet el Jove. Està situat en el santuari dedicat a Asclepi, sobre el vessant d'una muntanya a l'antiga ciutat d'Epidaure. És una construcció grega de l'època clàssica de l'any 350 a.C.

A la segona meitat del segle IV a.C. es produeix una decadència de les polis de Grècia, i Alexandre, que era fill de Filip II, va unificar totes les polis i creà un gran imperi que s'estendrà a l'Índia i Egipte.

L'estil del prosceni de la skené és jònic:

• Columna formada per basa, fust i capitell amb volutes.
• I un entaulament format per arquitrau, fris llis i cornisa.

Parts del teatre:

• Les grades s'excaven en un turó i cabien 14.000 espectadors amb una visió i audició perfectes gràcies a la seva construcció.
• Kerkides: Seccions de les grades.
• Diazoma: Passadissos verticals i un d'horitzontal al centre.
• Orchestra: De 20,3 m de diàmetre i darrere la skené.
• Prosceni: Es guardaven accessoris i decorats de l'escena.

La forma del teatre està basada en la proporció o nombre auri: 1/1.618.

Altar de Zeus a Pèrgam: Art Hel·lenístic

L'Altar de Zeus a Pèrgam va ser construït en l'època hel·lenística, l'any 168 a.C. a l'acròpoli de Pèrgam (Àsia Menor).

Després de la victòria sobre els Gals el 241 a.C. a la ciutat de Pèrgam sota el poder d'Àtal I, es fan una sèrie d'escultures per commemorar aquest fet. Mig segle més tard, es fa l'Altar de Zeus, els relleus del qual poden ser considerats com l'obra mestra de l'escultura grega.

El seu estil és jònic:

• Columna formada per basa, fust i capitell amb volutes.
• I un entaulament format per arquitrau, fris llis i cornisa.

Planta: La planta és gairebé quadrada i té al centre un altar al qual s'accedeix per unes escales. Tot el seu voltant té un petit basament esglaonat i un fris continu de 200 m x 2,3 m.