Funcions i Classificació dels Magatzems: Guia Completa

El magatzem: és el recinte on es duen a terme les funcions de recepció, manipulació, conservació, protecció i expedició posterior de productes. Hi ha 3 raons que justifiquen l’existència de magatzems: evitar desequilibris en els ritmes d’aprovisionament i producció, evitar desequilibris entre la demanda i oferta de productes, i optimitzar els recursos financers derivats del cost dels materials al magatzem.

L’emmagatzematge és una subfunció que pot dependre de: la funció d’aprovisionament si es tracta del magatzem de materials o la funció de distribució si es tracta del magatzem de productes acabats.

Classificació dels magatzems tenint en compte els departaments on s’ubiquen:

• Magatzem d’entrada: és el departament d’aprovisionament. Són els que regulen el flux intern dels materials per dur a terme el procés de fabricació: matèries primeres, productes incorporables i productes en curs.
• Magatzem de sortida: és el departament de distribució. Es refereix al mateix concepte que el magatzem d’entrada però destinat als productes acabats.

Altres criteris per classificar els magatzems són:

• Segons la naturalesa del producte:
  • Magatzem de matèries primeres: conté materials, subministraments, envasos, etc. que es faran servir durant el procés de transformació.
  • Magatzem de productes en curs: serveix de matalàs entre les diferents fases d’obtenció del producte.
  • Magatzem de productes acabats: es destina exclusivament a l’emmagatzematge del producte final del procés de transformació.
  • Magatzem de material auxiliar: serveix per emmagatzemar recanvis, productes de neteja, olis, pintures, etc.
• Segons la localització:
  • Magatzem central: és el que es localitza al més a prop possible del centre de fabricació amb la intenció de disminuir els costos. Preparat per manipular càrregues de grans dimensions.
  • Magatzem regional: s’ubica prop del punt de consum. Preparat per recollir càrregues de grans dimensions i servir les mercaderies fent servir mitjans de transport de distribució de menys capacitat.
  • Magatzem de plataforma: espai logístic en el qual no s’emmagatzema la mercaderia de manera permanent. Els productes transiten a través de les plataformes i només s’hi queden unes quantes hores.
• Segons la propietat:
  • Magatzem propi: pertany a l’empresa.
  • Magatzem en lloguer: s’arrenden els espais d’un magatzem determinat.
  • Magatzem en règim de lísing: una empresa de lísing construeix un magatzem que després lloga a l’empresa fins a una data determinada.
• Segons la funció logística:
  • Magatzem de consolidació: té com a finalitat agrupar comandes petites de diferents proveïdors en un sol enviament amb una reducció de costos significativa.
  • Magatzem de divisió de trameses o de ruptura: és el que fa la funció contrària que en el cas anterior, és a dir, quan una comanda té massa volum per enviar-la al client, es divideix en aquest magatzem per fer trameses més petites.
  • Magatzem combinat: integra els dos tipus de magatzem anteriors en una única estructura logística.

Funcions del magatzem:

Fase 1: Recepció i inspecció dels materials consisteix a rebre al magatzem les mercaderies i a comprovar que el que s’ha rebut coincideix amb la comanda que s’havia fet. Aquesta fase es considera la darrera fase de la gestió de compres, ja que el departament de compres té tota la informació sobre les condicions pactades per la quantitat i qualitat. En cas que no es compleixin, serà qui haurà de procedir a fer la devolució dels productes.

Fases que componen la recepció dels materials: Arribada dels materials, comprovació de l’existència d’ordre de compra, control de la mercaderia segons l’albarà, comunicació d’incidència si la mercaderia no és conforme.

Fase 2: Registre i codificació:

• Per prestatgeries: cadascuna té una numeració correlativa, igual que cadascun dels seus blocs. De la mateixa manera, els panells de la prestatgeria estan organitzats començant de baix a dalt.
• Per passadissos: es codifica amb nombres consecutius. Es codifiquen els blocs de dues prestatgeries. La profunditat de la prestatgeria es codifica amb numeracions de baix a dalt, assignant nombres parells a la dreta i senars a l’esquerra, i seguint per l’extrem oposat del passadís següent.

Dividir els sistemes de codificació segons els mètodes fets servir per fer-ne el control en no electrònics i electrònics:

Sistemes no electrònics: alfabètics, numèrics, alfanumèrics.