Els poders de l'Estat espanyol: legislatiu, executiu i judicial

El Poder Legislatiu

Les Corts Generals representen el poble espanyol i estan formades pel Congrés dels Diputats i el Senat. Aquest bicameralisme no suposa una equiparació completa entre ambdues cambres. La Constitució ha reservat al Congrés una sèrie de funcions i facultats que revelen la seva primacia. Així, el Congrés:

• Autoritza la formació del Govern.
• Pot provocar el cessament del Govern.
• Aprova o veta els pressupostos.
• Exerceix altres funcions assignades per la Constitució.

El Poder Executiu

El Govern

És un òrgan col·legiat, compost per un nombre variable de membres, que sol oscil·lar entre 12 i 30. Són els impulsors de les polítiques i dirigeixen l'Administració Pública per a complir els seus objectius.

Un dels seus membres és el President del Govern. Té més atribucions que els altres integrants del govern (vicepresidents i ministres):

• Dirigeix les polítiques principals.
• Proposa el nomenament o el cessament dels ministres.
• Pot dissoldre les Corts Generals (Congrés o Senat, o ambdues) i convocar noves eleccions en els termes previstos a la Constitució.

Cada ministre té la seva cartera i el seu camp d’acció limitat.

Elecció del President del Govern

El procés general és el següent:

1. Se celebren eleccions generals.
2. Es constitueix el nou Congrés dels Diputats.
3. El Rei, prèvia consulta amb els representants designats pels grups polítics amb representació parlamentària, i a través del President del Congrés, proposa un candidat a la Presidència del Govern.
4. Es realitza la votació d’investidura en el Congrés.

El Poder Judicial

Està compost per jutges i tribunals. Les seves característiques principals són:

• Són els encarregats de jutjar i fer executar allò que ha estat jutjat, exercint la potestat jurisdiccional.
• Els jutges i magistrats són independents, inamovibles, responsables i sotmesos únicament a l'imperi de la llei. No tenen llibertat per jutjar al marge d'aquesta.
• Els tribunals estan ordenats jeràrquicament.
• Les decisions dels tribunals poden ser recorregudes davant tribunals de rang superior, segons el que estableixi la llei.
• Tots els ciutadans tenen dret a la tutela judicial efectiva dels jutges i tribunals en l'exercici dels seus drets i interessos legítims, i tenen la possibilitat de presentar recursos si no estan conformes amb les resolucions judicials.
• L’òrgan de govern del Poder Judicial és el Consell General del Poder Judicial (CGPJ).

Altres Òrgans Constitucionals

El Tribunal Constitucional

És l’intèrpret suprem de la Constitució. No forma part del Poder Judicial. Desenvolupa tres funcions bàsiques:

• Protegir els ciutadans davant possibles violacions dels seus drets i llibertats fonamentals (recurs d'empara).
• Controlar la constitucionalitat de les lleis, tant estatals com autonòmiques, per determinar si s’ajusten o no a la Constitució (recurs i qüestió d'inconstitucionalitat).
• Resoldre conflictes de competència entre l’Estat i les Comunitats Autònomes, o d’aquestes entre si.

El Tribunal de Comptes

Té per funció fiscalitzar els comptes i la gestió econòmica de l'Estat i del sector públic (Administracions Públiques: Estat, Comunitats Autònomes i Entitats Locals), comprovant que les despeses s'han realitzat correctament i d'acord amb la llei.

El Defensor del Poble

És l'alt comissionat de les Corts Generals encarregat de la defensa dels drets fonamentals i les llibertats públiques dels ciutadans espanyols, supervisant l'activitat de l'Administració.

• És designat per les Corts Generals.
• Davant d'elles rendeix comptes mitjançant un informe anual.