Frida Kahlo: El marxisme curarà els malalts (1954) - Anàlisi

El marxisme curarà els malalts (1954) de Frida Kahlo

Títol: El marxisme curarà els malalts
Autor: Frida Kahlo
Datació: 1954
Estil: realisme social
Escola:
Tècnica: oli
Suport: tela; 76 cm x 61 cm
Localització actual: Museu Frida Kahlo, a Ciutat de Mèxic

Anàlisi formal i compositiu

La composició s’estructura a partir de l'autoretrat en un primer pla de l'artista mexicana que, reforçat per la situació en diagonal simètrica de les dues crosses, s’estableix com a eix compositiu central. A partir de la seva figura se situen la resta dels elements escènics, col·locant-se a la seva esquerra els relacionats amb el perill imperialista, i a la seva dreta els vinculats a la pau marxista. A dalt, en un segon pla, el retrat de Karl Marx mira fixament l’espectador, compartint el protagonisme amb Frida, que també es comunica directament amb l’espectador del quadre convertint-se en el narrador ideològic. Malgrat la seva simetria, l’obra té un gran dinamisme gràcies a les diagonals que formen diversos elements com ara les crosses, les grans mans que abracen l’artista i l’àliga imperial.

Cada element està tractat amb una clara intenció realista, perfilant els detalls i contorns amb una fina línia negra. Ara bé, aquest realisme es trenca a nivell conceptual en la comprensió global de l'obra, així com també en la captació de la llum i en l'elecció cromàtica. Aquests dos darrers aspectes es troben supeditats al tema, de manera que el vermell (associat al perill) i altres tonalitats com el negre, se situen a la dreta de la tela relacionades amb l’imperialisme. Per altra banda, el blau (associat a la serenitat), el groc i altres gammes més clares, omplen la superfície esquerra, vinculant-se positivament a la causa del marxisme.

Context històric-social

Frida Kahlo neix a Coyoacán el 6 de juliol de 1907 i mor als 47 anys en plena Guerra Freda. La seva vida va estar marcada pel patiment que reflecteix molt a les seves obres. L’obra a comentar se situa en plena Guerra Freda i durant aquesta es van produir diversos conflictes polítics i militars entre els quals destaquen: el bloqueig de Berlín, la Guerra de Corea, la crisi dels míssils i la guerra del Vietnam.

Aquesta obra, "El marxisme curarà els malalts", pertany al surrealisme que tenia com a objectiu realitzar una revolució total, era fruit de l’estudi de Freud. Els surrealistes van intentar reflectir una realitat més autèntica a través de l'expressió de l'inconscient.

Relacions i influències

L’obra de Frida Kahlo és extremadament personal, reflectint a la major part de la seva obra les sensacions de la seva traumàtica experiència vital. Malgrat això, en les seves composicions es pot veure el seu interès per l’art precolombí i el realisme social, aspectes que comparteix amb els muralistes mexicans Diego Rivera, amb qui es va casar, José Clemente Orozco i Alfaro Siqueiros. L’any 1938, André Bretón visità Mèxic i va descobrir l’obra de Frida, associant-la amb el grup surrealista. Malgrat que les seves creacions presentaven un alt grau de similitud amb aquest moviment, Frida, al final de la seva vida, rebutjà aquesta etiqueta.

Contingut i significació

Contingut (tema que tracta)

Kahlo expressa la concepció utòpica que la creença política –i amb ella tota la humanitat– podria alliberar-la de tot el seu patiment. L'autora s’autoretrata amb un corsé de pell –comú a la seva iconografia– davant un paisatge dividit en dos: la part pacífica de la terra i l'amenaçada per la destrucció. En la primera, banyada per rius blaus, vola el colom de la pau per damunt dels països comunistes -URSS i Xina- representats en el globus terraqui. En la part fosca es veu la silueta amenaçadora de la bomba atòmica travessada per rius de sang, al costat de l’àliga dels Estats Units d’Amèrica amb el cap de l’oncle Sam.

Significació (missatge)

La salvació la encarna el retrat de Marx, d’on surt una mà que ofega l’àliga. Dues enormes mans amb l’ull de la saviesa simbolitzen el comunisme i agafen de tal manera a l’artista que aquesta pot prescindir de les seves crosses.

El propòsit d'incloure continguts polítics en les seves obres no es va manifestar fins a la seva darrera etapa creadora. Aquesta obra, realitzada l’any de la seva mort, es pot considerar la síntesi del seu art; el seu testament polític i personal.