La Filosofia Política de Plató: Ètica, Justícia i el Filòsof Governant

Ètica Platònica: L'Intel·lectualisme Moral

Cal entendre la filosofia de Plató com una reacció contra les doctrines filosòfiques i epistemològiques dels Sofistes i també com a fruit de la insatisfacció de Plató amb la situació política de l'època. Segons Plató, el coneixement perfecte i total només pot ser subministrat per la veritable filosofia, i els governants l'han d'assolir governant amb justícia la ciutat, sense ser induïts per l'ambició.

L'Ésser Humà i la Polis

La preocupació fonamental de Plató és l'ésser humà. Ell l'entén com un ésser comunitari, i això el duu a preocupar-se per la polis, és a dir, la política. L'objectiu d'aquesta política és aconseguir una polis o estat just. Per a ell, un estat just és un estat unit i cohesionat, on tots treballen en benefici de tots i on el bé de cada individu ha d'estar subordinat al bé de la comunitat.

La Virtut i el Coneixement en el Govern

Però la possibilitat de tenir un estat just depèn de l'elecció dels seus governants, on només els homes virtuosos i savis aconseguiran una societat feliç, unida i ben governada. Plató adopta l'intel·lectualisme moral de Sòcrates i l'aplica al terreny de la política, on només podran ser justos i bons aquells que han comprès l'essència i la justícia del bé. Per això, Plató atorga l'educació als futurs governants, una educació que els condueixi a la Idea del Bé per a aprendre a governar-se a ells mateixos i governar després la ciutat. El fet d'assolir el coneixement depèn del fet que hi hagi altres realitats que siguin eternes i immutables; aquestes ell les anomena Idees o Formes.

L'Existència de la Veritat i les Idees

Plató diu que la veritat existeix i que la raó humana pot aconseguir-la mitjançant la reflexió filosòfica. I l'existència de la veritat depèn de l'existència de certes realitats, que són eternes, immutables i immaterials, anomenades Idees.

Teoria de l'Estat Just i el Filòsof Governant

La filosofia de Plató neix com a rebuig a la situació política de l'època, i més en concret a la democràcia atenesa. La democràcia és la forma de govern en què el poble assumeix la direcció dels assumptes públics.

Crítica a la Democràcia Atenesa

Plató rebutja la democràcia del seu temps perquè qualsevol pot ser governant, és a dir, pot ser elegit per sorteig i així ell podrà desenvolupar càrrecs polítics. Però Plató el que pensa és que ningú és competent per naturalesa en matèria política; primerament cal aprendre l'art de la justícia, i són poques les persones capacitades per a aprendre-ho. Doncs, aquest aspecte li sembla tremendament perillós per a l'harmonia i el bon govern de la comunitat, ja que si governa una persona que no ha tingut la capacitat d'aprendre l'art de la justícia, la comunitat anirà malament. A més, Plató considerava els governants com uns demagogs, ambiciosos d'honor i educats per aconseguir el poder mitjançant l'engany i la manipulació de les masses populars amb l'art de la paraula. La seva gran decepció de Plató va ser quan la justícia va executar el seu mestre i amic Sòcrates.

La Proposta del Filòsof Governant

El que farà Plató és proposar com a alternativa a la democràcia i a l'oligarquia un govern de filòsofs, ja que aquests són els únics que han assolit la saviesa, el coneixement i la virtut. Doncs, totes les decisions que es prenen sobre el bé comú no s'han d'adjudicar a la majoria, sinó als més competents en el coneixement de la justícia i del bé. Aquest coneixement, el de la justícia i el bé en si, és un coneixement globalitzador de la totalitat de la realitat. El filòsof governant tindrà el criteri necessari per diferenciar el just de l'injust, el bo del dolent, tant en la seva vida privada com en la seva vida política.

Selecció i Educació dels Governants

Però per a dur a terme aquesta proposta cal seleccionar les millors naturaleses, és a dir, aquells individus que per naturalesa posseeixin certes capacitats i qualitats innates, com la capacitat d'aprendre, de ser intel·ligent... I a més, caldrà educar aquestes naturaleses seleccionades i conduir-les a la contemplació de les idees eternes a través de la filosofia, ja que l'estat serà l'encarregat de seleccionar i educar les millors naturaleses.

L'Estat com a Comunitat Cooperativa

Finalment, Plató entén l'estat com una comunitat d'individus que cooperen i es coordinen per viure, beneficiant-se tots de la contribució de tots. El bon govern ha d'anteposar sempre el bé comú al bé particular de l'individu. El bé comú és la justícia, entesa com a harmonia i cohesió social, i el contrari d'aquest bé comú és la desunió, és a dir, la manca d'harmonia que provocarà les lluites internes de poder.