5. Escola Mallorquina: entre Modernisme i Noucentisme.

Parlem d'escola mallorquina quan ens referim a la producció literaria en català que fan els autors de les illes mentre que a Catalunya trobam el Modernisme i el Noucentisme. Per tant, parlariem des de 1890 a 1923. Però, algún crític i estudiós de la literatura de les illes com va ser Josep Maria Llompart, diu que podem parlar d'escola mallorquina fins Marià Villan Gómez (1913-2002), que seria el darrer representant d'aquesta escola.

Si consideram l'escola mallorquina des del punt de vista del lloc de naixement dels autors trobam problemes que no aclareixen el tema. Per exemple, els dos autors fundadors de l'escola mallorquina indiscutiblement, Josep Pons i Gallarza i Marià Aguiló. Produeixen la seua poesia en plena Renaixença. Per la qüestió del lloc de naixement, trobam que Pons i Gallarza era nascut a Barcelona i que va viure a Palma perquè hi tenia la seua plaça de catedràtic de retòrica a l'Institut de Palma i d'altra banda, Aguiló havia nascut a Palma i es va passar tota la vida per raons professionals a Catalunya i València.

Els propis autors de l'escola mallorquina neguen que estiguen agrupats en una “escola”, perquè sempre han admirat més als autors de la Renaixença i del Noucentisme sobretot i pràcticament tots ells s'han format a Catalunya. En tot cas, deia Villan Gómez, els autors de les illes tenen en comú una prioritat per tractar el tema del paisatge; tema que també tracten els autors de Catalunya. I si mos referim al paisatge clàssic mediterrani, és un tema comú amb els catalans, per tant no té massa sentit parlar “d'escola mallorquina”.

La millor manera de valorar/situar la aportació dels autors de les illes, es mirant les afinitats amb el Modernisme i Noucentisme, deixant de banda els origens del naixement i altres aspectes que no aclareixen res.

Autors

Marià Aguiló. Millor representant de la Renaixença a les illes. No és partidari d'una poesia amb filigranes, sinò una de fàcil i sencilla. (Poesia tradicional, espontanea --> Modernisme).

Miquel Costa Llobera. (Classicisme --> Noucentisme). Poesia de forma perfecta.

Miquel Costa Llobera va començar fent una poesia romàntica de paisatge solidari. En el Pi de Formentor, pi solidari que aguanta totes les tormentes. Horacianes (1906), llibre que marca l'inici del Noucentisme per l'introducció del classicisme. Podem definir aquest llibre com versions de la poesia d'Horaci. Imita la mètrica i temàtica (tòpics llatins: carpe diem, locus amoenus, etc).

Joan Alcover. Fa una poesia d'imitació de la poesia tradicional, sencilla i directa, i un altre tipus de poesia és una que neix a partir d'un problema de morts de familiars. (Neix espontaneament del dolor --> Modernisme).

Joan Alcover va ser un gran poeta mallorquí que té dos etapes en la seua poesia.

1º etapa: Cançons de la Serra, amb aquest grup de poemes tracta del paisatge la part forana de Mallorca i sobretot, presenta la seua queixa de no poder viure directament la vida rural i el paisatge per la seua condició d'home de ciutat i pel seu ofici de funcionari de la justicia a Mallorca.2º etapa: Elegies, són un grup de poemes on expressa el dolor per les morts dels familiars. (1º la seua dona, desprès els seus dos fills: 1º el que vivia a Mallorca i 2º el que vivia a Barcelona). Aquesta poesia que neix del dolor, és el que fa convencer al poeta que aquest dolor tant íntim només pot ser expressat amb la llengua que parlaven els seus familiars.

autors de Catalunya. I si mos referim al paisatge clàssic mediterrani, és un tema comú amb els catalans, per tant no té massa sentit parlar “d'escola mallorquina”.La millor manera de valorar/situar la aportació dels autors de les illes, es mirant les afinitats amb el Modernisme i Noucentisme, deixant de banda els origens del naixement i altres aspectes que no aclareixen res.Autors

Marià Aguiló. Millor representant de la Renaixença a les illes. No és partidari d'una poesia amb filigranes, sinò una de fàcil i sencilla. (Poesia tradicional, espontanea --> Modernisme).

Miquel Costa Llobera. (Classicisme --> Noucentisme). Poesia de forma perfecta.

Miquel Costa Llobera va començar fent una poesia romàntica de paisatge solidari. En el Pi de Formentor, pi solidari que aguanta totes les tormentes. Horacianes (1906), llibre que marca l'inici del Noucentisme per l'introducció del classicisme. Podem definir aquest llibre com versions de la poesia d'Horaci. Imita la mètrica i temàtica (tòpics llatins: carpe diem, locus amoenus, etc).

Joan Alcover. Fa una poesia d'imitació de la poesia tradicional, sencilla i directa, i un altre tipus de poesia és una que neix a partir d'un problema de morts de familiars. (Neix espontaneament del dolor --> Modernisme).

Joan Alcover va ser un gran poeta mallorquí que té dos etapes en la seua poesia.

1º etapa: Cançons de la Serra, amb aquest grup de poemes tracta del paisatge la part forana de Mallorca i sobretot, presenta la seua queixa de no poder viure directament la vida rural i el paisatge per la seua condició d'home de ciutat i pel seu ofici de funcionari de la justicia a Mallorca.2º etapa: Elegies, són un grup de poemes on expressa el dolor per les morts dels familiars. (1º la seua dona, desprès els seus dos fills: 1º el que vivia a Mallorca i 2º el que vivia a Barcelona). Aquesta poesia que neix del dolor, és el que fa convencer al poeta que aquest dolor tant íntim només pot ser expressat amb la llengua que parlaven els seus familiars.