Laura a la ciutat dels sants
Enviado por Jose y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en catalán con un tamaño de 7,91 KB
Resum 1ª part
La Laura es una Barcelonina orfe cuidada per la seva tia. Es casa amb en Tomàs. Tren cap a Comarquinal. La Laura veu l'ambieny llobre y la manera de serr de la gent. Ipocrites, moren les aparences, el que dira la gent. Ex: van a misa per només aparentar. Laura és ingenua i creu estar enamorada de Tomás i vol cambar-lo. Tomás només la vol per ser la noticia del moment (tenir una dona amca). En casa Muntanyola coneix a Teressa, germana de Tomás. Ella te gelosia de la Laura per haber-se casat amb en Tomás, per la seva manera de ser i de vestir (de barcelona, a Comarquinal la gent d'una manera mes antiga). Teressa s'imposa com a mestressa de la casa. Tomás exiveix pasejant a Laura. Van a casa de l'oncle Llibore, el coneixen a ellli i als seus fills. (relació Llibori-fills normal, despres dolenta). Prefereix a Angelica que a Beatriu. Llibori te fortuna per que germà gran mort a USA i hereda. Coneixen a l'oncle Joanet (masclista) vol la fortuna del Llibori. Un dia pasejant la Laura coneix al mossèn Joan Serra (Ferro Vell) i es fan amics. Tomàs no li agrada, creu que es corrupte, que manté el seu museeu (famos) amb els dienrs de les mises. Fan diverses festes a casa. La laura intenta ferse amiga de Teresa, quiasi ho aconsegueix. Tems despres es queda embarassada. Jaume (fill Llibori s'ha casat amb filla enterramorts, Llibori el desereda i tothom en parla. Laua ja n oes noticia i engreixa aixi que Tomàs la deixa de vanda. Laura es fa molt amiga de Beatriu. Beatriu ol cassar-se amb estuciant capella que viu a casa de Llibori. Ell vol deixar aquest estudi per anar a Tregallar a Tarragona pero podere casar-se. Neix una nena, Tomás s'enfada, volia un nen. Despres d'un temps, la nena (sense nom) mor de meningitis. Laura cau en depresió. Ferro Vell presenta al seu nevot Pere que ve de París (27 anys adbocat) (auest fen tinterrom el climax emocional de la priemra part).
Resum 2ª part
La Laura es va anar enamorant d’en Pere y ell (ell primer) d’ella (la ajuda a sortir de la depresió). Però la Teresa també n’estava enamorada secretament (desde que el va veure banyante despollat de petit). En mossèn Joan i teresa n'adonen de l'amor entre els dos. Joan intenta que en Pere oblides a la Laura i lo diu que no torni a casa dels Muntanyola. La tia Madrona (germana de l’oncle Joanet) va morir i al vel·latori tothom parlava malament de tothom. Ella es sent desplaçada i sesta anant quan el Pere se li apropa y la besa. La Teresa ho beu i en arribar a casa discuteix amb la Laura (lidiu que li deixa tenir tots esl home sdel món menys Pere). La Teresa s’ho diu tot a en Tomàs i el convenç per que se’n vaguin un temps a les Aulines per allunyar-se. Però la Laura segueix pensant en Pere. Quan tornen a Comarquinal tothom rebutja a la Laura inclòs la Beatriu (la somet la presió de grup). La gent comença a dir que els Muntanyola maltracten a la Laura així quan en Tomàs la porta a un concert en el casino per salvaguardar les aparences. Una vegada allà es troben amb en Pere ell li diu a la Laura que l’estima i que la esperarà. La Angelica mor de tuberculosis i la Beatriu es casa després de Nadal. Un dia la laura es va trobar amb en Pere a la parròquia. Ell intenta convèncer-la de que se’n vaguin junts però ella surt corrent. La Ventura ho veu y s’ho diu a la Teresa. Després aquesta discuteix amb Laura i li diu que si li fas cas la farà mestressa de el casa. Però la Laura no li fa cas i la Teresa s’ho explica al seu germà. Tomàs discuteix amb la Laura i se’n va de casa. Laura es troba amb en mossèn Joan qui la fa re capacitar. La Laura se’n Va a casa de l’oncle Llibori qui intenta aprofitar-se d’ella. Torna a casa però Tomàs la fa fora. Després se’n va a casa d’en Pere. Aquest l’acaba rebutjant y també la fa fora. La laura vol morir-se. Finalment torna a Barcelona (a un convent) i refà la seva vida. Però ara es lliure i això li dona tranquil·litat (Escriu cartes a Ferro Vell).
Personatges: Laura: És orfe i és de Barcelona. La va cuidar la seva tia. Es va casar amb Tomàs se’n van anar a viure a Comarquinal. Te els ulls blaus, es maca, bonica i es una mica ingènua. Mai es troba còmoda perquè la gent de Comarquinal sempre va amb calumnies mentre que ella va amb la veritat de front. Cada cop es sent mes desgraciada i encara mes després de perdre la seva filla. Tomàs: (Masclista) És l´hereu dels Muntanyola. Es casa amb la Laura. Te 30 anys. És un pagès ric. L’importa molt el que dirà la gent i al principi sortia a passejar amb la dona com expenent-la. La seva germana Teresa el manipula i ell volia tenir un fill en comptes d’una filla. inculte i groller però també covard. Es manté en la ignorància dels rumors sobre la dona i quan li arriben no gosa actuar fins al final.Teresa: Es la germana de Tomàs. Té 40 anys. Es posa gelosa de la Laura per casar-se amb el seu germà i des de les hores, li fa la vida impossible. Al igual que el seu germà l’importa molt el que dirà la gent. Esta enamorada d’en Pere. Llibori Terra Negra: És l’oncle de la família (un pervertit) . Es major, que porta ulleres i te barba. Te tres fills. L’ Angelica, Ventura i en Jaume l’hereu de la casa que es va casar amb la filla pobre de l’enterramorts. Beatriu: És la filla del germà mort d’en Llibori, es a dir, la seva neboda i viu a casa seva. Els seus amics l’anomenen “l’aborrida”. Es fa amiga de la Laura. Es tímida i no parla gaire. Mossèn Joan Serra (Ferro Vell): Es un capella de Comarquinal. Es un bon amic de la Laura i es l’oncle d’en Pere. Li agrada l’art i te un museu. Pere: Es el nebot d’en mossèn Joan. Ajuda a la Laura a superar la seva depressió per la pèrdua de la seva filla. Altres personatges: L'ooncle Joanet, la tia Madrrona (germana de Joanet), la senyora Torroella.
Miquel Llor: Escritor BCN (1894-1966). Laura... obra méss important 1931. La presneta al premi Creixells per conseguir fama. La guerra civil interromp la seva carrera. Evoluciona cap al catalanisme. Els de Viic critican la novela i Miquel Llor fa una segona part "El somrriure dels Sants" (1947) rectificant coses, la Laura s'adapta, tot es perfecta, etc.
Punt de vista narratiu: 3ª Pers. Omniscient (parcialment, no sempre). També hi ha estil indirecte lliure en 3ª Pers. pero sabem els fets a trabes del personatge de la Laura. Tammbé desapareix l'omisciencia als dialecs, les cartes que escriu la Laura.
Comarquinal (Vic): Comarquinal es Vic, no ho diu però se sap per la descripció. Per la gent de Comarquinal Barcelona es un lloc de perdició ons els homes van a buscar dones. En un moment concret es ritica a la Laura per ser Barcelonina (de Barcelonina havies de ser..)
Llocs: -Comarquinal: Foscor, tristesa, voira, tenen sants de devor, gent religiosa i ipocrita. -Barcelona: Llooc amb claror, sol, bonic.
Relació home-dona: Amo-Esclava.
Temps: La novela es divideix en dos parts cadascuna 1 any.