Noucentisme i Modernisme: Característiques i Diferències Clau

El Noucentisme: Ordre, Seny i Catalanisme

A partir de la segona dècada del segle XX, com a alternativa al Modernisme, naixerà el moviment noucentista, basat en l’actitud cívica d’exaltació de la cultura, el catalanisme, i la mirada integradora cap a Europa des del mediterranisme. Es tracta d'un moviment molt lligat a la política i liderat per la burgesia, a diferència d'altres períodes marcats per la revolució o el canvi, ja que els noucentistes reivindiquen l'ordre i el seny. Igualment, les institucions van fomentar el noucentisme recolzant les inversions culturals des de la Mancomunitat de Catalunya.

Principis Fonamentals del Noucentisme

Imperialisme cultural

El terme indicava un nacionalisme no separatista,^[2] sinó d'imposició cultural i econòmica: calia prosperar a partir de la indústria i la llengua per enfortir Catalunya, tot adoptant la política d'Enric Prat de la Riba.

Arbitrarietat de l'Art

L'art, com a bellesa formal, no necessitava una connexió directa amb la realitat, ja que n'era una sublimació, una millora. Qualsevol petita escena podia ser convertida en art si se sotmetia al treball de la forma, veritable element definidor.

Classicisme i Retorn al Model Grec

Es retorna al model clàssic, d'inspiració grecollatina, enfront de la rauxa del romanticisme que només primava l'originalitat i la inspiració.

Mediterranisme

El marc cultural de referència, en consonància amb el tret anterior, és el Mar Mediterrani, bressol de la civilització.

La Ciutat com a Ideal

En oposició a la natura modernista i romàntica, es reivindica la ciutat com a ideal, centre de la raó, el seny i el progrés, contraposat a l'instint vist com a barbàrie. L'ideal és la polis grega, centre de govern i vida democràtica.

Civilitat i Harmonia

Es recupera l'ideal del cortesà, de la mesura i l'harmonia.

Cerca de "l'Obra Ben Feta"

Els autors cerquen la perfecció en tot el que fan. Cada obra és un exemple del treball rigorós, les normes i la combinació més estètica per esdevenir un model idealitzat del que hauria de ser, d'un món culte al marge de les turbulències del nou segle.

El Modernisme: Estils Internacionals i Arts Decoratives

El Modernisme va ser un moviment cultural produït a Occident a la fi del segle XIX i al començament del segle XX. En art, tot i que a Catalunya té un sentit molt més ampli (vegeu modernisme català), va tenir incidència sobretot en l'arquitectura i les arts decoratives. Si bé existeix certa relació que els fa recognoscibles com a part del mateix corrent, en cada país el seu desenvolupament es va expressar amb característiques distintives.

Noms Internacionals del Modernisme

• Art Nouveau (França i Bèlgica)
• Modern Style (Anglaterra)
• Tiffany (EUA)
• Jugendstil (Alemanya)
• Sezessionstil o Wiener Sezession (Àustria)
• Style 1900, Style Noville, Florale, Stile Liberty (Itàlia)

Característiques Estètiques del Modernisme

• Inspiració en la naturalesa: Ús profús d'elements d'origen natural, amb preferència pels vegetals i les formes arrodonides de tipus orgànic entrellaçant-se amb el motiu central.
• Línia corbada i asimetria: Ús de la línia corbada i l'asimetria, tant en les plantes i alçats dels edificis com en la decoració. En aquesta última és molt freqüent l'ús de l'anomenada «línia fuet». Una derivació d'aquest estil en la dècada de 1920 és el denominat Art déco, que alguns confonen amb l'Art Nouveau.
• Estilització: Hi ha una tendència a l'estilització dels motius, sent menys freqüent la representació estrictament realista d'aquests.
• Imatges femenines: Una forta tendència a l'ús d'imatges femenines, les quals es mostren en actituds delicades i gràcils, amb un aprofitament generós de les ones en els cabells i els plecs de les vestimentes.
• Sensualitat: Una actitud tendent a la sensualitat i al complaement dels sentits, amb una picada d'ullet cap a l'eròtic en alguns casos.
• Motius exòtics: La llibertat en l'ús de motius de tipus exòtic, siguin aquests de pura fantasia o amb inspiració en diferents cultures llunyanes o antigues (Japó, antic Egipte, la cultura clàssica grecoromana).
• Aplicació envolupant: L'aplicació envolupant del motiu prenent alguna de les característiques anteriorment esmentades en contraposició amb les característiques habituals de l'objecte a decorar. Això es pot observar en l'aplicació en el mobiliari, en arquitectura, en els cartells o pòsters promocionals o en objectes d'ús quotidià on l'element destacat de tipus orgànic embolica o s'uneix amb l'objecte que decora.