Ordres Arquitectònics i Elements de l'Antiga Grècia

Els Ordres Arquitectònics Clàssics

L'ordre dòric

És el més antic i sobri. La columna no té base; el seu fust presenta estries amb aresta viva i acaba en un collarí sobre el qual hi ha el capitell, format per una motllura corba molt senzilla (equí) i una peça paral·lelepipèdica (àbac). L'entaulament està format per un arquitrau llis i un fris on s'alternen rítmicament els tríglifs i les mètopes.

L'ordre jònic

Més esvelt que l'ordre dòric. La columna té base, formada per un plint i una successió de motllures còncaves (escòcia) i convexes (tor). El fust és acanalat i es remata en un característic capitell format per dues volutes. L'arquitrau està dividit en tres platabandes i el fris no té cap compartimentació, és llis o presenta un relleu continu.

L'ordre corinti

Molt poc utilitzat a Grècia fins a l'època hel·lenística. Només es diferencia de l'anterior perquè és encara més estilitzat i pel capitell amb decoració vegetal de fulles d'acant.

Vocabulari d'Arquitectura i Art de l'Antiga Grècia

• Acròpolis: Antigues polis gregues, ciutat alta, fortificada, on s'aixecaven els temples.
• Acroteri: Element decoratiu que remata els tres vèrtexs d'un frontó.
• Àgora: Plaça pública del centre de la ciutat grega on era el centre neuràlgic de la vida ciutadana.
• Alineament: Conjunt de menhirs situats en línia recta, generalment est-oest.
• Amfipròstil: Temple que presenta pòrtic de columnes a les dues façanes menors.
• Arquitectura: Part inferior d'un entaulament que es recolza directament sobre el capitell de les columnes.
• Basament: Part inferior d'una construcció que li serveix de base.
• Base: Part inferior integrada de la columna sobre la qual s'alça el fust.
• Bust: En escultura, representació de la part superior del cos humà: cap, coll i començament del tronc.
• Cànon: Relació de proporcions que les diferents parts guarden entre si i amb el conjunt de l'obra.
• Capitell: Part superior d'una columna, pilar, amb diversos tipus de decoració segons l'època.
• Cariàtide: Escultura femenina que substitueix el fust d'una columna o pilar.
• Cel·la: Al temple clàssic, sala que guarda l'estàtua de la divinitat.
• Contraposat: Contraposició harmònica de parts relaxades i en tensió del cos humà quan està dret o en actitud de descans.
• Cora: Estàtua grega d'època arcaica de marbre o bronze que representa una figura femenina.
• Cornisa: Part superior d'un entaulament que sobresurt.
• Crepidoma: Base o pedestal d'un temple amb 3 esglaons o grades.
• Cròmllec: Monument megalític, agrupació de menhirs en forma circular.
• Dolmen: Megàlit aixecat amb tres pedres o més, de les quals dues es troben clavades a terra i una tercera es col·loca horitzontalment a sobre a manera de llinda.
• Èntasi: Curvatura convexa donada al fust de la columna pels arquitectes grecs.
• Entaulament: En l'arquitectura clàssica, designa el conjunt format per l'arquitrau, el fris i la cornisa.
• Estilòbat: Superfície plana sobre la qual descansen les columnes.
• Estoa: Pòrtic amb columnes situades a l'àgora de les ciutats gregues.