Funció de Relació i Sistemes de Coordinació en Éssers Vius

Elements de la Funció de Relació

La funció de relació permet als éssers vius interactuar amb el seu entorn i respondre als canvis. Inclou els següents elements:

Estímuls

Són variacions del medi, tant intern com extern, capaces de desencadenar una resposta. Poden ser:

• Físics: Com la llum, la temperatura o el so.
• Químics: Presència de substàncies químiques en el medi, tant intern com extern (exemple: aigua, sals minerals).
• Biòtics: Aquells que corresponen a la presència d'altres organismes vius.

Receptors

Són els òrgans encarregats de captar informació dels estímuls.

Coordinadors i Efectors

Els coordinadors són els òrgans que reben la informació dels receptors. Hi ha dos sistemes diferents: el sistema nerviós i el sistema endocrí o hormonal. Els efectors són els òrgans que duen a terme les respostes, com ara els músculs o les glàndules.

Sistemes de Coordinació en Animals

En els animals, la coordinació es duu a terme principalment mitjançant el sistema nerviós i el sistema endocrí.

Diferències entre Sistemes de Coordinació

El sistema nerviós i el sistema endocrí es diferencien per la rapidesa de les reaccions, per les vies que condueixen els estímuls i per les funcions que regulen i coordinen.

Tipus de Resposta Davant un Estímul

Les respostes que un organisme pot generar davant un estímul es classifiquen principalment en:

• Resposta Motora

  La resposta és un moviment. Els òrgans que produeixen el moviment són els músculs.

• Resposta Secretora

  La resposta és una secreció. Les secrecions són respostes realitzades per les glàndules, que són els efectors en aquest cas.

Sistemes de Coordinació Detallats

Sistema Nerviós

Regula i coordina les funcions de l'organisme mitjançant impulsos nerviosos. Està format per neurones. Els impulsos nerviosos són corrents elèctrics de baixa intensitat que recorren els nervis, portant informació.

Sistema Endocrí

Regula i coordina les funcions mitjançant la producció de substàncies químiques. Està constituït per glàndules endocrines, que produeixen hormones.

Sistema Nerviós en Vertebrats

El sistema nerviós dels vertebrats està format per centres nerviosos i nervis.

Centres Nerviosos

Són els òrgans que reben la informació dels receptors i elaboren respostes que envien als efectors. Els principals centres nerviosos són l'encèfal, situat al cap, i la medul·la espinal, situada al dors de l'animal.

Nervis

Estan formats per fibres que són prolongacions de les neurones. Fan que els músculs es contreguin o que les glàndules produeixin substàncies.

Tipus de Nervis

• Sensorials (o Aferents): Són els que capten els estímuls i transmeten la informació als centres nerviosos.
• Motors (o Eferents): Són els que transmeten la resposta des dels centres nerviosos cap als efectors (músculs o glàndules).

Neurones: Estructura i Funció

La neurona és la cèl·lula nerviosa fonamental. Les seves parts principals són:

• Cos cel·lular: Conté el nucli i la major part dels orgànuls.
• Dendrites: Prolongacions curtes i ramificades que reben els impulsos nerviosos d'altres neurones.
• Axó: Prolongació llarga que transmet l'impuls nerviós des del cos cel·lular cap a altres neurones o cèl·lules efectores.

Hormones: Missatgers Químics

Les hormones són substàncies químiques que s'alliberen a la sang, des d'on es distribueixen per l'organisme i actuen de manera específica sobre cèl·lules i òrgans determinats, regulant diverses funcions vitals.

Aparells Locomotors: Tipus i Característiques

Aparell Locomotor en Invertebrats

La majoria dels invertebrats posseeixen un esquelet extern o exoesquelet, que els proporciona suport i protecció.

Aparell Locomotor en Vertebrats

Tots els vertebrats tenen un esquelet intern o endoesquelet, que és dur i rígid, proporcionant suport i permetent el moviment.