Funció del Midó

ELS POLISACARIDS

Els polisacàrids son macromolècules formades per la uníó De nombroses molècules de monosacàrids mitjançant enllaços O-glicosídics. Aquets compostos són insolubles en aigua i no tenen poder reductor.

TIPUS:

-Homopolisacàrids: Són els Que estan constituïts per un sol tipus de monosacàrids. (totes les copies son Iguals)

Els més freqüents són: midó, glicogen i cel·
Lulosa. Tots formats per glucosa, però amb diferent estructura i funció de Les cèl·lules

-Heteropolisacàrids: Són els Que estan formats per la uníó de diversos tipus de monosacàrids. (Diferents Tipus en la mateixa copia).

Polisacàrids de Reserva

Les cèl·lules obtenen energia per realitzar les seves Funcions mitjançant l’oxidació de la glucosa. Els éssers vius emmagatzemen Aquest monosacàrid en les cèl·lules i en el citoplasma en forma de polisacàrid De reserva.

-MIDÓ:

Polisacàrid de reserva dels VEGETALS.

Compost per milers de molècules de Glucosa.

Es troba a les llavors i tubercles

TIPUS:

-Amilosa:  Formada per unitats de glucosa unides per Mitja d’enllaços α(1-4).No té ramificacions i adopta la forma d’hèlix amb sis Molècules de glucosa per volta.

-L’amilopectina: Té Ramificacions unides per mitja d’enllaços α(1-4) però s’inicien amb enllaços α(1-6)

DIGESTIÓ DEL MIDÓ

-Animals: Dues fases

-1r l’amilosa i l’amilopectina S’hidrolitzen (es trenquen amb ajuda d’aigua) mitjançant enllaços α(1-4) Interns per acció de l’enzim α-amilasa (es troba a la saliva i al pàncreas) per Originar maltosa, maltotriosa (format per 3 unitats de glucosa units per mitja D’enllaços α(1-4)) i α-dextrina (formada per diverses molècules de glucosa Unides enllaços α(1-4) i α(1-6).

-2n la maltosa i la maltotriosa S’hidrolitzen per formar glucosa, mentre que la α-dextrina forma un enzim Desramificant específic de l’enllaç α(1-6).

-Vegetals:  les llavors contenen β-amilasa que hidrolitza El midó fins a la maltosa per eliminar fragments de disacàrid. 

El midó a la natura es troba en Forma de grànuls en els plasts de les cèl·lules vegetals.

-GLICOGEN

Polisacàrid de reserva dels animals.

Les seves molècules són llargues cadenes De glucosa unides per enllaços α(1-4), amb ramificacions amb enllaços α(1-6).

Estructura semblant a la de L’amilopectina, però molt més ramificada.

-DEXTRAN

Polisacàrid de reserva dels llevats i Bacteris

Format per molècules de glucosa que Estan unides per enllaços α(1-6).

Tenen ramificacions ocasionals amb Enllaços α(1-2) , α(1-3) o α(1-4).

Polisacàrids Estructurals

Formen la paret cel·lular i l’exosquelet en plantes i Animals. Les unions són de tipus β.

TIPUS:

-CEL·LULOSA:

Polisacàrid estructural dels vegetals

Esta compost per molècules de glucosa Unides mitjançant enllaços β(1-4).

Té funció esquelètica o estructural i Constitueix el componen principal de la paret de les cèl·lules vegetals.

*La cadena recta Formada per unions β és òptica per construir fibres amb una resistència Elevada, mentre que les hèlix i les cadenes ramificades formades per unions α Són molt adequades per formar magatzems de sucres accessibles.

Els animals no poden utilitzar la Cel·lulosa com a font d’energia, ja que no disposen de cel·lulosa. En canvi els Herbívors poden assimilar la cel·lulosa gràcies als bacteris simbiòtics que Posseeixen al seu estomac.

-QUITINA

Polisacàrid estructural dels animals i Fongs.

Estan unides mitjançant l’enllaç β(1-4)

Estructura similar a la de la Cel·lulosa, però estableix enllaços d’hidrogen més forts.

Heteropolisacàrid

TIPUS:

-PECTINES: Estan formades Per àcid galacturònic i ramnosa. Components de les parets vegetals (Fruites)

-HEMICEL·LULOSES: Conjunt Heterogeni de polisacàrids que recobreix la superfície de les fibres de la Cel·lulosa de la paret vegetal per facilitar que s’ingereixin en la matriu de Pectines.(Plantes/vegetals)

-GOMES: Formada per L’arabinosa, la galactosa i l’àcid glucurònic.  Tenen una funció defensiva taponant ferides de les plantes. (Resina, Sabia)

-AGAR-AGAR:  És un polímer de D-galactosa i L-galactosa. Es troba en algues vermelles i es fa servir com a espessidor en la Indústria alimentària i com a medi de cultiu en microbiologia. (Gelatina)