Elements arquitectònics: materials, sostenidors i sostinguts

Elements materials i tècnics

Materials

Els materials arquitectònics fan dues funcions: la constructiva i l'ornamental. Durant anys, els elements constructius han estat: fang cuit, fusta i pedra, fins al s. XIX, quan es van començar a fer servir ferro, acer, vidre, formigó armat, metalls i materials sintètics, i també el calç i el ciment. Fins al s. XIX, la utilització d'un material es relacionava amb el medi geogràfic.

Els materials ornamentals més utilitzats són: l'estuc, emblanquinats, guixos, mosaics, porcellanes i aplacats de pedra o fusta.

Elements sostenidors

El mur: suport de caire continu que tanca l'edifici pels costats i el compartimenta interiorment. Pot ser de càrrega o de separació. Cal considerar tres elements:

• L'aparell: forma com es troben disposats o aparellats els materials utilitzats per a la construcció; es poden classificar en regulars o irregulars.
• Parament o superfície: pot estar a la vista o amagat, recobert amb una capa de morter de ciment o de calç.
• Les obertures: portes i finestres són elements essencials per a l'habitabilitat de l'edifici. Cal considerar el llindar (part inferior de la porta), l'ampit (part inferior de les finestres) i els muntants (part lateral de portes i finestres).

Columnes, pilars i pilastres: suports verticals que serveixen per sostenir les cobertes i els arcs i per reforçar els murs.

• Columna: element sostenidor vertical més característic. Secció circular i de forma cilíndrica; consta de tres elements: base o pedestal, fust i capitell.
• Pilar: element sostenidor vertical de secció rectangular, cruciforme o poligonal, més robust i massís que una columna.
• Pilastra: pilar adossat a la paret. De la mateixa manera que la columna, tant la pilastra com el pilar tenen base a la part inferior i capitell a la part superior.

Altres elements sostenidors

• Contraforts o estreps: suports verticals d'obra massissa adossats a un mur (romànic i gòtic).
• Peu dret: qualsevol suport vertical, normalment de fusta, coronat per una peça horitzontal anomenada sabata.
• Cariàtides i atlants: escultures femenines i masculines que substitueixen el fust d'una columna o una pilastra.

Elements sostinguts

La llinda: element horitzontal que transmet les càrregues de la coberta de manera vertical. La llinda permet l'ús de la coberta plana o arquitravada.

L'arc: és l'element corbat que desvia lateralment les càrregues de la coberta. La utilització de l'arc fa possible l'ús de les cobertes de volta i va permetre alleugerir els murs i fer-los més alts. Parts principals: dovelles, impostes, línia d'imposta, llum, sagita, clau, salmers, intradós i extradós. Els arcs més comuns: mig punt, apuntat, ferradura i peraltat.

Cobertes planes o arquitravades

Recolzen a la llinda i exerceixen càrregues verticals sobre els elements sostenidors. Els elements que componen la coberta plana són: l'entaulament i el frontó.

Cobertes corbades o de volta

Cobertes originades pel moviment longitudinal o de rotació d'un arc generador. Aquesta coberta permet cobrir grans espais i donar moviment al conjunt, a diferència de l'estatisme propi del sistema adovellat. Les més habituals són: volta, cúpula i cimbori.

La volta: coberta de secció corba, originada pel desplaçament d'un arc generador al llarg d'un eix longitudinal, que cobreix l'espai comprès entre dos murs o entre dos rengles de pilars o columnes.

La cúpula: volta semiesfèrica que està formada pel moviment rotatori d'un arc generador sobre la clau o dovella central que tanca l'arc. Per passar d'una planta quadrada a una circular, hi ha dues formes: per trompes o per petxines. La cúpula pot ser semiesfèrica o estar constituïda pel tambor. L'entrada de llum habitualment es fa a través de les cobertes o finestres del tambor i la llanterna. Els tipus de cúpula més habituals han estat: mitja taronja, l'el·líptica, oval, bulbosa i gallonada. En l'actualitat, es fa servir la geodèsica.