Anàlisi Detallada d'El Naixement de Venus de Botticelli
Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,31 KB
El Naixement de Venus - Botticelli
Dades bàsiques:
Identificació:
La pintura El Naixement de Venus la va pintar Botticelli el 1484 com a un obsequi de noces que Llorenç de Mèdici "el Magnífic" va fer al seu cosí Llorenç Pierfrancesco, el qual el va col·locar, en un primer moment, a la seva casa de Via Larga. A mitjans del segle XVI va ser traslladada a la Villa Medicea del Castello, als afores de Florència, juntament amb La Primavera i Pal·las i el centaure, també pintades per Botticelli.
Material:
Tremp sobre tela amb unes mides de 1,72m x 2,78m.
Autor:
Sandro Botticelli (Florència 1445-1510) va aprendre l'ofici al taller també florentí de Filippo Lippi, de qui va assimilar l'elegància, la recerca de la bellesa ideal, i sobretot, el detallisme. L'any 1470, Botticelli ja tenia taller propi. Arran de la seva vinculació amb la cort dels Mèdici, es va integrar en els ambients neoplatònics, en què va desenvolupar una pintura religiosa (Madonna de la magrana) i de tipus mitològic (La Primavera) que posteriorment va abandonar influït per les idees dogmàtiques del predicador Savonarola.
Descripció formal:
Iconografia:
Es tracta de la representació d'un episodi de la mitologia grega, segons el qual la deessa Venus neix d'una petxina engendrada pel semen d'Urà (les onades) després d'haver estat castrat. És empesa cap a la costa per Zèfir, el vent de l'oest, i la seva esposa Cloris, senyora de les flors. A la dreta, la Primavera espera per cobrir-la amb un mantell florejat.
Funció:
Al·legòrica i estètica.
Composició:
Tancada, simètrica, triangular i superficial.
Línies compositives:
La figura de Venus està situada en contrapost; les de Zèfir, Cloris i la Primavera, en diagonal.
Recursos tècnics:
Inspirat en les estàtues clàssiques, Botticelli aconsegueix elaborar unes figures delimitades per una línia fosca que reforça els contorns. Els personatges resten ingràvids dintre la composició, en què l'autor no intenta aconseguir cap sensació de perspectiva. També, cal destacar que hi ha molta desproporció entre el coll, els braços i les espatlles de Venus respecte de la resta del cos. Les pinzellades són molt detallistes i mostra un gran interès per les varietats (representació de les diverses espècies naturals). Pel que fa a la tècnica, cal destacar la utilització de la tela, per bé que encara fa servir el tremp en un període en què ja no era habitual entre els artistes italians contemporanis.
Anàlisi estilística i significativa de l'obra. Significat de l'obra
Elements propis de l'estil:
Pertany a la línia més gotitzant del Quattrocento perquè a la composició superficial hi manca cert interès per la perspectiva. Es tracta d'un tema mitològic en què el pintor cerca la bellesa ideal en la representació de Venus com una escultura clàssica i inspirat en l'estàtua de l'Afrodita pública. El moviment és contingut, i hi predomina la línia sobre el color i hi ha un intent de captar la naturalesa amb les seves varietats. L'autor barreja d'una manera molt subtil i equilibrada l'herència gotitzant amb la bellesa clàssica.
Relació entre la forma i la funció:
Aquest quadre, juntament amb La Primavera i Pal·las i el centaure, és una obra destinada a un receptor intel·lectual, que, de segur, va saber apreciar l'obsequi que li feia el seu cosí.
Iconologia:
El significat profund ha estat debatut entre els historiadors d'art, segons els quals es tracta d'un quadre que cal relacionar amb les teories neoplatòniques que eren promogudes des de la cort dels Mèdici, i que intentaven relacionar l'antiguitat clàssica amb el cristianisme. En conseqüència, els experts pensen que la Venus podria ser una representació de la Venus celestial enfront de la Venus humana (La Primavera), és a dir, una prefiguració de la Mare de Déu, que també va tenir una concepció amb elements humans i divins. Tant aquest quadre com La Primavera podrien desenvolupar el concepte dualista, d'acord amb el qual el matrimoni ha de...