Empirisme de Hume i Teories Polítiques: Hobbes, Locke i Rousseau

David Hume: L'Empirisme Radical

David Hume (1711-1776, Edimburg) és el màxim representant de l'empirisme. La seva obra inclou el Tractat de la naturalesa humana, la Investigació sobre l'enteniment humà i la Investigació sobre els principis de la moral. En els seus Diàlegs sobre la religió natural, explora el debat entre la religió tradicional, l'ateisme i el deisme.

Teoria del coneixement

Hume distingeix dos tipus de continguts mentals:

• Impressions: Objectes exteriors actuals, vívids.
• Idees: Còpies esvaïdes de les impressions.

El seu criteri empirista de significat estableix que, si una idea no prové d'una impressió, no té significat (per exemple, la idea de Déu).

Formes de coneixement

• Qüestions de fet: Basades en l'experiència (ex: "hi ha 22 alumnes").
• Relacions d'idees: Vertaderes pel significat dels termes (ex: "un triangle té tres angles").

La Forqueta de Hume i la crítica a les substàncies

Hume rebutja les substàncies cartesianes (infinita, pensant i extensa) per manca d'impressions associades. El "jo" és una idea buida, ja que no hi ha una percepció permanent, només un flux constant de pensaments.

La idea de connexió necessària

Hume qüestiona la causalitat. No experimentem la connexió necessària entre causa i efecte, sinó una successió constant. El pas a la connexió és fruit del costum o hàbit (problema de la inducció), la qual cosa ens porta a un escepticisme radical.

Ètica: L'emotivisme

L'ètica de Hume és emotivista: els judicis morals són expressions d'emocions. Critica la fal·làcia naturalista, que consisteix a derivar un "hauria de ser" (valoració) a partir d'un "és" (fet).

Teories polítiques: El contractualisme

Thomas Hobbes: El Leviatan

Hobbes rebutja la sobirania divina. En el seu experiment mental de l'estat de naturalesa, descriu una guerra de tots contra tots. Per evitar el caos, és necessari un sobirà que garanteixi la pau.

John Locke: El pare del liberalisme

Locke, empirista i defensor del sentit comú, proposa un estat de naturalesa més optimista basat en la benevolència. Defensa:

• Liberalisme econòmic: Mercat lliure sense intervenció estatal.
• Liberalisme polític: Drets individuals inviolables (vida i propietat).

Jean-Jacques Rousseau: El bon salvatge

Rousseau argumenta que l'individu és bo per naturalesa i que la societat el corromp. Proposa una organització democràtica basada en la voluntat general, on la voluntat de l'individu coincideixi amb la de la societat per eliminar la injustícia.