Tirant lo Blanc: Resum, Personatges i Relacions Amoroses

Tirant lo Blanc

Elements Clau de la Novel·la

1. Magranes de sofre
2. Boda reial entre la filla del rei de França i el fill del rei d'Anglaterra, amb festes i exercicis d'armes on Tirant vol ser armat cavaller.
3. Una magnífica joia que portava en el pit
4. L'infant Felip
5. Carmesina confia els seus problemes amorosos a Plaerdemavida
6. Tirant compara els pits de Carmesina amb dues pomes vermelles
7. Tirant mor d'un greu refredat
8. Amb el títol de príncep
9. Fa servir un mirall
10. Diafebus és cosí de Tirant
11. Plaerdemavida coneix tant a Carmesina perquè és la seva donzella
12. La cama
13. Una camisa
14. Carmesina viu a Constantinoble
15. L'ermità li llegeix el llibre Arbre de batalles
16. El senyor de les Vilesermes
17. L'infant Felip es casa amb la princesa Ricomana
18. Gràcies a l'ajuda de Plaerdemavida
19. D'Estefania

Relacions Amoroses a Tirant lo Blanc

Les relacions amoroses que apareixen a l'obra són les següents:

• Felip i Ricomana: Tirant juga una mica intentant convèncer a la infanta que Felip és l'home que ella buscava. Després de fer-li una “prova de llinatge” a Felip, Ricomana s'adona que realment era la persona que estava buscant i que Tirant no la enganyava. Finalment es casen.
• Diafebus i Estefania: Diafebus era familiar de Tirant, era el seu cosí. I Estefania era una gran bellesa, cosina de l'enamorada de Tirant; Carmesina.
• L'Emperadriu i Hipòlit: L'emperadriu era la muller de l'emperador de l'Imperi Grec i mare de Carmesina. De classe reial. Manté una relació amb Hipòlit, el nebot de Tirant, al que ella pren com a fill després de mantenir una relació sexual amb ell.
• La viuda reposada: Era la dida de Carmesina i estava molt enamorada de Tirant. Al veure que entre Tirant i Carmesina hi havia alguna cosa, va començar a estar gelosa i va intentar fer plans perquè la relació entre els dos no sortís bé.
• Tirant i Carmesina: Tirant s'enamora profundament de Carmesina, ella és la seva gran enamorada. Lluita per ella fins a aconseguir-la.

Tirant lo Blanc a l'ermita

Un temps després, amb motiu de les seves bodes amb una filla del Rei de França, el Rei d'Anglaterra va fer publicar que a la seva cort se celebrarien grans festes i exercicis d'armes, als quals va decidir assistir Tirant lo Blanc, acompanyat de vint homes, se'n va anar cap a Londres. Endarrerit del seu acompanyament i adormit sobre el cavall, va anar a parar a l'ermita on portava una santa vida Guillem de Vàroic, qui, sense donar-se a conèixer, el va rebre molt afablement. Tirant va manifestar a l'ermità el seu nom i que es dirigia a les festes de Londres per ser armat cavaller, i aquest es va admirar que el jove bretó no tingués un coneixement just del que és l'orde de cavalleria.

Tirant li va pregar que l'alliçonés, i l'ermità, per satisfer-lo, li va llegir uns capítols del llibre Arbre de batalles i el va il·lustrar amb exemples i al·legories de les peces de l'armadura. Li parla de cavallers famosos, antics i moderns; i Tirant, estranyat perquè no feia l'elogi del comte de Vàroic, el fa ell, i després s'acomiada de l'ermità, que li regala el llibre. Troba els seus companys de viatge, arriba a Londres i participa en les festes, que van durar un any i un dia. Acabades les festes, torna amb els seus companys a l'ermita, on són acollits amablement per l'ermità.

Tirant descriu a l'ermità les festes solemnes de Londres, amb la boda dels Reis, els capítols dels combats i les magnificències de certa roca (cap. L'ermità pregunta qui ha estat el millor dels cavallers que hi van participar, i Tirant, sense respondre categòricament, li narra les gestes del fill del Comte de Vàroic, gran conestable d'Anglaterra. L'ermità insisteix a saber qui ha estat el millor cavaller, i en veure que Tirant no vol confessar-ho, pren la paraula un dels seus companys, el seu cosí Diafebus, i llegeix una carta del Rei d'Anglaterra.