El Partenó d'Atenes: Anàlisi i Context Històric

El Partenó d'Atenes

Autors, Cronologia i Característiques

• Autors: Ictinos (segona meitat del segle V aC), Cal·lícrates (segle V aC), escultures de Fídies.
• Cronologia: Entre 447 i 438 aC.
• Tipologia: Temple.
• Materials: Marbre del Pentèlic i fusta.
• Estil: Clàssic grec (Primer classicisme (460-400 aC)).
• Localització: Acròpolis d'Atenes.

Context Històric del Partenó

El Partenó és considerat l'obra mestra de l'arquitectura grega de la segona meitat del segle V aC, construït entre el 447 aC i el 432 aC, durant el Primer Classicisme. Els seus autors, Ictinos i Cal·lícrates, van treballar al segle V aC, durant l'època d'esplendor de Pericles (443-429 aC), qui els va encarregar diverses construccions. Ictinos també va ser l'arquitecte del temple dòric d'Apol·lo a Bassae (iniciat l'any 430 aC), i Cal·lícrates va construir el temple jònic d'Atena Niké (448-421 aC) a la mateixa Acròpolis.

Aquesta etapa es caracteritza pel govern de Pericles (entre el 443 aC i el 429 aC). Un cop acabades les Guerres Mèdiques contra els perses (500-440 aC), Atenes es va convertir en la polis grega més important. Entre el 443 aC i el 429 aC, la ciutat d'Atenes, dirigida per Pericles, va iniciar un ambiciós programa de reconstrucció per tal de restituir a l'Acròpolis el seu esplendor anterior. Dins d'aquest programa, el temple del Partenó, dedicat a la deessa Atena Pàrtenos, protectora de la ciutat d'Atenes, va tenir un lloc preeminent.

Aquesta va ser una època de gran vitalitat cultural, amb grans artistes com Miró, Policlet i Fídies, filòsofs com Sòcrates, i va ser l'època en què Hipòcrates va fundar l'escola de la medicina científica.

L'hegemonia d'Atenes sobre la resta de les polis que formaven la Lliga de Delos va acabar en un enfrontament armat, les Guerres del Peloponès (del 431 aC fins al 404 aC), de les quals Atenes va sortir perdedora.

Estil i Característiques del Partenó

El Partenó pertany a l'estil clàssic grec, en concret al primer classicisme (460-400 aC). Les característiques pròpies de l'art grec d'aquest període són:

• Antropocentrisme: L'home és el centre de la cultura grega i tan sols està supeditat a l'interès col·lectiu de la polis. En l'art, l'home és la principal inspiració, i el Partenó està fet a mida de l'home.
• Recerca de la bellesa: A través de la perfecció i l'equilibri de les formes i de tots els elements que la formen, fins a arribar a l'aplicació de "correccions òptiques".
• Sistema arquitravat: Es basa en una estructura de línies horitzontals i verticals, però no permet la superposició de pisos o fer edificis molt alts. Està format per quatre elements superposats: la plataforma, la columna, l'entaulament i la coberta.
• Utilització de la pedra de marès o de conglomerat: En les primeres èpoques.
• Equilibri entre l'espai arquitectònic i la natura: Per aconseguir la perfecció i la màxima harmonia, es recorria a tot un seguit de correccions òptiques.
• L'escultura com a complement de l'arquitectura.
• Policromia: Tot i que s'ha perdut, se sap que els temples estaven pintats.
• La religiositat: Un dels trets característics de la cultura grega.

Estructura i Espais del Partenó

Espai Circundant

El Partenó es troba situat a l'Acròpolis d'Atenes, una estructura trapezoïdal emmurallada situada a la part més elevada de la ciutat, que n'era el centre religiós. La façana principal del Partenó mira a l'est, per on surt el sol, fet habitual a les construccions religioses de l'Antiguitat. La ubicació del Partenó, en el punt més alt del turó, el converteix en l'element vertebrador de tot el conjunt de l'Acròpolis. A l'Acròpolis d'Atenes es troben alguns dels millors exemples d'arquitectura grega, com l'Erectèon, dedicat a Posidó i Atena i conegut per les cariàtides, i el petit temple d'Atena Niké, a l'entrada de l'Acròpolis.

Espai Interior i Exterior

El Partenó és un temple octàstil, ja que consta de vuit columnes a les façanes principals i disset a les laterals. Tot el temple estava envoltat de columnes. És arquitravat i la seva coberta és a dues aigües. Les seves columnes exteriors són d'ordre dòric, sense base, alçant-se directament des de l'estilòbat (l'esglaó superior de l'estereòbat). El seu fust està format per tambors sobreposats, solcats longitudinalment per estries d'aresta viva. Entre el fust i el capitell hi ha una motllura anular (el collarí). El capitell està format per dues parts: l'equí en forma de con, damunt el qual hi ha l'àbac quadrangular, tots dos sense cap mena de decoració. L'accés que donava a l'opistòdom, on es guardava el tresor del temple, estava presidit per quatre altes columnes jòniques.

L'entaulament està format per tres seccions horitzontals superposades: l'arquitrau (llis i sense ornamentació), el fris (en el qual s'alternen tríglifs i mètopes) i la cornisa, a la part superior (decorada als extrems amb unes petites escultures anomenades acroteris).

Fídies va descriure la processó encapçalada pels déus, seguits de les noies verges i darrere els grups representatius de la població de la ciutat, entre els quals es poden veure genets muntats a cavall i homes i dones en diverses actituds i postures.

La blancor del marbre contrastava amb els vermells, daurats i blaus que decoraven els capitells, l'entaulament i el frontó.

Damunt de la cornisa s'aixecava la coberta a dos aiguavessos, tancada a banda i banda per sengles frontons triangulars decorats amb escultures, també de Fídies:

• El frontó oriental presentava el naixement de la deessa Atena i la seva coronació per part de Niké. Segons la llegenda, la deessa Atena va néixer del cap de Zeus, mitjançant un cop de destral que li va donar Hefest en intentar ajudar-lo en sentir els crits de dolor de Zeus. Als extrems d'aquest frontó hi ha dos caps de cavall, també de Fídies, anomenats Heli (Sol) i Selene (Lluna).
• El frontó occidental presentava la lluita d'Atena amb Posidó en la seva disputa per la possessió del turó de l'Acròpolis. La lluita consistia a oferir als habitants de la ciutat diversos presents per veure a qui triaven els ciutadans. Finalment, l'elegida va ser Atena.

Espai Interior

El Partenó està dividit interiorment en tres parts: la pronaos, la naos o cel·la i l'opistòdom. La naos del temple coincideix amb el perímetre d'un antic temple que ja existia abans del Partenó. Dins de la naos, es trobava una escultura criselefantina d'or i ivori, feta també per Fídies, que representava la deessa Atena amb la deessa Niké a la mà (que personificava la victòria en el combat i la competició i que es va convertir en companya d'Atena).

Significat i Funció del Partenó

Significat

El Partenó és un temple i, com a tal, és la casa d'un déu o deessa i el lloc on és venerat o venerada. En el cas del Partenó en concret, la deessa venerada era Atena, la deessa de la saviesa i de l'artesania. Atena també era deessa de la guerra, i protectora de la ciutat d'Atenes i de moltes altres. Atena és una deessa guerrera, mai va ser nena, mai va tenir parella ni amant i sempre va mantenir-se verge (parthenos). Els romans la van anomenar Minerva.

Funció

El Partenó tenia una triple funció:

• Religiosa: Els atenesos anaven als temples a adorar les divinitats i oferir-los ofrenes. No es resava de manera col·lectiva dins del temple, sempre es resava fora.
• Democràtica: Tot i que a Grècia hi havia diverses classes socials, a diferència d'altres temples d'altres cultures, el temple grec no està dividit en zones socials. L'adoració del déu o la deessa es feia tots a la vegada, sense cap divisió social.
• Política: El Partenó és el reflex d'una societat (l'atenesa) que està vivint un moment esplendorós tant a nivell cultural com polític. El Partenó és un temple únic en el món grec (l'únic octàstil), que representa una polis única, Atenes.

Evolució de l'Obra

Al llarg de la seva existència, el Partenó ha estat temple grec, temple cristià, mesquita, polvorí bombardejat pels venecians, utilitzat com a pedrera per a altres edificacions i finalment espoliat pels anglesos, que es van endur gran nombre d'escultures, actualment al Museu Britànic.

Influències

Els antecedents de la planta del Partenó els trobem en el domos dels palaus micènics, que també tenia una estança de planta rectangular tancada, precedida per un pòrtic amb columnes i un vestíbul, el prodomos. Aquesta estructura va ser el punt de partida per al futur temple grec. El Partenó és la síntesi entre la tradició dòrica (robusta, austera i monumental) i la novetat jònica, que va agafar l'home com a mesura. Està considerat l'exemple de màxima perfecció d'arquitectura grega. Els ordres dòric, jònic i corinti dels edificis grecs van ser imitats per les manifestacions artístiques posteriors: els romans, inspirant-se en els estils arquitectònics grecs, van crear una tipologia pròpiament romana, sobretot en l'obra civil i d'enginyeria; i els ordres clàssics també van influir en el Renaixement italià (segles XIV-XVI) i en el període neoclàssic del segle XIX.