Anàlisi d'Obres Clau del Renaixement Italià: Arquitectura, Escultura i Pintura

Sant Llorenç de Florència

Context Històric i Artístic

• Espai cronològic: 1421-1470
• Espai històric: La prosperitat de les ciutats italianes del segle XV va originar l’existència de nombrosos nobles i de burgesos enriquits que no dubtaven a esdevenir mecenes d’escriptors i artistes. Els més destacats van ser els banquers Mèdici de Florència.
• Espai cultural: L’època artística és el Renaixement i culturalment ens trobem en l’Humanisme, un corrent de pensament enfocat en l’ésser humà. Aquest serà el centre de tot, i aquest moviment europeu va suposar el retorn a l'estudi i valoració dels clàssics grecollatins.
• Estil: Pertany al Quattrocento italià.

Característiques Formals de l'Arquitectura

• Recuperació del llenguatge clàssic.
• Simplicitat dels elements constructius.
• Ús de la geometria per ordenar regularment l’espai. Simetria i harmonia.
• Mostra un gran equilibri.
• Exemple de sobrietat constructiva.

Descripció de l'Edifici

• Planta: Inspirada en les basíliques romanes, té planta de creu llatina de tres naus amb un petit transsepte.
• Parts de l’espai interior: La nau central és el doble d’alta i ampla que les laterals, i la seva separació es fa a partir de columnes d’ordre corinti. Té una cúpula en el creuer. Les capelles es troben entre els contraforts. Un absis poc pronunciat amb dues sagristies a cada costat: la de l’esquerra, la Vella, és de Brunelleschi, i la de la dreta, la Nova, és de Miquel Àngel.
• Exterior: L’església roman despullada de qualsevol decoració. Hi aplica la idea de la perspectiva lineal. La façana de l’església és inacabada perquè l’arquitecte es va dedicar a la cúpula. Forma part, juntament amb altres edificis coneguts, de l’espectacular i homogeni centre històric de l’enlluernadora Florència.

Elements Constructius

• Elements sustentants: Columnes corínties que separen la nau central de les laterals i uns pilars al creuer per sostenir la cúpula semiesfèrica sobre petxines. Els contraforts interiors separen les capelles laterals.
• Elements sustentats: A la nau central hi ha un sostre pla amb cassetons, mentre que les naus laterals es cobreixen amb voltes. A la intersecció entre el transsepte i la nau central hi ha la cúpula sobre petxines.
• Elements ornamentals: Columnes corínties de fust llis sense estries. Pietra serena que ressalta amb l’emblanquinament de les parets. Pilastres adossades. Sostre decorat amb cassetons.

Significat i Funció

• Significat: Les proporcions d’escala humana reflecteixen el naixement d’una nova societat humanística que ha deixat enrere l’Edat Mitjana. La construcció representa un símbol de poder de la família Mèdici; Cosimo di Mèdici, "el Vell", va encarregar l’obra a Brunelleschi.
• Funció: Litúrgica.

Antecedents i Influències

• Antecedents: És una reinterpretació de la planta única de les basíliques romanes i de les primitives esglésies paleocristianes.
• Influències: Va tenir una gran influència en tota l’Edat Moderna i en el Neoclassicisme.

L'Escultura del David (Donatello)

Context Històric i Artístic

• Espai cronològic: 1444-1446
• Espai històric: La ciutat de Florència mantenia la independència política, cultural i econòmica de la resta de potències europees i de l’afany expansiu de Milà i de Nàpols. Hi havia també una gran rivalitat entre les famílies aristocràtiques florentines per aconseguir el govern de la ciutat.
• Espai cultural: El Renaixement és un moviment cultural i artístic que obeeix a un canvi de mentalitat basada en l’Humanisme. Hi va haver molts avenços científics, descobriments i perfeccionament de nous aparells. Les ciutats van ser el centre que aglutinava intel·lectuals i artistes. Van néixer els cercles humanístics italians formats per filòlegs, poetes, filòsofs, científics, matemàtics, geògrafs i astrònoms.
• Estil: Pertany al Quattrocento italià.

Característiques Formals de l'Escultura

• Retorn a les fonts clàssiques.
• Presència de la corba praxitel·liana i del contrapposto.
• Mostra un cos idealitzat.
• Influència de l’estètica gotitzant de Ghiberti.
• Mostra un David adolescent.
• Lleuger moviment del cos que li dóna un cert dinamisme.

Aspectes Tècnics i Estructurals

• Característiques formals: Un sol bloc.
• Característiques estructurals: Escultura exempta dempeus, multifacial, encara que està pensada per a una visió frontal. La composició és tancada, asimètrica, amb una línia compositiva vertical sinuosa.
• Característiques tècniques: El material és el bronze, la tècnica de la cera perduda. Com a recurs tècnic, fa servir una superfície totalment polida. Recupera la corba praxitel·liana per donar dinamisme a la figura. També hi ha un contrapposto marcat.

Tema i Significat

• Tema: Hi ha un jove nu, dret, amb els cabells llargs, amb barret i calçat amb unes botes fins al genoll. Amb la mà dreta aguanta una espasa i amb l’esquerra, una pedra.
• Model literari: Segons la Bíblia, quan el rei David era jove i cuidava un ramat d’ovelles, es va oferir al rei d’Israel, Saül, per acceptar el desafiament que havia fet el gegant filisteu Goliat.
• Significat: Històricament s’ha interpretat l’elm amb visera de Goliat com una al·lusió als ducs de Milà que en aquella època amenaçaven la ciutat de Florència. L’obra pretenia ser un element de propaganda de la ciutat de Florència, dominada pels Mèdici.
• Funció: Propagandística i estètica. Antigament presidia el Palau Mèdici.

Antecedents i Influències

• Antecedents: Donatello va agafar com a referent els models de l’estatuària grega clàssica.
• Influències: Inaugura els nous cànons de bellesa renaixentista i recupera l’estudi de la perfecció humana. La influència posterior la tenim en la seva superació en el Cinquecento i posteriorment en el Neoclassicisme.

El Naixement de Venus (Botticelli)

Context Històric i Artístic

• Espai cronològic: 1485
• Espai històric: La ciutat de Florència mantenia la independència política, cultural i econòmica de la resta de potències europees i de l’afany expansiu de Milà i de Nàpols. Hi havia també una gran rivalitat entre les famílies aristocràtiques florentines per aconseguir el govern de la ciutat.
• Espai cultural: Alguns dels membres de la família Mèdici van promoure l’art i la cultura, protegint els artistes més notables del Quattrocento italià. La pintura, encarregada per Llorenç de Mèdici, reflecteix perfectament l’ideal intel·lectual neoplatònic de vincular el món clàssic amb el cristianisme. És un exemple del mecenatge exercit en aquest període.
• Estil: Pertany al Quattrocento italià.

Característiques Formals de la Pintura

• Moviment discret, contingut.
• Importància de la composició de les figures.
• És una composició en equilibri clàssic.
• Predomina la línia vers la pinzellada.
• Gran detallisme en la natura (influència gòtica).
• Ús correcte de la perspectiva.

Aspectes Tècnics i Compositius

• Característiques formals (dibuix-color): Predomini del dibuix amb pinzellades detallades. És un dibuix lineal dels contorns. Els colors plans, sense clarobscurs, són dominats per una paleta clara sense estridències.
• Característiques compositives: La composició és tancada, simètrica i triangular. La figura de Venus, esvelta, s'estableix com a eix simètric del triangle imaginari compositiu. Les línies compositives són una recta i dues diagonals.
• Característiques tècniques: Tremp sobre tela.
• Recursos tècnics: Contrapposto, figures resseguides per una línia fosca, desproporció entre els braços, coll i espatlles respecte de la resta del cos de Venus.

Tema i Significat

• Tema representat: Al centre de la pintura apareix la deessa Venus nua sobre una petxina marina. S'agafa el cabell tapant-se el pubis. A l’esquerra hi ha Zèfir (vent de l’oest), acompanyat per la seva esposa, Cloris, senyora de les flors. A la dreta, la Primavera l’espera.
• Model literari: En la mitologia clàssica hi ha dues versions sobre el naixement de Venus (Afrodita), la deessa de l’amor:
  1. Segons Hesíode, va néixer de l’escuma del mar, en el qual havien caigut els genitals d’Urà, castrat pel seu fill Cronos.
  2. Homer explica que Venus va néixer al mar i és filla de Júpiter (Zeus) i Dione, deessa de la terra.
• Significat: Es creu que el que representa Botticelli no és el seu naixement sinó l’arribada de Venus a les costes de Citera, després d’haver nascut del mar.
• Funció: Al·legòrica, estètica.

Antecedents i Influències

• Antecedents: Influenciat per les teories neoplatòniques, va ser el primer a reprendre la temàtica mitològica.
• Influències: Va tenir seguidors en el seu període, però la seva obra va caure en l’oblit a causa de les noves propostes de Leonardo o de Miquel Àngel, i va ser redescoberta i molt valorada en el segle XIX.

Templet de Sant Pere in Montorio (Bramante)

Context Històric i Artístic

• Espai cronològic: L’obra és de 1502.
• Espai històric: Roma esdevé la capital de l’art. Els papes esdevenen els principals mecenes. Aquesta obra va ser patrocinada pels Reis Catòlics de Castella. Va ser un assaig del tipus d’edifici del Renaixement.
• Espai cultural: En el segle XVI es consolida l’art del Renaixement i es produeix la seva expansió arreu del món occidental.
• Estil: Pertany al Renaixement, al Cinquecento.

Característiques Formals de l'Arquitectura

• Necessitat de prescindir de la decoració supèrflua; és sòbria.
• Recupera les estructures de l’art clàssic i els seus elements: arquitraus, columnes, cúpules.
• Arquitectura pura.
• Recupera la planta circular.
• Ús dels càlculs geomètrics i proporcions.

Característiques Conceptuals de l'Arquitectura

• Es basa en tractadistes del Cinquecento (Sebastiano Serlio, Il Vignola, Andrea Palladio…).
• Divulgació de les formes clàssiques arreu d’Europa i Amèrica.
• Gran domini de la tècnica.
• Mostra una gran monumentalitat.
• Efectista.
• Fase de maduresa i domini tècnic.

Descripció de l'Edifici

• Tipus de planta: Circular centralitzada, com els antics tholos grecs. Perípter.
• Parts de l’espai interior: A l’interior hi ha una única cel·la amb pilastres adossades al mur, erigida damunt la cripta construïda damunt del lloc on es creu que es va plantar la creu de Sant Pere. Al costat oposat a l’entrada principal hi ha un altar petit, que fa uns 4,5 m de diàmetre. Interior fosc, té poca llum perquè intenta conservar la concepció mística i meditativa del martyrium paleocristià.
• Elements sustentants: Mur circular de pedra i columnes toscanes.
• Elements sustentats: Arquitraus, cúpula sobre planta circular i balconada perimetral. El sistema constructiu és de volta i arquitravat.
• Estructura de la façana o exterior: L’edifici té una estructura perimetral homogènia. El temple es pot dividir en dos pisos. El primer comença amb una escalinata circular que limita el peristil de 16 columnes d’ordre toscà, damunt de les quals s’aixeca un entaulament clàssic format per un arquitrau, un fris dividit en tríglifs i mètopes decorades. S’aixeca una cúpula de mitja esfera, els nervis de la qual conflueixen en una llanterna rematada amb una creu.
• Elements ornamentals: Bramante va utilitzar un llenguatge sobri a l’hora de dissenyar la decoració: columnes toscanes, fris de mètopes i tríglifs i una balustrada sense ornaments ni recarregament.

Significat i Funció

• Significat: El templet segueix el model d’edifici paleocristià anomenat martyrium. La cúpula simbolitza l’espai destinat al màrtir, a la cúpula celestial o al paradís on aniran els que donen la seva vida per la fe.
• Funció: Fer-hi celebracions litúrgiques amb cabuda per a un reduït nombre de persones. També té una funció commemorativa, ja que està erigit en un indret on es va martiritzar l’apòstol Sant Pere.

Antecedents i Influències

• Antecedents: Seguint l’ideal renaixentista, Bramante recupera la tipologia de temple circular o tholos que, iniciada en l’època grega, es va convertir en el model clàssic a imitar durant tot el Cinquecento.
• Influències: San Pietro in Montorio fou, dos anys més tard, un referent del quadre “Esposoris de la Mare de Déu” de Rafael.

El Rapte de les Sabines (Giambologna)

Context Històric i Artístic

• Espai cronològic: 1582
• Espai històric: Segle destacat per canvis continus en els diferents escenaris polítics, religiosos, comercials i culturals d'Europa.
• Espai cultural: Moment ideològic de l'Humanisme. L'Humanisme florentí declara l'home com el centre de totes les coses. Partint de les premisses de Dante i Giotto, l'home assumeix una responsabilitat, un paper en la història i la societat. Florència i Bruges són els primers focus d'irradiació. El Renaixement és un somni d'un grup d'intel·lectuals i mecenes de les riques ciutats comercials de Toscana i Flandes. Aquesta avantguarda humanista passa a ser un projecte internacional compartit per tots els països d'Europa. Segueix el curs d'importants rius europeus com l'Arno, Vístula, Rin, Loira, Tajo i Moldava.
• Estil: Pertany al Renaixement, en concret al Cinquecento, en la seva darrera etapa, anomenada Manierisme.

Característiques Formals de l'Escultura

• Allargament de les figures.
• Gest desmesurat i poc coherent.
• Ús de la forma serpentinata.
• Mostra multiplicitat de perspectives.
• Figures que es retorcen.
• Enèrgic dinamisme.
• Superfície molt polida.

Aspectes Tècnics i Estructurals

• Característiques formals: Un sol bloc.
• Característiques estructurals: Escultura exempta. Tipologia dempeus. Multifacial, ha estat realitzada per ser contemplada des de diferents punts de vista. La composició és dinàmica en un moviment ascendent i helicoidal. Línies diagonals i corbes marquen aquesta escultura vertical i piramidal.
• Característiques tècniques: El material és el marbre blanc, la tècnica emprada és la talla. Posteriorment es va polir. Gran domini de la tècnica.

Tema i Significat

• Tema representat: El grup està format per tres personatges nus. Les tres figures es troben entrelligades, tant per l'acció que desenvolupen individualment com per l'escena que componen entre elles. Les tres figures estan unides psicològicament per les seves mirades i formalment per la posició dels seus cossos. El grup està damunt d'un pedestal.
• Significat: El vell sabí vençut manifesta impotència i desesperació, mentre el jove raptor el sotmet.
• Funció: Estètica.

Antecedents i Influències

• Antecedents: Es basa en els coneixements dels artistes del primer Renaixement i en els seus coetanis.
• Influències: La seva influència es veurà immediatament en Pietro da Cortona.

La Mare de Déu de les Roques (Leonardo da Vinci)

Context Històric i Artístic

• Espai cronològic: L’obra es va realitzar entre 1483-1486.
• Espai històric: Importància de Roma i del mecenatge dels papes.
• Espai cultural: Ens trobem en el Renaixement, en el Cinquecento. L’obra fa palesa la temàtica religiosa que també tracta aquest pintor, juntament amb altres temàtiques com el retrat. Ell com a prototip de l’Humanisme.
• Estil: Pertany al Renaixement, al Cinquecento.

Característiques Formals de la Pintura

• Composició triangular en les pintures de Leonardo.
• Utilització de l’sfumato.
• Superació de la perspectiva del segle anterior.
• Ús de la perspectiva aèria.
• Detallisme en els plecs de la roba.
• Predomini del pinzell per damunt de la línia.

Aspectes Tècnics i Compositius

• Característiques formals (dibuix-color): Predomini del dibuix vers la pinzellada. A nivell lumínic, Leonardo utilitza dos tipus de llum: la natural entre les roques i la més misteriosa i irreal de les figures.
• Característiques compositives:
  1. Perspectiva lineal: la disminució de les dimensions dels objectes a diverses distàncies.
  2. Tracta de la disminució del color d’acord amb la proximitat o llunyania de les figures.
  3. De la indefinició dels contorns que tenen els objectes vistos des de diverses distàncies o perspectiva aèria. En relació a aquesta darrera visió, parla de l’aire que s’interposa entre l’observador i els objectes llunyans, afirmant que les muntanyes semblen blaves i així s’han de pintar.
• Característiques tècniques i de suport: Oli sobre taula passada a tela.

Tema, Significat i Funció

• Tema representat: El tema representat és la Mare de Déu amb el nen Jesús, Sant Joan i l'arcàngel Uriel.
• Model literari: Es basa en la Metamorfosi d’Ovidi.
• Significat: El significat de l’obra ha d’associar-se al Misteri de l’Encarnació i la Passió, en el qual el precursor, Joan, té un paper important com a company de jocs i alhora com a visionari de la Passió de Crist.
• Funció: Religiosa.

Dànae (Ticià)

Context Històric i Artístic

• Espai cronològic: L’obra es va realitzar entre 1553-1554.
• Espai històric: Moment històric en què se celebrava el Concili de Trento per fer front a la Reforma Protestant. Crida l’atenció que en aquest context de reforma religiosa es triés una obra tan pagana.
• Espai cultural: Ens trobem en el Renaixement, en el Cinquecento, amb un representant de la pintura veneciana. Apareixen noves temàtiques.
• Estil: Pertany al Renaixement, al Cinquecento, en concret a l’escola veneciana, de la qual Ticià era el màxim representant.

Característiques Formals de la Pintura

• Predomini del color.
• Delimitació dels cossos de forma pastosa sense ús de línies.
• Predomini de vermells i blaus.
• Luxe i detalls.
• Sensualitat dels cossos nus.
• Contrastos entre diferents elements.

Aspectes Tècnics i Compositius

• Característiques formals: Desaparició de la línia; el color domina totalment la composició.
• Característiques compositives: Composició tancada amb línies diagonals. Amb un triangle format amb els ulls de les dones. Bastant superficial.
• Característiques tècniques: Oli sobre tela. Com a recurs tècnic, juga amb les tonalitats del color.

Tema, Significat i Funció

• Tema representat: En primer pla veiem Dànae, estirada al llit, nua. Mostra uns coixins que li aixequen l’espatlla i es troba mig incorporada.
• Model literari: L’obra es basa en l’oracle de Delfos que va predir que el fill de Dànae mataria el rei de Messènia, pare de Dànae. Per tal d’evitar-ho, Dànae fou tancada en una torre perquè ningú no hi pogués accedir, però Zeus es metamorfosà en pluja d’or per seduir-la; la fecundà i, de la unió, en va néixer un infant. Es basa també en la Metamorfosi d’Ovidi.
• Significat: El significat es troba en les obres mitològiques de les quals aquesta formava part i que emfatitza la impossibilitat d’actuar per canviar el destí que ens marquen els déus.
• Funció: Estètica.

L'Escola d'Atenes (Rafael)

Context Històric i Artístic

• Espai cronològic: 1510-1511.
• Espai històric: Rafael és cridat pel Papa Juli II a Roma; aquest és el comitent de l’obra i volia que confrontés Fe i Raó.
• Espai cultural: Va assumir tots els avenços dels seus companys de generació i, després d’una primera etapa Quattrocentista, va arribar a la síntesi de prototip de bellesa ideal. Destaquen, sobretot, les grans composicions murals, com les de la Stanza della Segnatura o les de la vil·la Farnesina.
• Estil: Pertany al Renaixement, al Cinquecento.

Característiques Formals de la Pintura

• Reivindica el coneixement de l’antiguitat clàssica.
• Cerca la bellesa a través de l’harmonia de la composició.
• Composició clàssica.
• Gran moviment de les figures.
• Joc i domini de la perspectiva.

Aspectes Tècnics i Compositius

• Característiques formals: Predomini del dibuix en detriment de la pinzellada, contorns ben marcats. Utilitza colors clars que faciliten la lectura dels personatges.
• Característiques compositives: La composició és simètrica i tancada. Les línies compositives són verticals i diagonals, no forçades, que donen el moviment just i calmat que requereix l’escena. La perspectiva geomètrica emmarca tota l’escena.
• Característiques tècniques: Pintura al fresc, el suport és mural. Utilitza l’escorç en algunes figures per donar moviment i crear espais.

Tema, Significat i Funció

• Tema representat: L’Escola d’Atenes, emmarcada en un espai arquitectònic clàssic, ens mostra la saviesa de l’antiguitat. En un primer pla i a l’esquerra: la Gramàtica, l’Aritmètica i la Música; a la dreta: la Geometria i l’Astronomia; i a dalt de tot de l’escalinata: la Retòrica i la Dialèctica.
• Model literari: Es basa en la representació de la Raó, del coneixement antic.
• Significat: Retrata els filòsofs amb les fesomies dels arquitectes, escultors i pintors de l’època, amb la intenció de reivindicar la intel·lectualitat dels artistes.
• Funció: Estètica, record clàssic de l’antiguitat filosòfica.

L'Enterrament del Comte d'Orgaz (El Greco)

Context Històric i Artístic

• Espai cronològic: 1586.
• Espai històric: Després del Concili de Trento, l’Església refermà la importància de la intercessió dels sants en la salvació de les nostres ànimes, enfront de les teories luteranes, les quals afirmaven que els sants no hi tenien cap paper.
• Espai cultural: Tant en el Manierisme com posteriorment en el Barroc, la temàtica dels sants va ser molt emprada pels artistes.
• Estil: L’estil és del Renaixement, del Cinquecento, del període Manierista.

Característiques Conceptuals de la Pintura

• Contingut anticlàssic.
• Art destinat a experts i entesos.
• Triomfa entre l'aristocràcia.
• Pinta a la "maniera" de les obres dels grans creadors.
• És un producte d'una societat escèptica.
• Societat que només es preocupa del gaudi, el refinament.
• Desig social d'envoltar-se de riquesa.

Característiques Formals de la Pintura

• Les referències als elements compositius són clàssiques, però en forma "desconstruïda" i gairebé irònica.
• Juga amb els efectes de la il·lusió òptica.
• Marca clarament la perspectiva.
• Utilitza volums dimensionats inusualment.
• Molt detallisme.

Aspectes Tècnics i Compositius

• Característiques formals: Predomini del color en detriment de la línia. Colors pujats de to.
• Característiques compositives: Tancada, simètrica i horitzontalment dividida en dos registres. Les línies compositives en el registre superior són diagonals, mentre que en el registre inferior són verticals. Com a recurs tècnic, utilitza la deformació de les figures en el registre superior. La llum, segons la distribució, és inserida i, segons l’origen, és irreal en el registre superior i focal en l'inferior.
• Característiques tècniques: Oli sobre tela.

Tema, Significat i Funció

• Tema representat: L’obra fa referència a l’enterrament del pietós comte d’Orgaz (segle XIV). A la part inferior o terrenal hi ha el conjunt format pels cavallers, clergues i frares, agrupats a la mateixa alçada. La majoria van vestits de negre.
• Model literari: Segons explica la tradició, quan enterraven el pietós comte d’Orgaz, van baixar del cel Sant Esteve i Sant Agustí per dipositar-lo ells mateixos a la tomba en reconeixement de les seves virtuts.
• Significat: El llenç és impregnat d'una atmosfera i un sentiment similar al que desprenien els místics espanyols contemporanis a l'autor, com Santa Teresa de Jesús o Sant Joan de la Creu. El quadre va ser encarregat pel capellà de Santo Tomé.
• Funció: Religiosa.

Influències i Transcendència

• Influències: Va rebre influències bizantines en la figura de Crist, el misticisme de l'escola toledana, la lluminositat de l'escola veneciana.
• Transcendència: L’obra del Greco no va tenir gaire èxit fora de la zona de Toledo. Després de la seva mort, les formes característiques del pintor es van perpetuar durant un temps en el seu taller, però després van anar caient en l’oblit.

Conceptes Clau i Biografies Breus

Renaixement

El Renaixement és un nom que s'aplica a l'època artística, i per extensió cultural, que dóna començament a l'Edat Moderna i en què es reflecteixen els ideals del moviment humanista que es va desenvolupar a Europa el segle XVI.

Humanisme

L'Humanisme és un fet de renovació cultural que va sorgir a Itàlia el segle XIV i que es va expandir per Europa durant els segles XV i XVI.

Mecenatge

El mecenatge és el patrocini financer d'artistes o científics, a fi de permetre'ls desenvolupar la seva obra sense exigir en contrapartida crèdits monetaris immediats.

Schiacciato

Terme italià utilitzat per definir una tècnica del relleu que consisteix a rebaixar el volum de la superfície des de pràcticament el volum rodó als traços més lleus per obtenir majors efectes de llum i volum. Aquest sistema de modelatge del relleu escultòric va ser utilitzat pels romans i perfeccionat per Donatello.

Perspectiva

La perspectiva és l'art que es dedica a la representació d'objectes tridimensionals en una superfície bidimensional (plana) amb la intenció de recrear la posició relativa i profunditat d'aquests objectes. La finalitat de la perspectiva és, per tant, reproduir la forma i disposició amb què els objectes apareixen a la vista.

Breu Biografia de Brunelleschi

Va néixer a Florència l'any 1377. Va ser un dels iniciadors del Renaixement. Va ser un arquitecte renaixentista multidisciplinari, arquitecte i escultor florentí. Es va interessar per tots els camps artístics. Va ser aprenent d'orfebre al taller de Lunardo di Matteo Ducci. Estava interessat en els models clàssics i la investigació estètica. Va passar una temporada a Roma amb l'escultor Donatello per poder estudiar els monuments clàssics.

Importància de la Cúpula de la Catedral de Florència

La construcció de la cúpula el va consagrar com un arquitecte complet, ja que en va dissenyar les formes, els materials, les eines, els engranatges mecànics, etc. Va treballar constantment a peu d'obra supervisant personalment totes les tasques. Els seus contemporanis el van considerar un artista genial amb aquesta obra, i els arquitectes que van treballar amb ell van intentar descobrir quines tècniques havia utilitzat.

La Tècnica de la Perspectiva

La tècnica de la perspectiva pren una gran rellevància perquè mostra la visió que tenen l'artista i la societat en general del món.

Perspectiva en Societats Teocèntriques

En les societats teocèntriques, els artistes utilitzaven l'anomenada perspectiva jeràrquica per tal de destacar la realitat conceptual i social. Consistia en la composició simètrica en un pla superficial, amb diverses dimensions en funció de la importància dels personatges, en l'esquematització, l'hieratisme i la manca de moviment.