Sant Augustí i Sant Tomàs: raó, fe i existència de Déu

Els tema principal de la seua obra és Déu; no intenta demostrar l'existència de Déu, però ho diu indirectament en els seus arguments. Déu està a l'interior de l'home. La creació és el resultat de l'acte de Déu. Segons Sant Augustí, si Déu ho va crear tot també va crear el temps. Passem d'una concepció circular del temps a una concepció lineal (concepte històric).

Enfronta dues societats: una ciutat pagana que la relaciona amb el món sensible de Platón (la societat s'oblida de Déu) i una ciutat de Déu relacionada amb el món de les idees (societat que viu seguint el missatge de Déu); estat teocràtic. Quan la ciutat pagana arribe a un estat de pau, aconseguirà comunicar-se amb la ciutat de Déu (arribaran a l'harmonia).

Sant Tomàs: Raó i Fe coincideixen. L'església (fe) ens dóna una "veritat absoluta" i no hem de raonar en contra seva (heretge): codi de l'índex.

Estableix una divisió entre 3 tipus d'enteniment intel·lectual: enteniment diví (Déu); enteniment angèlic (àngels) i enteniment humà (humans). Planteja una jerarquia de l'Univers cap a un fi. Ho planteja com un desenvolupament de la natura vers una forma perfecta. Per a ell, la teologia és l'últim dels sabers humans (ciència suprema) per davall de la qual estaran totes les demés (pensament escolàstic).

Rebutja l'argument ontològic de Sant Anselm (Déu com un ser perfecte i existent) per considerar-lo "a priori". Proposa un argument "a posteriori" amb arguments indubtables.

Hi ha 5 vies de l'existència de Déu: Déu és el primer motor; Déu és la primera causa eficient (relació de causalitat); distinció entre contingut (innecessari) i necessari (Déu); Déu és la perfecció absoluta; Déu és la causa final (crea l'Univers amb una finalitat).

1- Idealistes (Sant Augustí): definim els conceptes a partir d'un coneixement universal.

2- Realistes (St. Tomàs): definim els objectes a partir de l'observació.

3- Conceptualistes: definim els objectes a partir d'un concepte.

4-Nominalistes (Guillem d'Occam): definim els objectes a partir del nom (generalitzacions inadequades).

Guillem d'Occam: separació absoluta entre Raó i Fe. La fe és una qüestió personal, l'Estat ha de ser laic. La fe ens du a admetre l'existència de Déu que serà indemostrable. Defensa l'Agnosticisme: per arribar a la veritat només necessitem la fe, no la raó.

Nominalisme: filosofia i teologia són ciències distintes (no tenen relació). La raó no pot resoldre les qüestions de la teologia, això permet que evolucione cap a altres temes. La teologia ja no és un saber predominant, sinó que és un saber més. Només podem dir que existeix allò que veiem. Per a ell, els universals no es poden observar, són coses abstractes. Només els veiem quan dues coses són semblants (podem aplicar el mateix universal).

Descartes (racionalisme, parteix de la raó).

+ dubte metòdic, s'ha de dubtar allò que veiem que podria ser fals.

+ cogito ergo sum (abans de configurar el seu mètode, la filosofia havia estat dominada pel mètode escolàstic (comparar i contrastar les opinions d'autoritat reconegudes). Descartes determina no creure cap veritat fins haver establert les raons per a creure-la;

+ hipòtesi del "geni maligne" (vivim continuament en una situació d'engany continu i total i no ens adonem, perquè creem allò que ens diuen); + demostracions de l'existència de Déu: Definició de Déu: Déu és infinit i perfecte, per tant, no pot sorgir de la ment de l'home, que és limitat i imperfecte. Llavors, Déu no és imaginari, i per tant, existeix; l'ésser humà és una creació de Déu; definició de Déu + argument ontològic de Sant Anselm: si Déu és perfecte, existeix. Si no fós així, podríem imaginar un ser superior a Déu.

+ distinció entre: res cogitans (ment); res extensa (cos); res divina (Déu) ens porten a un dualisme antropològic. La ment dóna ordres al cos. Vol buscar el punt de connexió.

+ conclusió: aplica l'ordre lògic, sense observar ni experimentar.

+ ètica cartesiana: moral provisional; la moral de l'ésser humà estarà en el millor que podem fer les coses.

HUME: no solament es basa en les impressions (inclou la informació que rebem dels sentits, emocions, sentiments...), també raonem amb les idees (s'elaboren amb la capacitat d'imaginar i tenint memòria).

Idees simples: pures còpies de les impressions que es queden en la memòria.

Idees compostes: quan elaborem les operacions de la ment utilitzem l'abstracte. Són la consequència d'associar idees simples.

1: Principi de contigüitat i semblança: quan ens trobem amb un amic que no veiem des de petits i recordem coses que ens van passar de petits.

2: Qüestions de fet: les explicacions de les ciències es basen en la causalitat i tenen un valor probabilístic. Ni la ciència ens pot certificar una explicació al 100%. En l'explicació de fets sempre hi ha en la seua base una relació de causalitat (es fomenta en que després d'observar un fet sol succeir un altre: causa-efecte. Trenca el model aristotèlic.

No a la identitat del Jo; es pregunta què és el JO. És la consequència de la memòria, no hi ha una identitat innata, la consciència del JO l'anem adquirint amb els records de les vivències i anem configurant una identitat. Primer és el tu, i després el JO. És una consciència empírica, no innata.

Origen de la moral: trasllada l'ideal del bé i del mal en els sentiments. Quan veiem comportaments que van en contra de la societat, ens enfadem i els rebutgem = idea del mal moral. Els comportaments a favor de la vida i que ajuden als demés, provoquen sentiments d'acceptació i amor = idea del bé.