Frederic Soler (Pitarra) i Àngel Guimerà: Mestres del Teatre Català

Frederic Soler (Pitarra): Pioner del Teatre Català

Neix a Barcelona el 1839. De petit, organitzava petites representacions. Amb els seus amics, llogaven pisos per a trobades i tallers de teatre. Aquestes obres es caracteritzaven per l'ús de la paròdia, la crítica i la ironia. Finalment, es trasllada al Teatre Odeon, on forma una companyia amb els seus amics anomenada La Gata. Les seves obres, conegudes com a «gatades», inclouen títols com La pau d'Espanya (1860) o El castell dels tres dragons (1865). Així, es va guanyar l'hostilitat de les classes benestants de Barcelona.

El Gir cap al Drama Romàntic i el Teatre Català

Degut a la polarització de la societat catalana de Barcelona, entre burgesos i obrers, la classe menestral va desaparèixer. Per això, Soler es casa amb una dona burgesa. Quan Vidal i Valenciano escriu Tal faràs, tal trobaràs, un drama romàntic d'èxit, Soler decideix seguir el seu estil, abandonant la paròdia i dissolent La Gata. En aquest moment, escriu Les joies de la Roser, un altre drama romàntic d'èxit. També funda la companyia Teatre Català, amb obres com O rei o res o Les modes. A partir d'aquest moment, escriu més de 30 obres, idealitzant la vida al camp, a la ciutat i la dels mariners.

Llegat i Relació amb Guimerà

Amb l'aparició d'Àngel Guimerà, Frederic manté una relació difícil, tement ser desplaçat de l'escena teatral catalana. Finalment, mor el 1895.

Àngel Guimerà: El Gran Dramaturg Universal

Orígens i Formació: De Canàries a Mestre en Gai Saber

Neix a les Canàries; els seus pares no el reconeixen fins als quatre anys, un fet que marcarà la seva vida. Anys més tard, arriba a Catalunya amb la seva família i s'instal·la a Barcelona, però a causa de les epidèmies de còlera, marxa al Vendrell. Adopta el català com a llengua literària. Té una bona formació, però una vida sentimental malaurada. Jaume Ramon Vidales l'introdueix en el món catalanista, on troba molts defensors. És amb un d'ells amb qui forma La Jove Catalunya. Finalment, arriba a ser director del diari La Renaixença i és nomenat Mestre en Gai Saber el 1877.

Les Quatre Etapes de la seva Obra Dramàtica

1. Tragèdia Medieval (1879): Mar i Cel

La seva obra es pot dividir en quatre etapes. L'obra més important d'aquest període és Mar i Cel, ambientada en l'època de l'expulsió dels moriscos. Representa la trobada de dos mons culturals que no poden conviure. Sahid i Blanca són rebutjats per tothom i finalment se suïciden. Aquesta obra, a més, mostra la intolerància de la societat espanyola.

2. Etapa Realista (1890-1901): Terra Baixa i Més

La boja i La sala d'espera són algunes de les obres d'aquest període; la primera està escrita en vers. Les obres més importants d'aquesta etapa són:

• Terra Baixa: Obra que dona a conèixer l'autor mundialment. Representa com la Terra Alta (la puresa, simbolitzada per Manelic) ajuda a redimir els pecats de la Terra Baixa (la cobdícia, representada per Marta i Sebastià). Manelic redimeix Marta, criada a la Terra Baixa. L'obra reflecteix els valors de Rousseau.
• La filla del Mar: Àgata, que va arribar al poble en un naufragi, és acceptada i acollida, però no prou com per casar-se amb el seu enamorat. Finalment, se suïcida.
• Maria Rosa: Mostra la problemàtica de la condició femenina i critica la discriminació de la dona.

3. Esclat Modernista (1901-1911)

Intenta aproximar-se als corrents modernistes, sovint per encàrrec. Algunes obres d'aquesta etapa són El camí del Sol i La santa espina.

4. Noucentisme (1917-1921)

Reprèn gèneres com la tragèdia i els drames romàntics, amb obres com Indíbil i Mandoni o Dret diví, que no va acabar d'escriure. Mor el 1924.