Examen la renaixença

RENAIXENÇA

Es designa un moviment abast, essencialment cultural i literari, però també de conscienciació política i que té com a componen bàsic el redescobriment de la cultura i la societat catalana com un fet diferencial important que cal potenciar de diverses maneres. Aquest moviment es va produir i va evolucionar a Catalunya al mateix temps que el Romanticisme

Inicis (1830-1840) Romanticisme:

La pàtria el punt de partida del moviment. Predomini de la poesia sobre els altres gèneres.J.Rubíó i Ors publica un recull de poesies amb el pròleg de la Renaixença Dispersió diniciativesConsolidació (1850-1860) Romanticisme Realisme:
Els jocs Florals donen cohesió al moviment i serveixen de punt de trobada per a donar a conèixer els escriptors.Sinicien els intent de normalització de la llengua, encara que la unificació no saconseguirà durant la Renaixença.Comencen a diversificar-se els gèneres literaris.

Plenitud (1870-1880) Romanticisme Realisme Naturalisme:

Malgrat les dificultats de publicació cada vegada les edicions en català.Importància de la premsa períòdica en la divulgació de la literatura sobretot de lanomenat costumisme.Jacint Verdaguer Angel Guimerà i narcís ollerPlenitud i crisi (1890) Realisme Naturalisme:
Laparició del Modernisme lany 1892 suposa el triomf duna nova concepció i valoració del paper de lescriptor i de lobra literària.

Predomín DE LA POESIA

Un dels problemes és el de la manca de tradició literària no tenen cap escriptor que el pugui servir de modelLa poesia fou el gènere per excel·lència de la primera part de la Renaixença i el més conreat durant tot el moviment.
llengua literària els poetes romàntics tendeixen a mostrar la nostàlgia i el desarrelament personal.
Temes literaris troben el món medieval perdut i enyorat al seu voltant hi ha tòpics com les nits de lluna plena les ruïnes i el misteri que impregna alguns indrets naturals.
Formalment estructures estròfiques tinfluencia clàssica fórmules populars a lhora de crear els seus poemes.

CONSOLIDACIÓ DE LA RENAIXENÇA. De jacint Verdaguer a Narcís Oller

Jocs Florals que van facilitat laparició de nous escriptors: també fou important el paper que en aquest aspecte tingueren les revistes humorístiques i satíriques. I la qualitat de les obres augmenta al mateix temps que es diversificaven les propostes literàries. 3 escriptors més emblemàtics de la Renaixença comencen a publicar les seves obres. Jacint Verdaguer Latlàntida en els Jocs Florals. Àngel Guimerà dos proclamat mestre en gaí saber més conegut per la seva producció teatral. Narcís Oller publicà Croquis del natural que reunia les primeres narracions que havia escrit en llengua catalana

LA POESIA MODERNISTA

La revolta contra els Jocs Florals: lautenticitat lingüísticaLa poesia modernista va néixer;la de rebutjar la poesia vuitcentista, representada pels poetes que participaven als Jocs Florals de la Renaixença.Aquesta revolta contra la poesia anterior en primer terme duna nova concepció del llenguatge literari, els escriptores obtenen per rebutjar els formalismes artificiosos i defensen laproximació a la llengua del carrer.Parla duna mena dautenticitat lingüística reflectir no els tòpics jocfloralescos sinó la vida tamisada pels ulls del poeta como defensaven els simbolistes o visió directa de la veritat com afirmaven els vitalistes.

La poesia simbolista

Segle XIX el simbolisme era el corrent determinant en el panorama literari europeu a Catalunya va influir molt es la novel·la i en el teatre que en la poesia.La poesia catalana té alguns representant simbolista exemple Adrià Gual, Va dedicar-se al teatre també la poesia i el poemes en prosa. Va intentar arribar a lànima del lector provocant-li emocions que el fessin transcendir la realitat i copsar-ne el misteri.Adrià Gual no tenia domini de la llengua per aconseguir objectiu, Joaquim Ruyra, simbolista. Va ser un prosista excel·lent pensava que lorigen de tota creació artística era la sensació misteriosa de la realitat exterior que rebia lartista la inspiració traduïda en ritme traduït en paraula.

La poesia vitalista

El simbolisme defensava la negació de tot, la salvació del món interior de lartista si saïllava de la societat el vitalisme defensava lafirmació de tot la regeneració de la societat. Catalanisme puixant, es reconegués en el vessant positiu, de lluita vital, que representa aquest corrent.Joan Maragall que aviat va ataca la visió obscura del món que intentava imposar el simbolisme decadentista.

El parnassianisme

Que propugnava un retorn als clàssics com a defensors, sobretot, de la perfecció tècnica.Va ser el poeta i crític literari Jeroní Zanné, que propugnava un ideal de poesia formalment impecable. Lobra de Zanné amb la dels poemes de lanomenada Escola Mallorquina Gabriel Alomar, prefigura la poesia noucentista posteriorLescola Mallorquina
Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover, preocupació per la forma, lart de la retòrica i lelegància del llenguatge. Costa i Llobera defensava que inspiració i forma shavien dunir en un tot indestriable i afirmava que luna no podia existir sense laltra. Eren precursors de Noucentisme no només per lestètica sinó també per lactitud ideològica.Miquel Costa i Llobera mitifica el paisatge mallorquí que a la manera romànica li serveix per reflectir lestat dànim i una determinada visió del mon