Frederic Soler i Àngel Guimerà: Dos Pilars del Teatre Català

Frederic Soler "Pitarra" (1839-1895)

Va néixer a Barcelona. Des de ben petit ja organitzava tertúlies literàries amb els amics. Joaquim Dimas va proposar a aquest grup de formar una agrupació teatral i estrenar les obres al Teatre Odeon. Així es va formar el grup "La Gata", que mesos més tard va estrenar un seguit d'obres que tenien unes característiques en comú: la paròdia, la crítica, la ironia... Aquesta posició, al marge de la societat i contra ella, va començar a provocar l'hostilitat de les classes més o menys benestants de Barcelona.

Canvi de "Pitarra" a Frederic Soler: el Teatre Català

Eduard Vidal i Valenciano, l'any 1865, va estrenar una obra molt diferent de les que s'havia fet fins llavors, un melodrama per a la burgesia que va ser molt aplaudit i va tenir molt d'èxit inesperat. Això i les pressions que tenia "Pitarra" li van fer veure que el camí que ell i els seus havien emprès no era el més idoni per arribar al sostre literari de la Renaixença. "Pitarra" es va casar amb la filla d'un propietari barceloní que tenia negocis dins l'espectacle. Les joies de la Roser, un drama romàntic que tradueix la seva ambició d'integrar-se de ple als quadres rectors de la Renaixença. Frederic Soler va fundar una nova empresa, el Teatre Català, que l'any 1867 es va instal·lar al Teatre Romea.

El drama romàntic

El teatre de Frederic Soler va fer un tomb radical. Les joies de la Roser no va ser l'únic drama rural, en va escriure molts. Tots els drames romàntics que va escriure obeeixen a unes característiques generals.

Les comèdies

Soler també es va dedicar a escriure comèdies de costums.

Comèdies urbanes: són majoritàriament de Barcelona; quan les trasllada a altres ciutats de Catalunya no es pot dissimular un cert distanciament. Per les seves obres passen personatges que pertanyen a estaments socials molt diversos i això li permet fer unes descripcions molt ben aconseguides d'ambients diferents.

Comèdies rurals: destaca la voluntat de declarar que la gent del camp ha d'estar amb la gent del camp i casar-s'hi, i la gent de ciutat ha de fer el mateix dins del seu àmbit. A les comèdies dramàtiques hi va introduir una innovació: les comèdies de pescadors o mariners.

Àngel Guimerà: El Teatre

Vida (1845-1924)

Neix a Santa Cruz de Tenerife el maig de 1845. El seu pare i la seva mare van conviure junts durant un temps i es van casar després del naixement. Això el va marcar molt, tant que fins i tot va canviar la data del naixement per adequar-la a la data de casament dels seus pares. També l'angustiava el fet de deixar la seva pàtria canària i traslladar-se al Vendrell.

L'allunyament de la terra on havia nascut minvava amb la presència de la mare; era el nexe que l'unia amb la pàtria que havia abandonat el 1853. La seva mare, idealitzada, es va anar convertint en un mite que Guimerà traslladà moltes vegades a les seves obres dramàtiques. L'enyorança de la terra on va néixer va anar canviant amb els anys. Guimerà va haver de renunciar a aquells anys d'infantesa per crear nous records que l'ajudessin a formar part de la terra i la gent catalana. Podem dir que la vida i l'obra de Guimerà no es poden entendre l'una sense l'altra.

Obra

Guimerà aviat va destacar com a poeta de la Renaixença; l'activitat teatral se li va començar a reconèixer a partir del 1879. Es poden distingir quatre etapes:

Primera etapa (1879-1890): Tragèdia romàntica

Guimerà, l'any 1879, es va introduir en la literatura dramàtica amb l'estrena d'una tragèdia romàntica: Gala Placídia. Una altra obra important d'aquesta etapa és Judit de Welp (1883). Mar i cel (1888), que els estudiosos acorden de qualificar com l'obra més ben construïda de la primera etapa, narra la relació de dos joves que pertanyen a dues cultures diferents, fet que els porta a un final tràgic.

Segona etapa (1890-1900): Realisme

Guimerà va dur als escenaris barcelonins les seves obres més importants i es va imposar d'una manera absoluta com a primer dramaturg en llengua catalana. Maria Rosa (1894) és una bella mostra d'aquesta nova etapa. Terra baixa (1897) relata la relació d'amor-odi entre tres personatges. La filla del mar (1900). Guimerà va escriure dues obres patriòtiques, l'any 1714: Mort d'en Jaume d'Urgell i dues obres religioses: Jesús de Natzaret.

Tercera etapa (1901-1911): Modernisme

Al final del segle una nova tendència estètica, el Modernisme, s'anava imposant, i Guimerà va provar d'escriure peces teatrals seguint la nova moda. Va interessar-se massa tard i sense gaire convenciment pel Modernisme; això va fer que mai no fos acceptat de ple pels joves artistes bohemis barcelonins que integraven el nou moviment.

Quarta etapa (1917-1921): Últimes obres

Podem descobrir un Àngel Guimerà preocupat per la història més immediata, pels esdeveniments que intervenien en el món en què vivia. Va estrenar una tragèdia, Indíbil i Mandoni (1917), on va voler superar la temàtica que anys enrere ell mateix havia recreat. Jesús que torna (1917), Alta banca (1921). Va ser l'artífex dramàtic més gran que havia tingut la literatura catalana dins del marc de la Renaixença; va contribuir d'una manera absoluta al desenvolupament del teatre en català.